Vés al contingut

Oleksandr Dovjenko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aleksandr Dovzhenko)
Plantilla:Infotaula personaOleksandr Dovjenko
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Олександр Петрович Довженко Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1894 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sòsnitsia (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Econòmica Nacional de Kíev
Hlukhiv National Pedagogical University of Oleksandr Dovzhenko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, diplomàtic, escriptor, guionista, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata - 1956 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Gueràssimov de Cinematografia (1955–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Ucraïnès Socialista-Revolucionari Borotbista Modifica el valor a Wikidata
GènereDocumental Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIúlia Sólntseva (1928–1956) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0235590 Allmovie: p88158 TMDB.org: 141713
Find a Grave: 23847786 Modifica el valor a Wikidata

Oleksandr o Aleksandr Dovjenko (en ucraïnès: Олекса́ндр Петро́вич Довже́нко, Oleksandr Petròvitx Dovjenko, Viúnisxe [ara part de la vila de Sósnitsia], óblast de Txerníhiv, Ucraïna, imperi Rus, 1894 - Peredielkino, óblast de Moscou, 1956) va ser un director cinematogràfic ucraïnès i soviètic, amb un gran impuls líric que queda palès en la pel·lícula Zemlya (1930).[1]També fou guionista, actor, artista, dramaturg i escriptor en llengua ucraïnesa. Com a director de cinema, fou un glossador de grans temes universals, com ara la mort, l'amor i l'esforç humà, expressats dintre dels límits de la seva Ucraïna nadiua. Altres grans pel·lícules d'ell foren: Zvenyhora / Zvenigora (1928), L'arsenal (1929), Alliberament (1939), el documental La batalla per la nostra Ucraïna soviètica (1943) i Mitxurin (1948). Deixà inacabada Poema del mar, obra que la seva dona Iúlia Sólntseva (directora i actora russa i ucraïnesa, Ю́лія Іполи́тівна Со́лнцева, Moscou 1901 — 1989), que també era la seva principal col·laboradora, es proposà d'acabar, sense aconseguir-ho.[2][3][4][5]

Va guanyar un orde de Lenin, un orde de la Bandera Roja i un orde de la Bandera Roja del Treball, a més del Premi Lenin (1959) i el Premi Stalin (1941 i 1949).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  2. Bird, Robert; Beumers, Birgit (ed.). «Oleksandr (Oleksandr) Dovjenko». A: Directory of World Cinema: RUSSIA 2. Intellect Books, 29 de juliol de 2015, p. 32–33. ISBN 978-1-78320-010-8. 
  3. Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine. Ediciones Robinbook, 2006, p. 112–113. ISBN 978-84-96924-23-9. 
  4. Borrero, Mauricio. Russia: A Reference Guide from the Renaissance to the Present. Infobase Publishing, 2009, p. 133–134. ISBN 978-0-8160-7475-4. 
  5. Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema. Oxford University Press, 1997, p. 394–395. ISBN 978-0-19-874242-5.