Vés al contingut

Alfonso Rus Terol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfonso Rus)
Plantilla:Infotaula personaAlfonso Rus Terol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Xàtiva (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts Valencianes
9 juny 2011 – 31 març 2015
Circumscripció electoral: València
8è President de la Diputació de València
16 juliol 2007 – 14 juliol 2015
← Fernando María Giner Giner – Jorge Rodríguez Gramage →
3r Alcalde de Xàtiva
17 juny 1995 – 13 juny 2015
← Josep Miquel Calabuig i Adrià – Roger Cerdà i Boluda → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitCentre Democràtic i Social
Alianza Popular
Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
Condemnat permalversació de fons públics (2023)
→ (pena de presó, inhabilitació per a càrrecs públics, multa) Modifica el valor a Wikidata

Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950) és un empresari i polític valencià, alcalde de Xàtiva (la Costera) des de 1995 fins al 2015 i president de la Diputació de València des de 2007 fins a 2015.

Biografia

[modifica]

De família de comerciants, Alfonso Rus va simultaniejar la seua activitat empresarial amb la política des de principis dels 80. De primeres va començar amb Alianza Popular i el CDS, va fundar l'agrupació independent AIXATIVA, però no va ser fins al 1995 amb el Partit Popular de la Comunitat Valenciana que va aconseguir arribar a l'alcaldia de Xàtiva. Ja en aquest càrrec, va aconseguir renom per la seua invitació a la Casa Reial perquè el Príncep Felip acudira a Xàtiva a demanar disculpes per l'incendi de la ciutat pel seu avantpassat Felip V. A canvi, Alfonso Rus oferia adreçar el quadre de Felip V que penja cap per avall al museu municipal de la ciutat.

Durant la seua segona legislatura (1999-2003), va aconseguir organitzar un certamen de Miss Espanya que suscità una forta polèmica a la ciutat. La seua 3a legislatura (2003-2007) es va caracteritzar per una forta aposta pel creixement urbanístic, de la mà sobretot de l'empresa Llanera S.A. que va sorgir inicialment a una localitat veïna. Una obra destacada d'aquesta empresa ha estat la remodelació de la Plaça de Bous de Xàtiva.

Durant aquest temps, Rus ha estat en diverses ocasions president de C.E. Olímpic de Xàtiva. Amb aquest càrrec, el 27 d'octubre de 2013 es va negar a fer un minut de silenci en memòria de Nil Marín, porter del Girona CF que es va morir en un accident de trànsit.[1]Ha estat també president de la Diputació de València, president de la Mancomunitat La Costera-Canal, president del Consorci de les Comarques Centrals del País Valencià i president provincial del PP.

Ha estat protagonista de nombroses polèmiques arran dels seus comentaris o actuacions,[2][3] com ara el fet de no retirar els honors de batlle perpetu, fill honorífic i fill predilecte de Xàtiva al dictador Francisco Franco.[4][5] També vinculà amb la màfia russa a l'alcalde del PP de Torrevella Pedro Hernández Mateo.[6] Durant tot el temps que va ser alcalde l'artista local Feliu Ventura no va poder actuar al seu municipi.[7]

Corrupció

[modifica]

El 24 d'abril de 2015, es va fer pública l'existència de gravacions de conversacions que posarien en evidència la implicació d'Alfons Rus en una trama de corrupció mitjançant la qual hauria cobrat comissions il·legals, la trama Imelsa.[8][9][10] El 26 de gener de 2016 fou detingut, conjuntament amb altres 23 persones, la majoria del PP, relacionades amb aquesta trama de corrupció que implicaria diferents institucions i municipis valencians.[11] En maig de 2019 fou citat a declarar pel Jutjat d'Instrucció Nº9 de València per falsedat documental, prevaricació i malversació de cabals públics en el cas de l'enllumenat de Llutxent.[12][13][14][15]

El 17 de novembre de 2023 va ser condemnat a cinc anys de presó pel cas dels treballadors zombis d'Imelsa i Ciegsa.[16]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Alfonso Rus impedeix que l'Olímpic de Xàtiva faci un minut de silenci en memòria de Nil Marín», 2013. [Consulta: 31 octubre 2013].
  2. ↑ «Alfonso Rus en set vídeos: dels professors 'gilipolles' al 'xampany i les dones'», 2013. [Consulta: 31 octubre 2013].
  3. ↑ «Los excesos de un político insolidario» (en castellà), 2013. [Consulta: 31 octubre 2013].
  4. ↑ «Rus accepta retirar els honors de Xàtiva a Franco però posa en el mateix sac treure el nom del País Valencià d'una plaça», 2012. [Consulta: 31 octubre 2013].
  5. ↑ «Un any després, Xàtiva no ha retirat el títol a Franco ni ha canviat el nom de País Valencià», 2013. [Consulta: 31 octubre 2013].
  6. ↑ «Las otras grabaciones que acosaron a Alfonso Rus y también negó» (en castellà). El Diario, 27-04-2015. [Consulta: 29 abril 2015].
  7. ↑ Serra, Laura «Cap a la recuperació de l'espai cultural català». Diari Ara, 16-08-2015, p. 6-7 [Consulta: 23 agost 2015].
  8. ↑ «Un alto cargo grabó durante años las corruptelas del PP valenciano» (en castellà). El País, 24-04-2015. [Consulta: 29 abril 2015].
  9. ↑ «Benavent grabó conversaciones comprometidas con cargos del Consell» (en castellà). El País, 25-04-2015. [Consulta: 29 abril 2015].
  10. ↑ «Un escándalo de corrupción acorrala al presidente del PP de Valencia» (en castellà). El País, 25-04-2015. [Consulta: 29 abril 2015].
  11. ↑ «Detingut l'expresident del PP de València Alfonso Rus per una presumpta trama de corrupció». 324.cat. [Consulta: 26 gener 2016].
  12. ↑ Europa Press. «Un juzgado de València imputa a Rus por prevaricación y falsificación en la causa por el alumbrado de Llutxent». Público, 28-05-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  13. ↑ Rallo, A. «El juez imputa a Rus y al testaferro de Benavent por el cobro de una comisión». Las Provincias, 28-05-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  14. ↑ Ochando, Loreto. «Imputan a Rus en un nuevo caso de corrupción tras una declaración del 'yonki del dinero'». Valencia Plaza, 28-05-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  15. ↑ EFE. «De querellant a denunciat: Alfonso Rus, imputat en un nou cas de desviament de diners de la Diputació». Diari La Veu, 28-05-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  16. ↑ NTC, À Punt. «Alfons Rus, condemnat a cinc anys de presó pel cas dels 'zombis'», 17-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfonso Rus Terol


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Miquel Calabuig i Adrià 		Alcalde de Xàtiva

1995 – 2015 		Succeït per:
Roger Cerdà i Boluda
Precedit per:
Fernando María Giner Giner 		President de la Diputació de València

2007 – 2015 		Succeït per:
Jorge Rodríguez Gramage
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfonso_Rus_Terol&oldid=32846207»