Alfons IV de Ribagorça
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1332 (Gregorià)  Gandia (País Valencià) |
| Mort | 5 març 1412 (Gregorià) (79/80 anys) Gandia (País Valencià) |
| Sepultura | Insigne Col·legiata de l'Assumpció de Gandia |
| Comte de Ribagorça | |
| 1381 (Gregorià) – 1412 (Gregorià) ← Pere d'Aragó i d'Anjou – Alfons V de Ribagorça → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Conestable de Castella |
| Conflicte | Primera Guerra Civil castellana |
| Altres | |
| Títol | Marquès Duc de Gandia |
| Cònjuge | Violant d'Arenós i Cornel (1355–) |
| Fills | Pere de Ribagorça, Joana de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça |
| Pares | Pere d'Aragó i d'Anjou i Joana de Foix |
| Germans | Elionor d'Aragó i de Foix |
 | |
Alfons IV de Ribagorça (Gandia, 1332 (Gregorià) - Gandia, 5 de març de 1412 (Gregorià)) dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia. Fou candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
Biografia
[modifica]Fill gran de l'infant d'Aragó i comte de Ribagorça Pere IV i la seva muller, Joana de Foix.
- Matrimoni i descendents
Es casà el 1355 amb Violant d'Arenós i Cornel, filla de Gonçalbo Díez d'Arenós. Fills:
- l'infant Joan de Ribagorça, mort molt jove
- l'infant Jaume de Ribagorça, baró d'Arenós
- l'infant Alfons V de Ribagorça (ca. 1358-1425), comte de Ribagorça
- l'infant Pere de Ribagorça (1362-1385), marquès de Villena
- la infanta Joana de Ribagorça o Joana de Gandia, casada el 1391 amb Joan Ramon Folc I de Cardona
- la infanta Elionor = Violant de Ribagorça-Villena-Arago, resid. en Sicilia, casada el 1393 en primeres núpcies amb el seu cosí Jaume de Prades, casada en segones núpcies vers el 1409 amb Antoni de Cardona, virrei de Sicília
Guerra dels Dos Peres
[modifica]Durant la Guerra dels Dos Peres es va encarregar de la defensa de València durant el setge de 1363, i es va encarregar, juntament amb Bernat II de Cabrera de negociar la Pau de Morvedre, que no es ratificà.[1]
Compromís de Casp
[modifica]El 1399 el rei Martí l'Humà va crear el Ducat de Gandia com a recompensa per a Alfons. Fou un dels aspirants[2] a succeir el rei Martí durant el Compromís de Casp com a net de Jaume el Just. El 1412 va morir i els seus drets passaren, ja sense gaire força, al seu fill Alfons el Jove, que va rebre 0 vots durant la votació del nou monarca. El germà petit d'Alfons IV, Joan de Prades, s'autonomenà successor seu i també es presentà al Compromís de Casp.
| Precedit per: Pere IV |
Comte de Ribagorça 1381-1412 |
Succeït per: Alfons V |
| Precedit per: Nou títol |
Duc de Gandia 1399-1412 | |
| Precedit per: - |
Pretendent al tron d'Aragó 1410-1412 |
Succeït per: Alfons d'Aragó i Joan d'Aragó |
Referències
[modifica]- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, 1976, p. vol.1, p.318. ISBN 8432118826.[Enllaç no actiu]
- ↑ Carta d'al·legació del dret legítim de successió (2 de setembre de 1410)
Bibliografia
[modifica]- Alfons el Vell. Duc Reial de Gandia (1332-1412)». Jaume Castillo Sainz, 2012 Arxivat 2014-12-22 a Wayback Machine.
- Diplomatari dels Arenós
Vegeu texts en català sobre Alfons IV de Ribagorça a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons IV de Ribagorça
