Vés al contingut

Aleksei Lvov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alexei Fedoròvitx L'vov)
Plantilla:Infotaula personaAleksei Lvov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1798 Modifica el valor a Wikidata
Tallinn (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1870 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Kaunas (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKaunas Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal del Transport Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, militar, escriptor, director d'orquestra, violinista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militarFliegel-Adjutant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Lvov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFjodor Petrovič Ľvov Modifica el valor a Wikidata  i Nadezhda Ilyinichna Lvova Modifica el valor a Wikidata
GermansMariia Fiodorovna L'vova Rostovskaia Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 6cd02805-909f-4235-b48e-8c224129e63a Discogs: 1023903 IMSLP: Category:Lvov,_Aleksey Find a Grave: 3983 Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Lvov (Tallinn, 5 de juny de 1798 - Kaunas, 28 de desembre de 1870), nom complet amb patronímic Aleksei Fiódorovitx Lvov, rus: Алексе́й Фёдорович Львов, fou un violinista, compositor i militar rus. Fou el compositor de l'himne nacional rus.[1]

Des de la seva infància revela grans aptituds per la música, i als vuit anys ja executava al violí les composicions més difícils. Als 17 ingressà en l'exèrcit, i el temps que les seves ocupacions li deixaven lliure, el dedicava a l'estudi dels clàssics.

Fou ajudant de camp de l'emperador Nicolau i director de l'escola de cant de la cort de 1837 a 1861. Entre les seves composicions figuren les òperes Blanca i Gualteri (1845), Ondina (1846), L'stàrosta (1854), i La brodadora. A més, se li deuen l'himne imperial rus Déu salvi el Tsar; Cants antics de totes les parts de l'ofici diví del ritu grec a Rússia, harmonitzada a quatre parts; sis Salms, i nombroses composicions per a violí.

Referències

[modifica]