Palmer (grup de música)
 Jordi Palau i Aina Monferrer després d'un concert a la Universitat de València. (2023)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música |
| Història | |
| Creació | 2020 |
| Format per | |
| Altres | |
Premis
| |
  
| |
Palmer és un grup de pop electrònic valencià.[1][2] Els seus integrants són la doctora Aina Monferrer Palmer i Jordi Palau.[3][4] Defineixen el seu estil com transfolk.[5]
Trajectòria
[modifica]El grup va començar amb Aina Monferrer en solitari amb el nom artístic Aina Palmer, i Jordi Palau s'hi va incorporar per al segon disc. El primer disc, Psicopompa (2020)[6] és farcit de cites filosòfiques i sonoritats urbanes, donant naixement a un nou moviment autoanomenat «xonisme intel·lectual» que practica una estètica kitsch i amb la influència d'Antònia Font, Senior i el Cor Brutal, Beach House, Erik Satie o Los Planetas. En les seues lletres hi ha una simbiosi entre aspectes formals de la filosofia i la quotidianitat mundana on trobar la transcendentalitat.[7][8]
L'any 2021, va publicar fallanca, juntament amb Jordi Palau d'Orxata Sound System,[9] una al·legoria d'estil pop punk i folk-pop de sis temes en què s'hi troba des de «mareta», que en paraules de Monferrer és «la típica cançó de bressol valenciana», fins a l'última carta del darrer alcalde republicà de Borriana quan li acabaven de comunicar la data del seu afusellament a «fusilao».[6] El 2021, el grup van rebre el Premi Ovidi a millor lletra per «les ungles»,[10] la cançó amb més guitarra i influència punk del disc,[11] i que també va servir d'avançament.[12]
El 22 de febrer de 2022 va publicar el segon disc de durada llarga, SOLATGE.[13] Respecte al disc anterior es prescindeix de la guitarra i s'opta per sons completament elèctrics. Pel que fa a les referències, s'inclouen mostrejadors de la veu de Concha Piquer, la retransmissió de Paco Nadal de la Final de l'Individual del 1995 entre el Genovés i Álvaro, l'himne del Barça i el del PP i la cançó «Flying free». Conté també una cançó amb un sermó de Sant Vicent Ferrer, es versiona l'Himne de l'Exposició i es reivindica a la guerrillera La Pastora.[13] El disc s'acompanya d'un espectacle audiovisual,[14] d'un fanzín i d'un lloc web on s'explica el procés creatiu del disc.[15]
El 11 de abril de 2023 es va publicar el tercer disc de durada llarga, Derelicte.[16] En aquest treball predominen sons electrònics inspirats per la música de la Ruta Destroy però incorporant elements actuals. Es tracta d'un disc festiu però amb lletres més intimistes i personals.[16]
L'11 d'octubre de 2024[17] va treure, amb la discogràfica Poni de Troia, Conxorxa, d'estil autodefinit com Transfolk.[5] Tracta temes d'actualitat com la lluita pel territori, l'habitatge i el canvi climàtic.[5]
Discografia
[modifica]| • Psicopompa (2020) |
|---|
|
| • fallanca (2021) |
|---|
|
| • SOLATGE (2022) |
|---|
|
| • Derelicte (2023) |
|---|
|
| • Conxorxa (2024) |
|---|
|
Referències
[modifica]- ↑ Sarrión, Jordi. «Aina Monferrer: "Com no s’espavilen les esquerres no serà una fallanca, serà un cataclisme"». Revista Mirall, 07-03-2021. [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ Cuesta Martínez, Carlos. «La música en valencià no pot parlar només de la llengua, és un símptoma de malaltia sociolingüística». Sons de Xaloc, 19-03-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «'Protagonistes’ amb Aina Monferrer». Les notícies del Matí - À Punt, 13-06-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Viñas, Eugenio. «Aina Monferrer, el nuevo icono de la música en valenciano entre la Academia, el punk y Estellés». El País, 09-05-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Escartí, Laura. «Palmer: “Reapropiar-se les tradicions des de les dissidències és fonamental”». Vilaweb, 20-10-2024.
- ↑ 6,0 6,1 B. Fernández, Sheila ««Les ungles» d'Aina Palmer ens parlen de l'amor». Enderrock, 12-01-2021.
- ↑ Sansó, Ainhoa. «Aina Palmer fusiona música i filosofia al primer disc». Enderrock.cat, 09-06-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Blanco, Mari Carmen. «La música es 'Psicopompa', puede trasladarte a cualquier sitio», 18-03-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Palau (Orxata) s'integra a Aina Palmer i llancen "Fallanca"». Tresdeu, 21-01-2021. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Zoo, grans triomfadors dels Premis Ovidi 2021 amb quatre guardons». Ara, 18-11-2021. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Bosch, Manolo. «Aina Palmer: "Les ungles"». Nomepierdoniuna. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ ««Les ungles» d'Aina Palmer ens parlen de l'amor». Enderrock. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ 13,0 13,1 «Analitzem Solatge, la nova proposta d’Aina Palmer». Tresdeu. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ «SOLATGE (en Youtube)». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «SOLATGE». [Consulta: 27 abril 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ 16,0 16,1 «Aina Palmer i el seu Derelicte». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «El disc Conxorxa ja és de totis», 11-10-2024. [Consulta: 12 octubre 2024].