Alfons de Borbó i de Battenberg

Alfons de Borbó i de Battenberg
Nom original	(es) Alfonso de Borbón y Battenberg
Biografia
Naixement	(es) Alfonso Pío Cristino Eduardo Francisco Guillermo Carlos Enrique Eugenio Fernando Antonio Venancio de Borbón y Battenberg ; 10 maig 1907 ; Madrid
Mort	6 setembre 1938 (31 anys); Miami (Florida)
Causa de mort	mort accidental, accident automobilístic
Sepultura	Panteó d'Infants
Hereu natural
Altres
Títol	Comte de Covadonga (1933–1938); Príncep d'Astúries (1907–1933); Infant d'Espanya (1907–1938)
Família	Casa de Borbó a Espanya
Cònjuge	Marta Esther Rocafort Altuzarra (1937–1938), divorci; Edelmira Sampedro y Robato (1933–1937), divorci
Fills	Leon Shafferman, fill il·legítim
Pares	Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg
Germans	Jaume de Borbó i de Battemberg; Beatriu de Borbó i de Battenberg; Jaume de Borbó i de Battemberg; Joan de Borbó i Battenberg; Gonçal de Borbó i Battemberg
Premis
	Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or; Orde d'Isabel la Catòlica ;

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931. A l'exili, va seguir utilitzant la dignitat de príncep d'Astúries fins a l'any 1933 quan va renunciar els seus drets successoris a la Corona espanyola per poder contraure matrimoni morganàtic.^[1]

Biografia

Nascut al Palau Reial de Madrid el 10 de maig de 1907, des del seu naixement va adquirir la condició de príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola en ser el primer fill de l'aleshores rei Alfons XIII.^[2]^[3] Des de petit se li va detectar l'hemofília, malaltia que també patia el seu germà petit Gonçal, transmesa per la seva mare i introduïda a la branca materna a través de la reina Victòria I del Regne Unit. Durant tota la vida va tenir una salut molt fràgil.^[4]

Va ser educat a palau dins l'estricte protocol de la cort espanyola, però va rebre influències anglòfiles per part de la seva mare. La seva formació va ser insuficient i va tenir dificultats per desenvolupar les funcions públiques com a hereu de la Corona a causa de les crisis generades per la seva malaltia.^[1]

El 15 d'abril de 1931, el dia posterior a la proclamació de la Segona República espanyola, va exiliar-se amb tota la seva família cap a França.

Es va enamorar d'Edelmira Sampedro i Robato (1906-1994), cubana d'origen espanyol, durant la seva estada a una clínica suïssa i amb qui es casà a Lausana (Suïssa) el 21 de juny de 1933. Per poder contraure matrimoni morganàtic amb ella, l'11 de juny va renunciar els drets successoris a la Corona espanyola i a la dignitat de príncep d'Astúries que continuava utilitzant a l'exili.^[5]^[6] Arran de la renúncia, el seu pare, Alfons XIII, li va concedir el títol de comte de Covadonga.^[1] La parella es va divorciar a L'Habana el 8 de maig de 1937.^[6]

Es va casar en segones núpcies amb Marta Rocafort i Altuzarra (1913-1993), també de nacionalitat cubana, amb qui va contraure matrimoni civil a l'Ambaixada Espanyola a Cuba, a L'Habana, el 3 de juliol de 1937. Al cap de pocs mesos, el 8 de gener de 1938, es van divorciar sense haver tingut fills.^[7]

Després del segon divorci s'instal·là a Miami (Estats Units d'Amèrica), on va morir el 6 de setembre de 1938 a l'Hospital Gerland al patir un accident d'automòbil que li va produir una hemorràgia interna que no va poder aturar a causa de l'hemofília.^[7]

L'any 1985 les seves despulles van ser traslladades a Espanya per ordre del rei Joan Carles I d'Espanya i sepultades al Panteó d'Infants del Reial Monestir de San Llorenzo de l'Escorial.^[8]

Ascendents

16. Francesc de Paula de Borbó

8. Francesc d'Assís de Borbó

17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

4. Alfons XII d'Espanya

18. Ferran VII d'Espanya

9. Isabel II d'Espanya

19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies

2. Alfons XIII d'Espanya

20. Carles Lluís d'Àustria

10. Carles Ferran d'Àustria

21. Enriqueta de Nassau-Weilburg

5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

22. Josep Antoni d'Àustria

11. Elisabet Francesca d'Àustria

23. Maria Dorotea de Württemberg

1. Alfons de Borbó

24. Lluís II de Hessen-Darmstadt

12. Alexandre de Hessen-Darmstadt

25. Guillermina de Baden

6. Enric de Battenberg

26. Hans Moritz von Hauke

13. Júlia von Hauke

27. Sophie Lafontaine

3. Victòria Eugènia de Battenberg

28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha

14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha

29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg

7. Beatriu del Regne Unit

30. Eduard del Regne Unit

15. Victòria I del Regne Unit

31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld

Tractament i títols

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

Sa Altesa Reial el príncep d'Astúries (10 de maig de 1907 - 11 de juny de 1933).^[9]
Sa Altesa Reial el comte de Covadonga (11 de juny de 1933 - 6 de setembre de 1938).^[1]

