Alonso Alejo de Solís y Wignacourt
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1756  Madrid |
| Mort | 11 novembre 1806 (50 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Fills | María de la Soledad Vicenta de Solís y Lasso de la Vega |
| Pares | Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona i María Agustina de Wignacourt |
| Premis | |
Alonso Alejo de Solís y Wignacourt (Madrid, 19 de juliol de 1756 - València, 11 de novembre de 1806) va ser un noble i militar espanyol, V duc de Montellano.[1][2]
Va néixer a Madrid el 19 de juliol de 1756.[1] Fill d'Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona, IV duc de Montellano, i de María Agustina Wignacourt, comtessa de Frigiliana.[3] Entre els títols que va ostentar, a banda del de Montellano, hi ha els de comte de Saldueña i Aigremont, marquès de Castelnovo i Pons i adelantado major de Yucatán, entre d'altres. També va ser patró i regidor perpetu de la ciutat de Salamanca.[4][5]
Va iniciar la carrera militar al regiment d'infanteria de Sòria, després va ser tinent coronel i coronel del de Lisboa. Va assistir, com a voluntari, sota el comandament del duc de Crillon, a la conquesta de l'illa de Menorca i a la rendició del castell de Sant Felip el 4 de febrer de 1782, i per ordre del general va ser l'encarregat, acompanyat del fill del comte de Bornos, d'anar a Madrid a lliurar i presentar al rei Carles III les banderes preses als britànics. En agraïment al seu servei, el rei va decidir atorgar-li el grau de brigadier dels Reials Exèrcits, i amb l'ascens de Carles IV va esdevenir mariscal de camp, se li va atorgar la Grau Creu de l'Orde de Carles III[3] el 13 de gener de 1789,[1] a més, va ser nomenat gentilhome de cambra amb exercici del monarca.[4]
Va ser autor d'una obra de poesia titulada Poesías, publicada a Madrid el 1790.[6]
En l'àmbit personal, es va casar amb María Andrea Lasso de la Vega, comtessa de Miranda de Auta, única filla dels ducs de l'Arco,[3] quelcom que va suposar la unió de les dues cases ducals.[2] El matrimoni van tenir una filla, María de la Soledad Vicenta de Solís y Lasso de la Vega, que va esdevenir hereva dels títols i estats,[4] i es va casar posteriorment amb el duc de Fernán-Núñez. Va morir a València l'11 de novembre de 1806.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cadenas y Vicent, Vicente de. Extracto de los expedientes de la Órden de Carlos 3.º, 1771-1847 (en castellà). Madrid: Ediciones Hidalguía, 1979, p. 92.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fernández de Béthencourt, Francisco. Anales de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1885, p. 82-83.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 68-69.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta de D. Pedro Montero, 1859, p. 179.
- ↑ Velo y Nieto, Gervasio «Señores de Pasarón». Hidalguía, núm. 10, 1955, pàg. 378.
- ↑ «Poesías (1790). Solís Wignancourt, Alonso de V Duque de Montellano, ca. 1750-1806» (en castellà). Biblioteca Virtual Madrid. [Consulta: 16 agost 2024].