Alcàsser de Segòvia

Infotaula edificiAlcàsser de Segòvia
Nom en la llengua original	(es) Alcázar de Segovia
Dades
Tipus	Alcàsser
Part de	Ciutat Vella de Segòvia i Aqüeducte
Arquitecte	Francisco de Mora; Juan de Herrera; Gaspar de Vega
Construcció	segle XII
Ús	acadèmia militar, residència oficial, Trésor royal (en) , presó i museu
Cronologia
	Revolts in Segovia (1506) (en)
	conquesta feudal hispànica
	Concòrdia de Segòvia
	Cent Mil Fills de Sant Lluís
	Guerra de Successió Espanyola
	Guerres Carlines
	revolta de les Comunitats de Castella
	Guerra del Francès
	Revolts in Segovia (1476) (en)
	Segona Guerra de Successió castellana
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura herreriana ; arquitectura mudèjar ; arquitectura gòtica ; arquitectura romànica
Material	pedra, granit i fusta
Castle chapel (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg	1
Torre mestra
Muralla
Drill hall (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Barbacana
Fossat
Merlet
Adarb
Pont llevadís
Torre albarrana
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Segòvia (Espanya)
Localització	Pl. Reina Victoria Eugenia, s/n, 40003 Segovia
Banyat per	Eresma i Clamores River (en)
	40° 57′ 09″ N, 4° 07′ 57″ O / 40.9525°N,4.1325°O
Format per	Plaza de la Reina Victoria Eugenia (en) ; Casa de la Química ; Monument a Daoíz i Velarde
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord
Data	1985 (9a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv)
Bé d'interès cultural
Tipus	monument històric
Data	3 juny 1931
Identificador	RI-51-0000861
Bé d'interès cultural
	Plaza de la Reina Victoria Eugenia
Tipus	monument
Data	3 juny 1931
Activitat
Propietat de	Corona de Castella (1122–1517); Monarquia Hispànica (1517–1764); Acadèmia d'Artilleria de Segòvia (1764–1862); Board of trustees of the Alcázar of Segovia (en) (1951–)
Ocupant	Board of trustees of the Alcázar of Segovia (en)
Visitants anuals	754.946 (2020)
Lloc web	alcazardesegovia.com

L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores. El castell va ser una de les inspiracions per al castell de la bruixa de la Blancaneus de Walt Disney.

Història

Les restes més antigues trobades al lloc són uns carreus de granit similars als de l'aqüeducte romà, el que fa suposar que en temps de la dominació romana de la ciutat ja devia haver-hi un castro o fortificació. Sobre les restes d'aquest, l'alcàsser va ser erigit com a fortalesa andalusina. La primera notícia documental que es conserva de l'edifici data de l'any 1122, poc després que Alfons VI de Lleó reconquerís la ciutat, encara que no és fins a l'any 1155 quan apareix citat amb la denominació d'alcàsser, en una carta custodiada a l'arxiu de la catedral. Fou residència del rei Alfons VIII. El 1258, regnant Alfons X, es va enfonsar el palau quan el rei es trobava al seu interior. Aquest nucli més antic correspon amb la sala d'armes. Va ser nombroses vegades restaurat i ampliat, possiblement des d'Alfons X fins a Felip II. A aquest últim es deu el seu aspecte actual, la seva silueta el fa únic entre els castells espanyols.

A l'edat mitjana, per la seva seguretat com per la proximitat de zones de caça, l'Alcàsser es va convertir en una de les residències favorites dels reis de Castella, especialment d'Alfons X. Va ser habitat moltes vegades i va arribar a ser un dels més sumptuosos palau-castells al segle xv.

L'any 1719 els presos d'Estat de la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats a aquest alcàsser. Hi destaquen entre d'altres, el general Joan Baptista Basset i Ramos i els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent.^[1]

La fortalesa va servir posteriorment com a presó d'Estat fins que el 1762 Carles III va fundar a Segòvia el Reial Col·legi d'Artilleria que va tenir la seva seu a l'alcàsser. El 1862, un incendi va destruir els sostres de les sales nobles, que van poder ser reconstruïdes fidelment amb posterioritat gràcies a l'existència de gravats. El 1931 va ser declarat monument històric artístic. L'any 1953 es va crear el patronat de l'alcàsser que és el responsable del museu que es pot visitar en el seu interior.

Referències

↑ Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàsser de Segòvia

Patronato del alcázar de Segovia (castellà)
Descripción del alcázar (castellà)

[s1714espoli-1] Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.

[1]