Vés al contingut

Alí ibn Abi-Tàlib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alí ibn Abi Tàlib)
Plantilla:Infotaula personaamir al-muminín Modifica el valor a Wikidata
Alí ibn Abi-Tàlib
Nom original(ar) أبُو الحَسَنْ عَلِيُّ بْنُ أَبِيْ طَالِبٍ الهَاشِمِيّ القُرَشِيُّ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 599 Modifica el valor a Wikidata
la Meca (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 661 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Kufa (primer califat) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, assassinat de figura pública Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMesquita de l'imam Alí Modifica el valor a Wikidata
4t Califa
656 (Gregorià) – 27 gener 661
← Uthman ibn AffanMuàwiya ibn Abi-Sufyan →
1r Imam of Twelver Shiism (en) Tradueix
632 – 661 – al-Hàssan ibn Alí → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista, mufàssir, jutge, poeta, muhàddith, cadi, alfaquí, califa Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSadr al-Islam Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictegran campanya de Badr
batalla d'Úhud
Invasion of Hamra al-Asad (en) Tradueix
Invasion of Banu Nadir (en) Tradueix
Invasion of Badr (en) Tradueix
Invasion of Banu Mustaliq (en) Tradueix
batalla del Fossat
Invasion of Banu Qurayza (en) Tradueix
batalla de Khàybar
Expedition of Ali ibn Abi Talib against the Banu Tai (en) Tradueix
Expedition of Ali ibn Abi Talib (en) Tradueix
Expedition of Fidak (en) Tradueix
Expedition of Ali ibn Abi Talib (en) Tradueix
batalla del Camell
batalla de Siffín
batalla de Nahrawan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolAmir al-muminín Modifica el valor a Wikidata
Famíliaalides
CònjugeFàtima az-Zahrà
Khawla bint Jàfar
Layla bint Mas'ud
Al-Sahba bint Rabi'a
Asmà bint Umays
Umm-al-Banín
Umama bint Abi-l-As ibn ar-Rabí
Umm Sa'id bint Urwah Modifica el valor a Wikidata
FillsMuhammad Asghar ibn Ali
 ()
Khadija bint Ali
 ()
Ubaidillah bin Ali
 () Layla bint Mas'ud
Umar ibn Alí
 () Al-Sahba bint Rabi'a
Abdullah Al-Asghar bin Ali
 () Layla bint Mas'ud
Maymouna bint Ali
 () Umm al-Walad
Umama bint Ali
 ()
Fatima bint Ali
 () Umm al-Walad
Ruqayya bint Alí
 () Al-Sahba bint Rabi'a
Ramla bint Ali
 () Umm Sa'id bint Urwah
Aoun bin Ali
 () Asmà bint Umays
al-Hàssan ibn Alí
 () Fàtima az-Zahrà
Zàynab bint Alí
 () Fàtima az-Zahrà
al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
 () Fàtima az-Zahrà
Umm-Kulthum bint Alí
 () Fàtima az-Zahrà
al-Múhsin ibn Alí
 () Fàtima az-Zahrà
Hilal ibn Alí
 () Umama bint Abi-l-As ibn ar-Rabí
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
 () Khawla bint Jàfar
Jàfar ibn Alí
 () Umm-al-Banín
Abd-Al·lah ibn Alí
 ()
Uthman ibn Alí
 () Umm-al-Banín
al-Abbàs ibn Alí
 () Umm-al-Banín
Abu-Bakr ibn Alí
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesAbu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib Modifica el valor a Wikidata  i Fàtima bint Àssad Modifica el valor a Wikidata
GermansJumana bint Abi-Tàlib
Fàkhita bint Abi-Tàlib
Aqil ibn Abi-Tàlib
Jàfar ibn Abi-Tàlib
Tàlib ibn Abi-Tàlib
Rayta bint Abi Talib
Taliq ibn Abī Ṭālib
Asma bint Abi Talib Modifica el valor a Wikidata
ParentsMahoma, sogre o sogra, cosí germà patern Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 37358435 Modifica el valor a Wikidata

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí (àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī), més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys[a] i va ser el quart califa de l'islam (656-659). Els musulmans xiïtes el consideren el primer i únic legítim imam. Fou fill d'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, que el va educar i adoptar com a fill i el va casar amb la seva filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assassinar el Profeta van entrar a casa seva per matar-lo.

Va néixer cap a l'any 598. Quan tenia sis anys, va deixar la casa del seu pare i es va posar sota la protecció de Mahoma. El seu parentiu amb el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament l'any 622 amb Fàtima, filla de Mahoma i de la seva primera muller Khadija bint Khuwàylid.

