Alexandre Domènec de Ros
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1598  Lleida |
| Mort | 1656 (57/58 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Alexandre Domènec de Ros i Gomar (Lleida, 1598 - Madrid, 1656) va ser un escriptor polític i predicador català.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar gramàtica en l'Estudi de la Companyia de Jesús, a Lleida, però va acabar a l'Orde de Sant Agustí. Va ser canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic. Es va desplaçar a Saragossa, on va conviure amb Gracián. El 1633 va passar a una escola de Girona com a professor i tres anys més tard es traslladaria a l'escola jesuïta de Gandia.[2]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/alexandre-domenec-de-ros Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Alexandre Domènec de Ros|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/alexandre-domenec-de-ros}}--~~~~ |
Per contrarestar l'acord del concili de Tarragona (1635) favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña (Tarragona 1636), que va motivar al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana (Tarragona 1636) de Dídac Cisteller. El 1639 va publicar, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort de la filla del virrei Juan Alfonso Enríquez de Cabrera. Durant la guerra dels Segadors visqué a Nàpols i va ser partidari de Felip IV. Polemista brillant, redactà textos de propaganda felipista:[3] 'Cataluña desengañada[4] (Nàpols 1646, en versió italiana el 1647), Memorial al rey en nombre de la nobleza catalana (Madrid 1649), Discurso sobre la forma de reducir a la obediencia de su Majestad a Barcelona y Cataluña (s. l. ~ 1651), Sermón [...] en acción de gracias de la reducción de Cataluña a la obediencia de Su Majestad (Barcelona 1653), entre d'altres.
Obres
[modifica]Obres:[5]
- Cataluña desengañada
- Las dichas de vna pena, y los motivos de consuelo, en la muerte de mi señora D. Francisca Mariana Henriquez de Cabrera, y Sandoual
- Sermon de la Purissima Concepcion de la Virgen nuestra Señora, y en accion de gracias de la reduccion de Cataluña, a la obediencia de su Magestad...
- Catalogna dissingannata (1647)
- Catalvña desengañada, discvrsos políticos (2009)
- El Dean Tortosa D. Alexandro Ros dize que el zelo que tiene el seruidor de V.M. y el dolor que le causa la obstinacion de Cataluña su patria, le obliga a representar los medios mas proporcionados...(entre 1601 y 1700)
- Sermon de la Purissima Concepcion de la Virgen nuestra Señora, y en accion de Gracias de la reduccion de Cataluña, a la obediencia de su Magestad (que Dios Guarde) (1653)
Obra relacionada
[modifica]Antoni Simon i Tarrés va guanyar el XXIII Premi Ferran Soldevila d'estudis històrics (2017), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, per l'obra "Lengua y política en la Catalunya del siglo XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656)", que estudia les relacions entre llengua, poder i nació.[6][3]
Referències
[modifica]- ↑ «Alexandre Domènec de Ros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «'Alexandre Ros y la Cataluña desengañada', por Ricardo García Cárcel» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Ros, Alejandro Domingo de».
- ↑ «Ros, Alexandre Domènec de».
- ↑ «Ros, Alejandro Domingo de» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Antoni Simon Tarrés gana el premio Ferran Soldevila de estudios históricos». La Vanguardia, 23-05-2017 [Consulta: 14 octubre 2018].