Aina Palmer
 Jordi Palau i Aina Monferrer després d'un concert a la Universitat de València. (2023)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música |
| Història | |
| Creació | 2020 |
| Format per | |
| Altres | |
Premis
| |
  
| |
Aina Palmer, també conegut com Palmer, és un grup de pop electrònic valencià.[1][2] Els seus integrants són la doctora Aina Monferrer Palmer i Jordi Palau.[3][4]
Trajectòria
[modifica]El grup va començar amb Aina Monferrer en solitari, i Jordi Palau s'hi va incorporar per al segon disc. El primer disc, Psicopompa (2020)[5] és farcit de cites filosòfiques i sonoritats urbanes, donant naixement a un nou moviment autoanomenat «xonisme intel·lectual» que practica una estètica kitsch i amb la influència d'Antònia Font, Senior i el Cor Brutal, Beach House, Erik Satie o Los Planetas. En les seues lletres hi ha una simbiosi entre aspectes formals de la filosofia i la quotidianitat mundana on trobar la transcendentalitat.[6][7]
L'any 2021, va publicar Fallanca, juntament amb Jordi Palau d'Orxata Sound System, una al·legoria d'estil pop punk i folk-pop de sis temes en què s'hi troba des de «Mareta», que en paraules de Monferrer és «la típica cançó de bressol valenciana», fins a l'última carta del darrer alcalde republicà de Borriana quan li acabaven de comunicar la data del seu afusellament a «Fusilao».[5] El 2021, el grup van rebre el Premi Ovidi a millor lletra per «Les ungles»,[8] la cançó amb més guitarra i influència punk del disc,[9] i que també va servir d'avançament.[10]
El 22 de febrer de 2022 va publicar el segon disc de durada llarga, Solatge. Respecte al disc anterior es prescindeix de la guitarra i s'opta per sons completament elèctrics. Pel que fa a les referències, s'inclouen mostrejadors de la veu de Concha Piquer, la retransmissió de Paco Nadal de la Final de l'Individual del 1995 entre el Genovés i Álvaro, l'himne del Barça i el del PP i la cançó «Flying free». Conté també una cançó amb un sermó de Sant Vicent Ferrer, es versiona l'Himne de l'Exposició i es reivindica a la guerrillera La Pastora.[11] El disc s'acompanya d'un espectacle audiovisual,[12] d'un fanzín i d'un lloc web on s'explica el procés creatiu del disc.[13]
El 11 de abril de 2023 es va publicar el tercer disc de durada llarga, Derelicte. En aquest treball predominen sons electrònics inspirats per la música de la Ruta Destroy però incorporant elements actuals. Es tracta d'un disc festiu però amb lletres més intimistes i personals.[14]
L'11 d'octubre de 2024[15] va treure, amb la discogràfica Poni de Troia, Conxorxa, d'estil autodefinit com Transfolk. Inclou els singles Aksak del nou món i Dimonis. També les cançons Seguidilles mamarratxis, Petenera hipotecà, Bunker barraketa, Fandango transfolk, Si la taronja no se gela, Nadala del Desert [16]
Discografia
[modifica]- Psicopompa (autoeditat, 2020)
- Fallanca (autoeditat, 2021)[17]
- Solatge (2022)[11]
- Derelicte (2023)[14]
- Conxorxa (2024) [16]
Referències
[modifica]- ↑ Sarrión, Jordi. «Aina Monferrer: "Com no s’espavilen les esquerres no serà una fallanca, serà un cataclisme"». Revista Mirall, 07-03-2021. [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ Cuesta Martínez, Carlos. «La música en valencià no pot parlar només de la llengua, és un símptoma de malaltia sociolingüística». Sons de Xaloc, 19-03-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «'Protagonistes’ amb Aina Monferrer». Les notícies del Matí - À Punt, 13-06-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Viñas, Eugenio. «Aina Monferrer, el nuevo icono de la música en valenciano entre la Academia, el punk y Estellés». El País, 09-05-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 B. Fernández, Sheila ««Les ungles» d'Aina Palmer ens parlen de l'amor». Enderrock, 12-01-2021.
- ↑ Sansó, Ainhoa. «Aina Palmer fusiona música i filosofia al primer disc». Enderrock.cat, 09-06-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Blanco, Mari Carmen. «La música es 'Psicopompa', puede trasladarte a cualquier sitio», 18-03-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Zoo, grans triomfadors dels Premis Ovidi 2021 amb quatre guardons». Ara, 18-11-2021. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Bosch, Manolo. «Aina Palmer: "Les ungles"». Nomepierdoniuna. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ ««Les ungles» d'Aina Palmer ens parlen de l'amor». Enderrock. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ 11,0 11,1 «Analitzem Solatge, la nova proposta d’Aina Palmer». Tresdeu. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ «SOLATGE (en Youtube)». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «SOLATGE». [Consulta: 27 abril 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ 14,0 14,1 «Aina Palmer i el seu Derelicte». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «El disc Conxorxa ja és de totis», 11-10-2024. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ 16,0 16,1 «Conxorxa». spotify, 11-10-2024. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ «Palau (Orxata) s'integra a Aina Palmer i llancen "Fallanca"». Tresdeu, 21-01-2021. [Consulta: 23 gener 2021].