Alfons Macaya i Sanmartí
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1878 Barcelona |
| Mort | 14 abril 1950 (71/72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, àrbitre |
Alfons Macaya i Sanmartí (Barcelona, 1878 - Barcelona, 14 d'abril de 1950)[1] fou un dirigent esportiu català.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer en el si d'una de les famílies més destacades de l'alta burgesia barcelonina del segle XIX. El seu pare, Romà Macaya i Gibert, va ser un dels empresaris més importants de la Catalunya de la Febre d'Or, dedicat a la importació de cotó dels Estats Units. Alfons Macaya va ser educat en les escoles més prestigioses de Barcelona i en l'hàbit de la pràctica de l'esport, així com l'aprenentatge d'idiomes i l'educació musical. De jove destacà com a pianista. Encara solter, anà a viure al segon pis del Palau Macaya, on vivien els seus pares a la planta baixa i la família del seu germà Romà al primer pis.[3]
El 1902 es casà amb Amelia Baixeras i Anguera, amb qui tingueren 4 fills. Amb el seu germà seguí el negoci del cotó del seu pare, fins que cap el 1908 els negocis van anar malament i van haver de vendre el Palau Macaya. A partir de 1914 s'associà amb Eusebi Bertrand i Serra, un dels grans importadors espanyols d’automòbils.[3]
La seva activitat social va estar vinculada al món del motor, com a corredor en nombroses curses, però també al ciclisme, el rem, el tenis i finalment el golf.[3] Fou president honorari de l'Hispània Athletic Club de Barcelona, entitat futbolística sorgida de la fusió de l'Escocès FC i el Team Roig de Sant Andreu de Palomar, que va existir entre 1900 i 1903 i tenia seccions d'atletisme i tennis. Fou el promotor de la Copa Macaya de futbol, precedent de la Copa Catalunya i primer torneig disputat a l'estat espanyol, que se celebrà entre el 1900 i el 1903, en oferir un trofeu de plata perquè diferents clubs el disputessin en format de lliga. També presidí la Federació Catalana de Tennis (1906-1909) i el Reial Club de Tennis Barcelona (1929-1935).[4] El 1927 fundà a Sitges, juntament amb Salvador Casacuberta, el Terramar Golf Club, del qual fou el seu primer president, fins al 1931.[5]
Al marge del món de l'esport, va ser soci fundador del Centro Algodonero Nacional, primer president de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada el 1943, i vicepresident de l'Associació Amics dels Museus,[5] va col·laborar amb el Centre Excursionista de Catalunya, el 1909 va formar part de la Junta de la Biblioteca Arús.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «esquela d'Alfonso Macaya Sanmartí». La Vanguardia, 19-04-1950, pàg. 11.
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Domènech i Vives, Ignasi. «Alfons Macaya Sanmartí (1878–1950). L’sportsman col·leccionista de vidres». A: Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021. Consorci del Patrimoni de Sitges, 2022, p. 103-129. ISBN 978-84-09-421149-7.
- ↑ MERCÉ VARELA, Antoni. 100 anys. Real Club de Tenis Barcelona 1899. Barcelona: Reial Club Tennis Barcelona, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.