Distincions

Distincions honorífiques espanyoles

Cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or, collar (10 de maig de 1907).^[10]
Cavaller del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, collar (10 de maig de 1907).^[10]
Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (10 de maig de 1907).^[10]
Comanador major de Montalbán a l'Orde de Sant Jaume (9 de gener de 1928).^[11]
Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, collar (2 de febrer de 1931).^[12]

Distincions honorífiques estrangeres

Cavaller de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 6 de febrer de 1929).^[13]
Cavaller del Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (Regne d'Itàlia, 1924).
Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, gran creu (Regne d'Itàlia, 1924).
Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia, gran creu (Regne d'Itàlia, 1924).

Fotografies

El rei Alfons XIII i el príncep d'Astúries, el 1908.
La reina Victòria Eugènia i el príncep d'Astúries (1909).
El príncep d'Astúries a l'edat de 2 anys (1909).
L'infant Jaume d'Espanya i el príncep d'Astúries (1911).
La reina Victòria Eugènia amb els seus tres primers fills, cap al 1911.
El príncep d'Astúries, l'infant Jaume i la infanta Beatriu.

El rei Alfons XIII, la reina Maria Cristina i el príncep d'Astúries (1914).
La reina Victòria Eugènia amb tots els seus fills el 1918.
El príncep Alfons amb l'uniforme de boy scout (1918).
El príncep d'Astúries i els infants Jaume, Joan i Gonçal (1923).
Els comtes de Covadonga el dia del seu casament, el 1933.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons de Borbó i de Battenberg

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Remis Fernández, Javier. «El comte de Covadonga» (en castellà). La Nueva España. [Consulta: 21 octubre 2016].
↑ «Naixement de l'hereu de la Corona» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 1.
↑ «Natalici del Príncep d'Astúries» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 3.
↑ «Hemofília, la malaltia reial» (en castellà). Genètica, societat i altres herbes, 14-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2016].
↑ «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.
↑ ^6,0 ^6,1 Balansó, Juan «Ha mort a Miami la comtessa de Covadonga, vídua d'Alfons de Borbó i de Battenberg» (en castellà). ABC, 01-07-1994, pàg. 43.
↑ ^7,0 ^7,1 «El fill primogènit d'Alfons XIII, Alfons de Borbó i de Battenberg, es va casar amb una model cubana» (en castellà). Hola, 19-10-2001. [Consulta: 24 octubre 2016].
↑ «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal.». ABC, 25-04-1985, pàg. 8.
↑ La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola continuava considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que el 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola.
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 «Reial Decret» (en castellà). Gaseta de Madrid, 131, 10-05-1907, pàg. 568.
↑ «Reial Decret núm. 91» (en castellà). Gaseta de Madrid, 10, 10-01-1928, pàg. 275.
↑ «Reial Decret núm. 589» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.
↑ Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345.

Precedit per: Maria de la Mercè de Borbó (fins al 1904)	Príncep d'Astúries 1907-1931	Succeït per: Proclamació de la Segona República (abolició del títol) Ell mateix com a príncep d'Astúries (a l'exili)
Precedit per: Ell mateix com a príncep d'Astúries	Príncep d'Astúries a l'exili 1931-1933	Succeït per: Joan de Borbó (a l'exili)

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Remis Fernández, Javier. «El comte de Covadonga» (en castellà). La Nueva España. [Consulta: 21 octubre 2016].

[2] «Naixement de l'hereu de la Corona» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 1.

[3] «Natalici del Príncep d'Astúries» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 3.

[4] «Hemofília, la malaltia reial» (en castellà). Genètica, societat i altres herbes, 14-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2016].

[5] «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.

[:2-6] 6,0 ^6,1 Balansó, Juan «Ha mort a Miami la comtessa de Covadonga, vídua d'Alfons de Borbó i de Battenberg» (en castellà). ABC, 01-07-1994, pàg. 43.

[:3-7] 7,0 ^7,1 «El fill primogènit d'Alfons XIII, Alfons de Borbó i de Battenberg, es va casar amb una model cubana» (en castellà). Hola, 19-10-2001. [Consulta: 24 octubre 2016].

[8] «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal.». ABC, 25-04-1985, pàg. 8.

[9] La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola continuava considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que el 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola.

[:1-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 «Reial Decret» (en castellà). Gaseta de Madrid, 131, 10-05-1907, pàg. 568.

[11] «Reial Decret núm. 91» (en castellà). Gaseta de Madrid, 10, 10-01-1928, pàg. 275.

[12] «Reial Decret núm. 589» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.

[13] Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]