Va participar en totes les expedicions del Profeta, com a portaestendard i dues vegades com a general, a Fadak el 627/628 i al Iemen el 632. Va lluitar en la batalla de Badr el 624,[1] en la campanya de Khàybar[2] i en la batalla d'Hunayn[3] el 630, de manera destacada. Després de la mort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell el 656[4] i Siffín el 657.[5]

Noms i títols

[modifica]

Diversos noms i títols han estat atribuïts a Ali en fonts històriques islàmiques, alguns dels quals expressen les seves característiques personals i d'altres es deriven de certes parts de la seva vida.[6] La seva mare Fàtima el va anomenar Haydar (lleó) després del seu naixement, però el seu pare va triar Ali com el seu nom.[7]

La paraula "Alí" significa sublim i excels. Aquesta paraula mai no es va fer servir com a nom de persona en àrab antic abans d'Alí. Diverses narracions relacionen el nom d'Alí amb la superioritat d'Alí en coneixement, magnanimitat, pietat, valentia, simpatia, etc. Al-Siddiq al-Akbar, al-Wasí (testamentari del profeta), al-Walí (protector), al-Farúq (qui separa la veritat del fals) i Ya'súb al-Din (gran líder religiós) són els seus altres títols. Les seves kunyes més famoses són Abu Turab i Abul Hassan.[8][7]

El seu títol més famós entre els duodecimans xiïtes és Amir al-Mu'minín, que consideren exclusiu d'Ali.[9] I segons les fonts xiïtes, Déu va donar aquest títol a Alí, anunciant-ho pel Profeta de l'Islam a Ghadir Jum i es va demanar a tots els musulmans que el tractessin amb aquest títol.[10] Entre els sunnites, l'oració "Karama Al-lah Wayhah" (que Déu honori la seva cara perquè no es postrava davant de cap ídol) es col·loca exclusivament després del nom d'Alí i no s'utilitza per a altres companys del Profeta.[7]

Els califats d'Abu-Bakr i Uthman

[modifica]

En ser elegit califa Abu-Bakr as-Siddiq, va refusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Tanmateix, després en fou conseller, i també ho fou d'Umar ibn al-Khattab sense tenir cap càrrec excepte el de lloctinent a Medina durant el viatge d'Umar a Síria i Palestina. En arribar al poder Uthman ibn Affan, el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcorà. Assassinat Uthman, els omeies van fugir de Medina i l'oposició va quedar dominant la situació. Es va demanar a Alí d'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny del 656, esdevenint el quart califa de l'Islam (656-659). En acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort d'Uthman, va ser acusat de participació en el crim, especialment per Muàwiya, governador de Síria i cosí d'Uthman.[11]

La primera Guerra civil islàmica

[modifica]
Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib

La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayr ibn al-Awwam el va obligar a combatre, i esclatà la Primera Guerra civil islàmica. Els tres caps rebels amb uns centenars de soldats van marxar cap a Iraq, on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar Bàssora, però Alí va reunir tropes a Kufa i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions, però finalment va esclatar la batalla coneguda per Batalla del Camell el 9 de desembre del 656, durant la qual Talha i Az-Zubayr van ser morts i Àïxa obligada a residir en endavant a Medina.

Va intentar fer entrar en raó Muàwiya, que encara no s'havia declarat obertament en rebel·lió, però no el reconeixia. El governador de Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la venjança establerta a favor dels parents propers establerta per l'Alcorà sobre aquells que maten algú injustament, però Alí va declarar que la mort d'Uthman havia estat justa per les seves arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, amb llurs exèrcits, es van concentrar a la plana de Siffin i es van produir lluites parcials, però el juny o juliol del 657 es va acordar una treva; finalment el combat[5] es va produir el 28 de juliol del 657. Muàwiya portava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil soldats, quan fou aconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulls de l'Alcorà a les llances dels seus soldats, la qual cosa fou considerada una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fou sotmesa a arbitratge.[12]

El nomenament d'àrbitres va recaure en Abu-Mussa al-Aixarí per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost del 657). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seva mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones tenia molta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen aquesta amena de decisions a Déu. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bàndol d'Alí es van dir harurites perquè es van quedar a Harura, prop de Kufa. Alí en va convèncer una part, però la resta, units a altres opositors de Bàssora, es van reagrupar a An-Nahrawan i foren anomenats khawàrij (kharigites).[7]

El febrer del 658 s'havia d'anunciar el resultat de l'arbitratge en un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dues reunions, l'una a Dúmat al-Jafal (moderna Djof) el febrer del 658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, el gener del 659. El veredicte en la primera trobada no fou fet públic, encara que sí que fou comunicat a les dues parts i, pel que sabem dels esdeveniments posteriors, fou evidentment desfavorable a Alí.

