Albert de la Torre Fornell
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1965  (58/59 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | crític d'art, director de documentals, periodista, guionista | ||
 
| |||
Albert de la Torre Fornell (Barcelona, 1965) és un periodista, crític teatral, productor i realitzador audiovisual català.[1]
Com a periodista ha tingut una llarga trajectòria en ràdio, premsa escrita i televisió, exercint en particular com a crític d'art, sobretot de teatre.[2] Ha treballat, entre d'altres, a Ràdio Barcelona, Com Ràdio,[3] TV3 i la Xarxa de Televisions Locals.[4] El 1989 va fundar i va ser director de la revista Escena, que va dedicar-se al món del teatre, la dansa i l'òpera.[5] La seva trajectòria com a crític teatral li van valer els premis Crítica Serra d'Or, KRTU a la creativitat, Butaca en diverses ocasions i el de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.[4]
Com a productor, el 2018 va dirigir el documental Pavlovsky, per mostrar la feina i reivindicar el paper de l'artista argentí en la lluita dels drets civils durant la transició espanyola, amb la col·laboració del mateix protagonista.[6] La producció va ser reconeguda amb el Premi Ocaña.[7]
Actualment, és promotor de La Gleva Teatre.[8] El 2022 va presentar L'abdicació, la seva primera obra teatral, en aquest teatre de Barcelona, sota la direcció de Ramon Simó.[1][9]
Ha impartit classes en els postgraus de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona i de Guió a la Fundació Blanquerna.[4]
Està vinculat a la Fundació Ernest Lluch.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «La Gleva presenta ‘L’abdicació’, la primera obra del crítico y productor Albert de la Torre» (en castellà). Artezblai, 20-07-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Espectacle que dirigeix Bàrbara Granados amb música del seu besavi Enric Granados, del seu avi Eduard Granados, d'ella mateixa i també amb reinterpretacions d'apunts en documents familiars». Sies.tv, 18-07-2018. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Día a día». Capçalera, 11-2000, pàg. 76.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Ángel Pavlosky». DocsBarcelona, 2019. Arxivat de l'original el 29 de maig 2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «De 16 a 16». Capçalera, núm. 5, 1989, pàg. 46.
- ↑ Puig Taulé, Oriol «Pavlovsky no torna perquè Pavlovsky no ha marxat mai». Núvol. El digital de cultura, 29-08-2018.
- ↑ «Pavlovsky obté el 1er Premi Ocaña i estrena el documental de Albert de a Torre sobre la seva trajectòria». Teatralnet, 15-05-2019. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Agencia EFE «Un Ángel Pavlovsky "como nunca se ha visto" protagoniza un filme del DOCS». COPE, 17-05-2019.
- ↑ Redacció «Ramon Simó dirigeix un text d’Albert de la Torre». El Punt Avui, 23-07-2022.
- ↑ «Fundació Ernest Lluch». Coordinadora Catalana de Fundacions. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «20 anys d'activitat de la Fundació Ernest Lluch». Fundació Ernest Lluch, 2022. [Consulta: 20 desembre 2022].