Vés al contingut

Alfa de l'Au del Paradís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfa Apodis)
Infotaula objecte astronòmicAlfa de l'Au del Paradís
Tipusestel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K3IIICN0.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAu del Paradís Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra132,417 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi48 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,67 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,798 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.090 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,5519 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−15,726 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,395 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−0,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 47m 51.712s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-80° 57' 18.8968''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,3[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Alfa de l'Au del Paradís (α Apodis) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Au del Paradís, amb magnitud aparent +3,83. Es troba a 411 anys llum de distància del Sistema Solar.

Alfa de l'Au del Paradís és una gegant taronja, el tipus espectral del qual varia segons la font consultada entre K2.5III i K5III. D'acord amb això, la seva temperatura superficial estaria compresa entre 4256 K (si el seu tipus és K2.5) i 4100 K (si és K5). En el primer cas, la seva lluminositat és equivalent a 750 sols i el seu radi és unes 49 vegades més gran que el radi solar. En el segon cas (tipus K5), la seva lluminositat augmenta fins a 910 sols i el seu radi seria 60 vegades major que el radi solar. De qualsevol manera, Alfa de l'Au del Paradís és una geganta més o menys corrent —com molts altres estels visibles en el firmament— en el nucli del qual té lloc la fusió de l'heli. En l'inici de la seva vida tenia una massa entre 4 i 5 vegades la massa solar; en un futur, una vegada es desprengui de les seves capes exteriors, acabarà els seus dies com una nana blanca.

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.