Alfabet ciríl·lic serbi
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Tipus | alfabet ciríl·lic  |
|---|---|
| Creador | Vuk Stefanović Karadžić |
| Creació | 1818 |
L'alfabet ciríl·lic serbi té 30 lletres ciríl·liques que corresponen cadascuna d'elles a un so diferent.
Aquest alfabet fou creat per Vuk Stefanović Karadžić el 1818. Esdevé l'escriptura oficial de Sèrbia el 1868. Es va crear a partir de l'alfabet rus, que era el que es feia servir aleshores a Sèrbia. L'alfabet ciríl·lic serbi, en concert amb el treball de Krste Misirkov i Venko Markovski, va servir de base per a l'alfabet macedònic.
Es van eliminar algunes lletres de l'alfabet ciríl·lic, com і, ю, й, ъ, ь, щ, я; i se'n van afegir de noves, com ћ, ђ, љ, њ, ј, џ. La ћ es va recuperar de l'antic alfabet glagolític de Metodi, un monjo ortodox d'origen eslau que va venir per evangelitzar els eslaus del sud i d'occident el 894. La lletra ђ fou creada per Lukijan Mušicki a partir de ћ; les lletres љ i њ són lligadures л+ь i н+ь; j prové de l'alfabet llatí, i џ de l'antic alfabet ciríl·lic romanès.
Taula amb els dos alfabets serbis
[modifica]
| Ciríl·lic | Llatí | API |
|---|---|---|
| А а | A | /a/ |
| Б б | B | /b/ |
| В в | V | /v/ |
| Г г | G | /g/ |
| Д д | D | /d/ |
| Ђ ђ | Ð | /ʥ/ |
| Е е | E | /ɛ/ |
| Ж ж | Ž | /ʒ/ |
| З з | Z | /z/ |
| И и | I | /i/ |
| Ј ј | J | /j/ |
| К к | K | /k/ |
| Л л | L | /l/ |
| Љ љ | LJ | /ʎ/ |
| М м | M | /m/ |
| Н н | N | /n/ |
| Њ њ | NJ | /ɲ/ |
| О о | O | /ɔ/ |
| П п | P | /p/ |
| Р р | R | /r/ |
| С с | S | /s/ |
| Т т | T | /t/ |
| Ћ ћ | Ć | /ʨ/ |
| У у | U | /u/ |
| Ф ф | F | /f/ |
| Х х | H | /x/ o /h/ |
| Ц ц | C | /ʦ/ |
| Ч ч | Č | /ʧ/ |
| Џ џ | DŽ | /ʤ/ |
| Ш ш | Š | /ʃ/ |
Alfabets serbis ciríl·lic i llatí
[modifica]A Sèrbia, el serbi s'escriu amb tots dos alfabets, el ciríl·lic i el llatí. El ciríl·lic el fa servir els diaris de referència com el Politika. Els diaris en alfabet llatí són sovint diaris més generalistes, menys «elitistes» i més «populars», com Blic o també diaris «d'oposició» o «progressistes», com Danas. L'alfabet llatí és més corrent al nord de Voivodina, on encara hi ha importants minories croates i hongareses.
Tots dos alfabets són gairebé bijectius, és a dir, que el pas de l'un a l'altre segueix unes regles mecàniques sense excepció. Tanmateix, alguns mots presenten excepcions, com injekcija/инјекција (injecció), on el dígraf -nj- correspon a -нј- i no pas a њ.
L'administració sèrbia afavoreix l'alfabet ciríl·lic, però utilitza també el llatí. És així com és indispensable a tot Sèrbia conèixer perfectament els dos alfabets. I és per això que a les escoles els alumnes aprenen les dues formes d'escriptura.
La viquipèdia en serbi té, per exemple, les dues versions en tots els articles, l'article Catalunya existeix en alfabet ciríl·lic (Каталонија) i en alfabet llatí (Katalonija). A dalt de cada pàgina hi ha una pestanya que permet canviar el text escrit d'un alfabet a l'altre.