Alí va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el focus de rebel·lia dels kharigites. Mentre Alí feia això, Muàwiya es va apoderar d'Egipte (juliol del 658). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acte d'impietat (kufr) en haver acceptat l'arbitratge, però Alí va refusar fer-ho; va prometre l'aman ('perdó') a aquells que es rendissin i el 17 de juliol del 658 es va lliurar la batalla[13] que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— fou una massacre, de la qual Alí després es va penedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentar les defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Alí va haver de tornar a Kufa renunciant a la campanya.

En la reunió d'Adhruh, el gener del 659, es va fer públic el veredicte: Uthman havia estat assassinat injustament. Es suggeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Aleshores, els àrbitres van proposar descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió; ara bé, en la pràctica, es va donar suport a Muàwiya. Aquest va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àrabs islàmiques, però foren rebutjades; una revolta pro omeia, és a dir, a favor de Muàwiya, a Fars, fou reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Alí (659). El 660, Medina i la Meca foren ocupades pel general omeia Buixr ibn Artat, que va seguir avançant cap al Iemen.

La mort d'Alí

[modifica]
Assassinat d'Ali ibn Abi Talib - Pintor: Yousef Abdinejad

Un kharigita anomenat Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí,[14] en venjança per la matança d'An-Nahrawan, va ferir Alí amb una espasa enverinada a la porta d'una mesquita a Kufa, residència del califa, el 25 de gener del 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys.[15] Fou enterrat en un lloc secret que en temps d'Harun ar-Raixid fou identificat com un llogaret proper a Kufa, on va sorgir un santuari que va donar origen a la ciutat de Najaf o An-Najaf.

Alí gaudeix de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els xiïtes, que el consideren el primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els pelegrinatges xiïtes, es troba a la ciutat de Najaf.

Notes

[modifica]
  1. En cercles religiosos es discuteix si fou el segon a adoptar la fe, després de Khadija bint Khuwàylid, o el tercer, després de Khadija i Abu-Bakr.

Referències

[modifica]
  1. Davis, Paul K. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2001, p.97-98. ISBN 0195143663. 
  2. Nadvī, Abūlḥasan ʻAlī. Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time (en anglès). Islamic Books, 1993, p.130. ISBN 1872531105. 
  3. Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.84. ISBN 1598843370. 
  4. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.190. ISBN 0313335370. 
  5. 5,0 5,1 Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.836. ISBN 1598843370. 
  6. Nasr, Seyyed Hossein. «ʿAlī». A: Encyclopædia Britanica. Archived from the original on 14 May 2014. Retrieved 21 March 2012, 2012. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «ʿAlī b. Abī Ṭālib» (en anglès). Encyclopaedia Islamica. DOI: 10.1163/1875-9831_isla_com_0252..
  8. Mortada Ameli, Ya'far. Al-Sahih Min Siratil Imam Ali (la paz sea con él). 1. Beirut: Centro Islámico de Estudios, 2008, p. 150. ISBN 978-600-90724-5-3. 
  9. Gibb, H.A.R. «Amīr al-Muʾminīn». A: Encyclopaedia of Islam. Leiden: E. J. Brill, 1986. 
  10. Montazeri Moghaddam, Hamed. "Examinando los usos del título" Amir al-Mu'minin "en el contexto de la historia islámica". Historia en el espejo de la investigación. (17), 2008, p. 52-127. 
  11. Kennedy, Hugh. The Prophet and the Age of the Caliphates: The Islamic Near East from the 6th to the 11th Century (en anglès). 3a ed.. Oxford i Nova York: Routledge, 2016, p. 64-65. ISBN 978-1-138-78761-2. 
  12. Madelung, Wilferd. The Succession to Muhammad: A Study of the Early Caliphate (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 238. ISBN 978-0-521-64696-3. 
  13. Meri, Josef W. Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2005, p.657. ISBN 0415966906. 
  14. Hoyland, Robert G. Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of Historical Knowledge in Late Antiquity and Early Islam (en anglès). Liverpool University Press, 2011, p.148. ISBN 1846316987. 
  15. Veccia Vaglieri, Laura. «al-D̲j̲amal». A: Encyclopaedia of Islam. 3. second. Leiden: Brill Publishers, 1991, p. 887–90. ISBN 90-04-07026-5. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Uthman ibn Affan
Califa
656-661
Succeït per:
al-Hàssan ibn Alí (pretendent)
Muàwiya I (dinastia omeia) (de facto)
Precedit per:
Profeta Muhàmmad
1r imam xiïta
632-661
Succeït per:
Al-Hàssan ibn Alí