Aup d'Uès
| |||||
| Tipus | estació d'esquí lloc de vol lliure  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Alpe d'Huez Grand Domaine Ski | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Entitat territorial administrativa | Uès (França) | ||||
| |||||
| Serralada | Grandes Rousses (en)  | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 1.860 m | ||||
| Estació d'esquí | |||||
| Remuntador | |||||
 =3  =9  =23  =30 | |||||
| Activitat | |||||
| Gestor/operador | SATA Group (fr) | ||||
| Lloc web | alpedhuez.com | ||||
L'Aup d'Uès (en occità: Aup d'Uès o Aup d'Ueis; en francès: Alpe d'Huez) és un prat alpí dels Alps, a la comuna d'Uès al département d'Isèra. L'Aup d'Uès és també una estació d'esquí situada a una alçada de 1.850 metres.[1]
Tour de França
[modifica]És un dels ports més famosos del Tour de França. Mentre que la ruta canvia entre edicions, l'Aup d'Uès ha estat final d'etapa en gairebé cada any des del 1976. El Tour de França va tenir la primera etapa el 1952, etapa que va ser guanyada pel ciclista italià Fausto Coppi.[2][3]
L'escalada és de 14 km amb un pendent mitjà del 8%, i 21 corbes de ferradura amb panells que recorden el guanyador de cada etapa amb final allà. Com que hi va acabar una etapa per 22a vegada el 2002, es va haver de començar de nou des de baix de tot amb un panell doble en record de Fausto Coppi i Lance Armstrong. El 1995 i 1997, Marco Pantani va establir el rècord de l'escalada (mesurat des de 14,5 km abans del cim), amb 37 minuts i 35 segons.[4]
El cim també és la meta de La Marmotte, una marxa cicloturista de 175 km amb més de 5.000 metres de desnivell. També s'hi practica l'esquí alpí.[5]
Ascensions més ràpides de l'Aup d'Uès
[modifica]
| Rang | Temps | Ciclista | Any | País |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 36' 50" | Marco Pantani | 1995 |  Itàlia
|
| 2 | 36' 55" | Marco Pantani | 1997 | Itàlia
|
| 3 | 37' 15" | Marco Pantani | 1994 | Itàlia
|
| 4 | 37' 36" | Lance Armstrong | 2004 |  Estats Units
|
| 5 | 37' 41" | Jan Ullrich | 1997 |  Alemanya
|
| 6 | 38' 00" | Lance Armstrong | 2001 | Estats Units
|
| 7 | 38' 10" | Miguel Indurain | 1995 |  Espanya
|
| 7 | 38' 10" | Alex Zülle | 1995 |  Suïssa
|
| 8 | 38' 12" | Bjarne Riis | 1995 |  Dinamarca
|
| 9 | 38' 22" | Richard Virenque | 1997 |  França
|
*L'etapa del 2004 va ser una cronoescalada.
Curiositats
[modifica]
Per nacions, els Països Baixos tenen el nombre més gran de victòries, 8, seguida d'Itàlia amb 7. Per aquest motiu, se la coneix des de fa temps com "la muntanya dels holandesos" i en conseqüència, la presència d'aficionats d'aquest país és, normalment, massiva.
El Tour del 2004 va ser l'únic en què no es va disputar una etapa en línia sinó una cronoescalada. Gairebé un milió d'aficionats es van donar cita aquell dia per veure la victòria de Lance Armstrong.
Sis corredors han guanyat dues vegades a Aup d'Uès: Joop Zoetemelk, Hennie Kuiper, Peter Winnen, Gianni Bugno, Marco Pantani i Lance Armstrong. Tres espanyols han vençut a la muntanya dels 21 corbes de ferradura: Carlos Sastre, Federico Etxabe i Iban Mayo, tres més van sortir com a líders de la classificació general després de la disputa d'aquesta mítica etapa: Pedro Delgado, als Tours del 87 i 88, guanyant l'edició d'aquest últim; Miguel Induráin, als Tours del 91, 92, 94 i 95, guanyador de la general final a tots ells; Carlos Sastre també es va col·locar com a líder després de guanyar en aquest mític port durant l'edició 2008.
Referències
[modifica]- ↑ Fife, Graeme. Tour de France: The History, The Legend, The Riders (en anglès). Random House, 2011-09-15. ISBN 978-1-78057-208-6.
- ↑ Cossins, Peter. Alpe d'Huez: The Story of Pro Cycling's Greatest Climb (en anglès). Aurum, 2015-05-28. ISBN 978-1-78131-477-7.
- ↑ McGrath, Andy; Edwardes-Evans, Luke; Laget, Serge. The Official History of The Tour De France: The Official History (en anglès). Headline, 2021-08-05, p. 52. ISBN 978-1-78739-708-8.
- ↑ Dijk, Hans van; Megen, Ron van; Vroemen, Guido. The Secret of Cycling: Maximum Performance Gains Through Effective Power Metering and Training Analysis (en anglès). Meyer & Meyer Sport, 2017-05-01, p. 293. ISBN 978-1-78255-108-9.
- ↑ Sidwells, Chris. Cyclosportive: Preparing For and Taking Part in Long Distance Cycling Challenges (en anglès). A&C Black, 2013-05-30, p. 13. ISBN 978-1-4081-8138-6.
- ↑ «Alpe d'Huez». chronoswatts.com. [Consulta: 30 juny 2024].
