Alfons Maseras i Galtés
Alfons Maseras i Galtés (1909) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1884 Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) |
Mort | 27 octubre 1939 (55 anys) Tolosa (França) |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Membre de | |
Nom de ploma | J. dels Domenys Jaume dels Domenys |
Família | |
Parents | Maria Elena Maseras Ribera |
Premis | |
|
Alfons Maseras i Galtés (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1939) fou un escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.[1]
Biografia
[modifica]El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista La Falç. Cap al 1899 freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, que el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artística, i el 1901 va dirigir, juntament amb Emmanuel Alfonso, la revista Auba.
Fou el primer desenvolupador del concepte de pancatalanisme[2] encunyat per Josep Pijoan i Soteras.[3] Tot i que aleshores era vinculat políticament a la Lliga Regionalista, també era membre de la Unió Catalanista, i formà part del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Amic d'Eugeni d'Ors, entra com a secretari i professor a l'Escola de Bibliotecàries el 1919, però la destitució d'Ors el maig de l'any següent fa que renunciï al càrrec. Residí llargues temporades a París, on durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera dirigí Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb el sobrenom de Zenon, i col·laborà a la Societat d'Estudis Militars. També a París escriví Pancatalanisme.[4]
Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l'adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. És potser la més personal, malgrat les influències de Giacomo Leopardi. Traduí al català Molière, Alfred de Musset, William Shakespeare, Silvio Pellico i Giacomo Leopardi. Col·laborà en molts diaris i revistes: Papitu, Un enemic del Poble, Diario de Barcelona i altres.
Quatre dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, s'exilia a França, sense la seva família, amb un grup d'intel·lectuals catalans. Malalt, trist i derrotat, mor pocs mesos més tard, el 27 d'octubre de 1939.[5]
Obres
[modifica]- Edmon (1908), premi del setmanari El Poble Català
- La fi d'un idil·li (1908)
- L'adolescent (1909)
- Sota el cel de París (1910), narració
- Contes fatídics (1911)
- Ildaribal (1915)
- A la deriva (1921)
- La venjança d'un poeta. Edició de 57 pàgines a La Novel·la d'Ara, ca. 1924
- La Il·lusió. Edició de 59 pàgines a La Novel·la d'Ara, cap a l'any 1924
- La Sospita. Edició de 62 pàgines a La Novel·la d'Ara, vers 1924
- Roda-soques. Edició de 57 pàgines a La Novel·la d'Ara, circa 1924
- La obra lírica de Fernando Maristany (1923). Barcelona: Editorial Cervantes.
- La ratlla (1929), premi Concepció Rabell el 1930
- L'hereu (1929)
- Guerau i Marta (1932)
- Estampes (1932), premi Concepció Rabell el 1934
- L'estudiant de Cervera (1935)
- Invocació i altres poemes (1938)
Traduccions
[modifica]- Noves proves de la catalanitat de Colom, de Lluís Ulloa (1927)
- El senyor de Pourceaugnac, de Molière (1934)
Poesia
[modifica]- Delirium (1907)
- La llàntia encesa (1926)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[6]
- Eroxandre & Lydia (1907), premi extraordinari dels Mantenidors
- El Miracle (1932)
- Col·loqui (1932)
- Heptacord (1934)
Fons literari Maseras
[modifica]Biblioteca de Catalunya. Manuscrits. Fons literari Maseras
Referències
[modifica]- ↑ «Alfons Maseras i Galtés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Maseras i Galtés, Alfons «Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina». Renaixement, 21-01-1915, pàg. 53-55. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2013 [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑ Castellanos i Vila, Jordi; Pijoan i Soteras i Vila, Josep. Política i cultura. la Magrana, 1990, p. 17-19. ISBN 84-7410-513-7.
- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010.
- ↑ «Biografia a escriptors.cat».
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Bibliografia
[modifica]- Corretger, Montserrat. Alfons Maseras--intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 9788478266593.
- Rodoreda, Mercè. “Converses. Parlant amb Alfons Maseres.“ Clarisme, núm. 35. 16 juny 1934, p. 1
Enllaços externs
[modifica]- Escriptors del Baix Penedès contemporanis en català
- Domenyencs
- Membres de Junta de l'Ateneu Barcelonès
- Exiliats del franquisme del Baix Penedès
- Dramaturgs catalans en català
- Escriptors del romanticisme
- Morts a Tolosa de Llenguadoc
- Polítics del Baix Penedès
- Dramaturgs catalans del sud contemporanis
- Polítics catalans del sud contemporanis
- Assagistes catalans del sud contemporanis
- Poetes catalans del sud contemporanis en català
- Professors de l'Escola de Bibliotecàries
- Naixements del 1884