Halizons
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
Els halizons[1] (en grec antic: Ἁλιζῶνες), o també alazons, eren un poble d'origen obscur que apareix al Catàleg dels troians de la Ilíada com a aliats de Príam a la guerra de Troia. Els seus caps eren Odi i Epístrof.[2] Segons la Bibliotheca d'Apol·lodor eren fills d'un home anomenat Mecisteu. Homer diu que «venien de molt lluny, d'Alibe, el lloc on neix la plata».[3]
Estrabó suggereix que la ciutat d'Alibe, que Homer situa molt lluny, podria ser Calibe, una ciutat de la Còlquida on habitaven els calibis, i diu que probablement eren els halizons. Als halizons hom els han atribuït diferents orígens, fins i tot Èfor els relacionava amb les amàzones i els situava a Cime, a l'Eòlida.[4] Heròdot situa els halizons entre els escites, i diu que eren una població seminòmada de Sarmàcia que vivia al nord del poble dels cal·lípides i també al nord de la ciutat grega d'Òlbia (Escítia).[5] Plini el Vell, Hecateu, Menècrates d'Elea i Palèfat situen els halizons a Mísia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 196. ISBN 9788441224223.
- ↑ Homer. Ilíada, II, 856
- ↑ Homer. Ilíada, II, 857
- ↑ 4,0 4,1 Tsetskhladze, Gocha R. (ed.). The Greek colonisation of the Black Sea area : historical interpretation of archaeology. Stuttgart: F. Steiner, 1998, p. 74-77. ISBN 9783515073028.
- ↑ Heròdot. Històries, IV, 17,52