Saboga sapidíssima
Alosa sapidissima | |
---|---|
Il·lustració del 1896 | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 191206 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Clupeiformes |
Família | Clupeidae |
Gènere | Alosa |
Espècie | Alosa sapidissima Wilson, 1811 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Clupea sapidissima (Wilson, 1811)[1]
|
La saboga sapidíssima (Alosa sapidissima) és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes present a Amèrica del Nord des de Terranova[2] i Nova Escòcia fins a la Florida central.[3] Com a conseqüència d'haver estat introduït als rius Sacramento[4][5] i Columbia també és ara present des de Cook Inlet (Alaska)[2] fins a la Baixa Califòrnia (Mèxic).[6] Així mateix, fou introduït també a la Península de Kamtxatka (Rússia).[7][8] És pescat comercialment als rius i estuaris durant les seues migracions per fresar[9] i és venut fresc, en saló o fumat. Es menja fregit, enfornat i a la graella. Els seus ous són molt apreciats.[10]
Morfologia
[modifica]Els mascles poden assolir 76 cm de llargària total i 61,7 les femelles.[11] Pot assolir 5.500 g de pes.[12] Nombre de vèrtebres: 51-60.[8]
Ecologia
[modifica]Les larves es desenvolupen als rius durant l'estiu i, quan arriba la tardor, baixen al mar fins que arriben a la maduresa sexual i, llavors, tornen als rierols per fresar.[13] Menja plàncton (principalment copèpodes i misidacis) i, de tant en tant, peixets. S'absté de menjar durant les seues migracions.[2] És parasitat per nematodes, acantocèfals, copèpodes i distomes.[14] És depredat pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), el tallahams (Pomatomus saltator), la llampresa de mar (Petromyzon marinus) i la foca comuna (Phoca vitulina).[15] Pot arribar a viure 13 anys.[16]
-
Femella
Referències
[modifica]- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scott, W.B. i E.J. Crossman 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
- ↑ Walburg, C.H. 1960. Abundance and life history of the shad, St. Johns River, Florida. U.S. Fish Wildl. Serv., Fish. Bull 60(177):487-501.
- ↑ Stevens, D.E. 1966. Distribution and food habits of the American shad, Alosa sapidissima, in the Sacramento-San Joaquin Delta. p. 97-107. A J.L. Turner i D.W. Kelly (comp.) Ecological studies of the Sacramento-San Joaquin Delta. Part II Fishes of the Delta. Fish. Bull. 136.
- ↑ Stevens, D.E. 1966. Food habits of striped bass, Roccus saxatilis in the Sacramento-San Joaquin Delta. p. 68-96. A J.L. Turner i D. W. Kelly (comp.) Ecological studies of the Sacramento-San Joaquin Delta. Part II Fishes of the Delta, Fish. Bull. 136.
- ↑ Welander, A.D. 1940. Notes on the dissemination of shad, Alosa sapidissima (Wilson), along the Pacific coast of North America. Copeia (4):221-223.
- ↑ Russian Academy of Sciences 2000. Catalog of vertebrates of Kamchatka and adjacent waters. 166 p.
- ↑ 8,0 8,1 FishBase (anglès)
- ↑ Scott, W.B. and E.J. Crossman 1973 Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966
- ↑ Frimodt, C. 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
- ↑ Hart, J.L. 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180:740 p.
- ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
- ↑ Morrow, J.E. 1980. The freshwater fishes of Alaska. University of. B.C. Animal Resources Ecology Library. 248p.
- ↑ Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Altman, P.L. i D.S. Dittmer 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology.