Insurrecció de Varsòvia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Insurrecció de Varsòvia
Segona Guerra Mundial
	; Insurrecció de Varsòvia Insurrecció de Varsòvia
	; Avanç soviètic en 1944
Tipus	insurgència
Data	1 d'agost - 2 d'octubre de 1944
Coordenades	52° 13′ 48″ N, 21° 00′ 39″ E / 52.23°N,21.010833333333°E
Lloc	Varsòvia
Causa	nazisme
Resultat	Victòria alemanya. Destrucció planificada de la ciutat i Massacre de Wola.
Operació	Operació Tempesta
Front	Front Oriental
Bàndols
Estat Polonès Clandestí Primer exèrcit polonès amb el suport limitat de: Força Aèria Soviètica; Royal Air Force; USAAF ;	Tercer Reich
Comandants
Tadeusz Bór-Komorowski; Tadeusz Pełczyński; Antoni Chruściel; Konstantin Rokossovsky; Zygmunt Berling	Walter Model; Nikolaus von Vormann
Forces
Entre 20.000 i 49.000 inicialment	Entre 13.000 i 25.000 inicialment
Baixes
Insurgents:; 10.000 morts i 15.000 presoners de guerra; Regulars:; 5.600 morts; Civils:; Entre 150 i 200.000 morts; 700.000 refugiats	7.000-9.000 morts ; 9.000 ferits ; 7.000 desapareguts ; 2.000 presoners de guerra; 310 tancs

La insurrecció de Varsòvia o l'aixecament de Varsòvia (en polonès: powstanie warszawskie) fou una lluita armada durant la Segona Guerra Mundial per la qual l'exèrcit polonès (Armia Krajowa) intentà alliberar Varsòvia de l'ocupació nazi. Esclatà a l'inici de l'1 d'agost de 1944^[2] com a part d'una revolta nacional anomenada operació Tempesta. Les tropes poloneses resistiren a les forces alemanyes fins al 2 d'octubre de 1944, és a dir, durant 63 dies.

La insurrecció esclatà en un moment crucial de la guerra, en què l'exèrcit soviètic s'apropava cap a Varsòvia. Malgrat que l'exèrcit roig es trobava a pocs centenars de metres el dia 16 de setembre, mai hi hagué una relació entre el camp de batalla dels insurrectes i el dels soviètics. Malgrat que els polonesos arribaren a controlar el centre de la ciutat i van intentar establir contacte per ràdio, van ser ignorats per l'alt comandament soviètic, que va negar-los el suport aeri i va preferir esperar que els alemanys derrotessin la revolta.

Les pèrdues del bàndol polonès arribaren als 18.000 soldats morts, 25.000 ferits, i sobre els 200.000 civils morts,^[3] la majoria dels quals en execucions massives dutes a terme per tropes alemanyes en avançament. Les pèrdues del costat alemany s'estimen sobre 9.000 soldats morts i 9.000 ferits.^[1] Quan els alemanys finalment es van retirar de la ciutat el gener de 1945, el 85% de la ciutat havia estat destruïda, sumant els danys de la invasió de Polònia de 1939 i de l'Aixecament del Gueto de Varsòvia el 1943.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «FAQ». Warsaw Uprising. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2018. [Consulta: 3 febrer 2009].
↑ Borodziej, Włodzimierz. The Warsaw Uprising Of 1944 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2006, p. 74-75. ISBN 0299207307.
↑ Borowiec, Andrew. Destroy Warsaw! Hitler's punishment, Stalin's revenge. Westport, Connecticut: Praeger, 2001, p. 179. ISBN 0-275-97005-1.

Vegeu també

Aixecament del gueto de Varsòvia de l'any 1943.
Massacre de Wola.
Monument a l'Aixecament de Varsovia.

[wufaq-1] 1,0 ^1,1 «FAQ». Warsaw Uprising. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2018. [Consulta: 3 febrer 2009].

[2] Borodziej, Włodzimierz. The Warsaw Uprising Of 1944 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2006, p. 74-75. ISBN 0299207307.

[3] Borowiec, Andrew. Destroy Warsaw! Hitler's punishment, Stalin's revenge. Westport, Connecticut: Praeger, 2001, p. 179. ISBN 0-275-97005-1.

[1]

[2]

[3]