Vés al contingut

Alexandre Yersin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alexandre Émile Jean Yersin)
Plantilla:Infotaula personaAlexandre Yersin
Imatge
Alexandre Yersin
Biografia
Naixement(fr) Alexandre Emile Jean Yersin Modifica el valor a Wikidata
22 setembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Aubonne (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1943 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Nha Trang (Vietnam) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNha Trang Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSuís i francès
FormacióUniversitat de Lausana Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perYersinia pestis
Activitat
Camp de treballBacteriologia, tifus i typhus vaccine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbacteriologia
OrganitzacióÉcole Normale Supérieure, Institut Pasteur
Membre de
Influències
Influències en
Premis

Alexandre Emile Jean Yersin (1863 – 1943) va ser un metge i bacteriòleg suís nacionalitzat francès. Va descobrir el bacil responsable de la pesta bubònica (Yersinia pestis).

El 1886, va entrar a treballar amb Louis Pasteur al laboratori de l'École Normale Supérieure, invitat per Emile Roux, i participà en el desenvolupament del sèrum anti ràbia. El 1888 es va doctorar amb una tesi titulada Étude sur le Développement du Tubercule Expérimental i va passar dos mesos amb Robert Koch a Alemanya. Es va unir al recent creat Institut Pasteur el 1889 com col·laborador de Roux i amb ell descobrí la toxina de la diftèria produïda pel bacil Corynebacterium diphtheriae.

El 1888 es va nacionalitzar francès i el 1890 marxà a la Indoxina francesa com a metge de la companyia Messageries Maritimes. Participà en una de les missions d'Auguste Pavie. El 1894 Yersin va ser enviat pel govern francès a Hong Kong, per tal d'investigar l'epidèmia de pneumònia de Manxúria. Yersin va descobrir el patogen causant junt amb el Doctor Kitasato Shibasaburō[1][2]

Yersin en ell camp de l'agricultura va ser pioner en el conreu dels arbres de la goma (Hevea brasiliensis) importats del Brasil a Indoxina. També va importar d'Amèrica del Sud l'arbre de la quinina (Cinchona ledgeriana), efectiu contra la malària.

Al Vietnam, Alexandre Yersin va rebre el nom afectuós de Ông Năm (Senyor Nam). La casa de Yersin a Nha Trang actualment és el Museu Yersin. A Ha Noi, un institut francès porta el seu nom i una universitat privada fundada l'any 2004 a Da Lat porta el nom d'Universitat Yersin.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Howard-Jones, Norman «Was Shibasaburo Kitasato the Co-Discoverer of the Plague Bacilllus?». Perspectives in Biology and Medicine, Winter, 1973, pàg. 292–307.
  2. ↑ Solomon, Tom «Hong Kong, 1894: the role of James A Lowson in the controversial discovery of the plague bacillus.». Lancet, 350, 9070, 05-07-1997, pàg. 59–62. DOI: 10.1016/S0140-6736(97)01438-4.
  • Barrett, O. «Alexandre Yersin and recollections of Vietnam». Hosp. Pract. (Off. Ed.), 24, 5A, 5-1989, pàg. 13. PMID: 2498345.
  • Bendiner, E. «Alexandre Yersin: pursuer of plague». Hosp. Pract. (Off. Ed.), 24, 3A, 3-1989, pàg. 121–8, 131–2, 135–8 passim. PMID: 2494200.
  • Haubrich, William S. «Yersin of Yersinia infection». Gastroenterology, 128, 1, 1-2005, pàg. 23. DOI: 10.1053/j.gastro.2004.11.040. PMID: 15633119.
  • Holubar, K. «Alexandre Yersin (1863-1943) and the centenary of the plague in Nha Trang: A threat transformed». Dermatology (Basel), 198, 1, 1999, pàg. 108–9. DOI: 10.1159/000018052. PMID: 10026422.
  • Howard-Jones, N. «Kitasato, Yersin, and the plague bacillus». Clio medica (Amsterdam, Netherlands), 10, 1, 4-1975, pàg. 23-7. PMID: 54239.
  • Moseley, J. E. «Travels of Alexandre Yersin: letters of a pastorian in Indochina, 1890-1894». Perspect. Biol. Med., 24, 4, 1981, pàg. 607–18. PMID: 7027173.
  • Rosenberg, J. C. «Doctors afield: Alexandre Yersin». N. Engl. J. Med., 278, 5, 2-1968, pàg. 261–3. DOI: 10.1056/NEJM196802012780507. PMID: 4865333.
  • Solomon, T. «Alexandre Yersin and the plague bacillus». The Journal of tropical medicine and hygiene, 98, 3, 6-1995, pàg. 209–12. PMID: 7783282.
  • Bernard, L. «[Memories of Monsieur Yersin]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 439–44. PMID: 8016523.
  • Bonard, E. C. «[The plague and Alexander Yersin (1863-1943)]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 389–91. PMID: 8016516.
  • Bonard, E. C. «[Two letters from Alexandre Yersin]». Revue médicale de la Suisse romande, 92, 12, 12-1972, pàg. 995–1000. PMID: 4578823.
  • Bonifas, V. «[Alexandre Yersin (1863-1943)]». Revue médicale de la Suisse romande, 104, 5, 5-1984, pàg. 349–51. PMID: 6379813.
  • Brossollet, J. «[Correspondence of Alexander Yersin to his family]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 445–50. PMID: 8016524.
  • Delaveau, P.; Clair G. «[Production of cinchona in the French empire: A. Yersin and E. Perrot]». Revue d'histoire de la pharmacie, 42, 304, 1995, pàg. 75–84. PMID: 11640400.
  • Patrick Deville, Peste et choléra, éditions du Seuil, collection « Fiction & Cie », 2012 (ISBN 978-2-02-107720-9).
  • Dreifuss, J.-J. «[Discoveries and deceptions: Yersin from Hong Kong to Stockholm]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 425–8. PMID: 8016521.
  • Fantini, B. «[A young Pasteur scientist with Koch: Yersin, 1888]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 429–37. PMID: 8016522.
  • Kupferschmidt, H. «[Development of research on plague following the discovery of the bacillus by Alexander Yersin]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 415-23. PMID: 8016520.
  • Mafart, Y. «[Alexandre Yersin (1863-1943)]». Médecine tropicale : revue du Corps de santé colonial, 25, 4, 1965, pàg. 427–38. PMID: 5320482.
  • Pilet, P. E. «[Yersin Senior and son. From biology to medicine]». Revue médicale de la Suisse romande, 114, 5, 5-1994, pàg. 405–14. PMID: 8016519.
  • Bockemühl, J. «[100 years after the discovery of the plague-causing agent--importance and veneration of Alexandre Yersin in Vietnam today]». Immun. Infekt., 22, 2, 4-1994, pàg. 72–5. PMID: 7959865.
  • Raggenbass, R. «[Blackwater fever: a French episode drawn from the research of Alexandre Yersin]». Gesnerus, 52, 3-4, 1995, pàg. 264–89. PMID: 8851059.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Yersin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexandre_Yersin&oldid=31767802»