Vés al contingut

Alfred Goodman Gilman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfred G. Gilman)
Plantilla:Infotaula personaAlfred Goodman Gilman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
New Haven (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Dallas (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat Yale
Universitat de Virgínia
Universitat Case Western Reserve Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFarmacologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióNeurologia
OcupadorUniversitat de Texas a Dallas
Universitat de Virgínia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enFarmacologia Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 156331668 Modifica el valor a Wikidata

Alfred Goodman Gilman (New Haven, EUA 1941) és un farmacòleg estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1994.

Biografia

[modifica]

Va néixer l'1 de juliol de 1941 a la ciutat de New Haven, població situada a l'estat nord-americà de Connecticut. Va estudiar medicina a la Universitat Yale, on es va graduar el 1962. Posteriorment realitzà el seu doctorat el 1969 a la Case Western Reserve University de Cleveland (Ohio) sota la supervisió de Earl Wilbur Sutherland Jr., i els amplià treballant a l'Institut Nacional de Salut sota la direcció de Marshall Warren Nirenberg. El 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Virgínia a Charlottesville (Virgínia) i el 1981 cap del departament de farmacologia de la Universitat de Texas, esdevenint degà d'aquesta universitat el 2005.

Recerca científica

[modifica]

La seva recerca científica s'orientà sobre l'estudi de les proteïnes, i aconseguí descobrí la proteïna G, les molècules de la qual permeten a les cèl·lules respondre als senyals químics de les hormones, neurotransmissors i els factors de creixement dels diferents teixits orgànics. Així mateix també aconseguí demostrar la importància del trifosfat de guanosina (GTP), observant la seva interacció amb les proteïnes, una clara de mostra de comunicació cel·lular.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la proteïna G i la seva missió en la comunicació cel·lular, premi compartit amb Martin Rodbell.

Enllaços externs

[modifica]