Alan J. Heeger
Nom original | (en) Alan Heeger |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 gener 1936 (88 anys) Sioux City (Iowa) |
Residència | Califòrnia (1982–) Sioux City (1936–) Omaha Akron |
Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley - física (–1961) Universitat de Nebraska–Lincoln - física, matemàtiques Omaha Central High School |
Director de tesi | Alan M. Portis |
Activitat | |
Camp de treball | Física i química |
Ocupació | físic, enginyer, químic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Pennsilvània Universitat de Utah Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Universitat de Ginebra |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Yung Woo Park (en) i Lee Kwang-hee (en) |
Família | |
Fills | David Heeger |
Premis | |
Alan Jay Heeger (Sioux City, EUA, 22 de gener de 1936) és un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2000.[1][2]
Biografia
[modifica]Va néixer el 22 de gener de 1936 a la ciutat de Sioux City, població situada a l'estat nord-americà d'Iowa. Va estudiar física i química a la Universitat de Nebraska, on es va llicenciar el 1957, i el 1961 realitzà el doctorat en Ciències Físiques a la Universitat de Berkeley. Des de 1962 és professor de la Universitat de Pennsilvània així com director del Laboratori d'Investigació sobre l'Estructura de la Matèria. L'any 1982 fou nomenat professor de física a la Universitat de Santa Bàrbara a Califòrnia així com director de l'Institut de Polímers i Sòlids Orgànics de la mateixa universitat.
El 1990 va fundar, al costat del seu col·lega Paul Smith, la Corporació UNIAX, de la qual és president i director d'investigació.
Recerca científica
[modifica]Durant la seva carrera ha publicat nombrosos articles científics sobre materials, especialment sobre polímers orgànics, realitzant investigacions sobre la capacitat conductora dels polímers orgànics i les seves aplicacions tecnològiques.[3]
L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb el neozelandès Alan MacDiarmid i el japonès Hideki Shirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Alan J. Heeger American chemist Written». Encyclopædia Britannica [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ Carey, Charles W. American Scientists. Infobase Publishing, 14 de maig de 2014, p. 162–163. ISBN 978-1-4381-0807-0 [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ Leroy, Francis. A Century of Nobel Prize Recipients: Chemistry, Physics, and Medicine. CRC Press, 13 de març de 2003, p. 110. ISBN 978-0-203-01418-9 [Consulta: 8 octubre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- «Alan J. Heeger» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Persones vives
- Físics estatunidencs
- Químics estatunidencs
- Premis Nobel de Química
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Alacant
- Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley
- Alumnes de la Universitat de Nebraska–Lincoln
- Professors de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara
- Professors de la Universitat de Ginebra
- Professors de la Universitat de Pennsilvània
- Científics d'Iowa
- Naixements del 1936