Alfons Miàs
|
Aquest article tracta sobre un polític i escriptor nordcatalà. Si cerqueu el músic i compositor de sardanes, vegeu «Alfons Miàs i Martí». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903  Palaldà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 1950 (46/47 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Signatura  | |
Alfons Miàs (en francès: Alphonse Mias; Palaldà, 1903 – Barcelona, 1950) fou un polític i escriptor ideòleg del catalanisme nord-català a la dècada del 1930 i defensor de la reunificació de Catalunya.[1] Començà a fer conèixer les seves conviccions en el diari local Le Courrier de Céret. Adherit al Felibritge, Feu cursos públics i gratuïts de català i publicà amb el pseudònim de Joseph Vergés Histoire résumée de la Catalogne française, avec notions de la Catalogne intégrale, el 1933 i el manifest Roussillonais sauve ta langue, il est encore temps el 1935, dues obres que intentaren desmitificar la història jacobina que els rossellonesos aprenien a l'escola francesa i defensar la unitat lingüística i cultural dels territoris de llengua catalana.
Fundà el primer moviment nacionalista a Catalunya del Nord, la Joventut Catalanista de Rosselló, Vallespir, Cerdanya, Conflent i Capcir als anys 1930. Creà i esdevingué redactor en cap de la revista catalanista Nostra Terra, l'estiu de 1936, que agrupà joves intel·lectuals nord-catalans com Abdó Poggi, Joan Amade, Lluís Basseda, Roger Grau, Josep Sebastià Pons, Enric Guiter o Pere Ponsich. Aquesta publicació assolí més de mil abonats.
Exercí de secretari de l'Ajuntament de Palaldà i dels Banys d'Arles, al Vallespir, durant la segona guerra mundial. Bon coneixedor de la llengua occitana, adherí a l'ideal de comunitat catalanooccitana escrivint a la revista Occitània. Després de col·laborar amb el Govern de Vichy,[2] hagué d'exiliar-se a Barcelona l'any 1944, on es dedicà a l’ensenyament del francès i l’anglès. Morí a Barcelona l'any 1950.[3]
Obres
[modifica]- Histoire résumée de la Catalogne Française, 1933
- Roussillonais sauve ta langue, il est encore temps, 1935
Referències
[modifica]- ↑ Magí Sunyer, Montserrat Corretger. Mitologia, simbologia i literatura, 1890-1939. L'Abadia de Montserrat, 2012, p. 14. ISBN 9788498835038.
- ↑ «ALFONS MIÀS, CATALANISTA I COL·LABORACIONISTA». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], XLVIII, 2007, pàg. 333 [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ «ALFONS MIÀS, CATALANISTA I COL·LABORACIONISTA». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], XLVIII, 2007, pàg. 340 [Consulta: 26 agost 2022].
Bibliografia
[modifica]- Introduction à l'étude du problème national catalan en France : Alfons Mias et les origines de " Nostra Terra, memòria de mestratge a càrrec de Pierre Grau sota la direcció de Gérard Cholvy, Universitat de Montpeller, 1981.
- Nostra Terra, Joventut Catalanista de Rossello, Vallespir, Cerdanya, Conflent i Capcir, étude d'un mouvement de jeunes catalanistes, 1937-1939. Diploma d'Estudis Aprofundits a càrrec de Pierre Grau sota la direcció de Gérard Cholvy, Universitat de Montpeller, 1983.