Sit rovellat
Aimophila rufescens  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22721294 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Passerellidae |
| Gènere | Aimophila |
| Espècie | Aimophila rufescens Swainson, 1827 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El sit rovellat[1] (Aimophila rufescens) viu a altituds d'entre 600 i 2.700 msnm a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua. És una espècie en risc mínim, és a dir, no sembla que hi hagi cap amenaça significativa per a la seva supervivència.[2] El seu nom específic, rufescens, significa 'rogenc' en llatí.[3]
Característiques
[modifica]Mesura al voltant de 18.5cm i pesa aproximadament 36g. té el pili vermellós i bigotera conspícua. El carpó és de color cafè, té les ales i la cua fosques amb vores vermelloses opaques. L'anell ocular és blanquinós opac, les galtes de color gris oliva, els costats del coll són grisencs i la gola és blanca amb llistes negres.
Distribució i hàbitat
[modifica]Des del nord de l'estat de Sonora (Mèxic) al llarg de la Sierra Mare Occidental i des del sud de Nuevo León al llarg de la Sierra Mare Oriental fins a la serralada Neovolcànica i també a la Sierra Mare del Sur. Habita també el sud de Veracruz, nord d'Oaxaca i en zones altes i baixes de Chiapas. A Amèrica Central la distribució al llarg de les regions muntanyenques, arribant fins a l'occident de Nicaragua i extrem nord-oest de Costa Rica, on habita el vessant pacífic dels volcans de Guanacaste. També hi ha algunes poblacions a zones baixes de Belize i El Salvador.[4]
L'hàbitat natural són parts baixes i mitjanes de muntanyes, en sabanes, garrigues, boscos de pi i alzinar amb arbres escampats i zones de creixement secundari, sempre amb abundància d'arbustos. També és possible veure'l, en algunes zones geogràfiques, en zones pertorbades de selves i en acahuales.
S'alimenten de llavors, insectes i altres invertebrats. Cerquen l'aliment al terra o entre els arbustos, formant petits grups familiars.
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit per l'ornitòleg anglès William Swainson l'any 1827 i es reconeixen set subespècies:[5] Inicialment va ser inclòs en la família Emberizidae però posteriors estudis filogenètics moleculars van trobar que aquella gran família constava de diferents clades i era millor tractar com a famílies separades.[6][7] Actualment tant la versió en línia del Handbook of the Birds of the World[8] com el Congrés Ornitològic Internacional[9]
- A. r. antonensis (Van Rossem, 1942) - centre nord de Sonora (nord-oest Mèxic).
- A. r. mcleodii (Brewster, 1888) - est de Somora i d'oest Chihuahua a nord de Sinaloa i nord-oest de Durango (nord-oest de Mèxic).
- A. r. rufescens (Swainson, 1827) - oest i sud-oest de Mèxic.
- A. r. pyrgitoides (Lafresnaye, 1839) - des de l'est i sud-est de Mèxic a les terres altes interiors de nord i centres de El Salvador, centre d'Hondures i nord-oest de Nicaragua.
- A. r. discolor (Ridgway, 1888) - nord d'Honduras i nord-est de Nicaragua.
- A. r. pectoralis (Dickey & Van Rossem, 1927) - vessant del Pacífic del sud de El Salvador i sud d'Hondures.
- A. r. hypaethra (Bangs, 1909) - nord-oest de Costa Rica.
Referències
[modifica]- ↑ «Sit rovellat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑ BirdLife International. «Aimophila rufescens» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2020-3.RLTS.T22721294A136948161.en. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Jobling, 2010, «rufescens».
- ↑ «Aimophila rufescens (Rusty Sparrow)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 18 març 2023].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v13.1. [Consulta: 18 març 2023].
- ↑ FK Barker, KJ Burns, J Klicka, SM Lanyon, IJ Lovette (2013). "Going to extremes: contrasting rates of diversification in a recent radiation of New World passerine birds". Systematic Biology. 62 (2): 298–320.
- ↑ FK Barker, KJ Burns, J Klicka, SM Lanyon, IJ Lovette (2015). "New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies". Auk. 132 (2): 333–346
- ↑ J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
- ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2022. IOC World Bird List (v12.1). doi: 10.14344/IOC.ML.12.1.
Bibliografia
[modifica]- Jobling, J. A. Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en anglès). Christopher Helm, 2010. ISBN 9781408133262.
