Vés al contingut

Altiplà Mexicà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Altiplà de Mèxic)
Plantilla:Infotaula indretAltiplà Mexicà
Imatge
El Bajío, a prop de Guanajuato Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada
altiplà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCoahuila (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Map
 24° N, 103° O / 24°N,103°O / 24; -103
Localització de l'Altiplà Mexicà

L'Altiplà Mexicà o la Mesa Central és una regió natural de Mèxic que s'estén des de la frontera amb els Estats Units fins a l'Eix Volcànic Transversal (la Sierra Nevada) al sud. Limita a l'orient i a l'occident amb la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, respectivament. Té la seva màxima elevació al sud, a prop de l'Eix Volcànic.[1] Transversal; a la vall de Mèxic i la vall de Toluca, supera els 2.000 metres sobre el nivell del mar. Cap al nord, l'elevació disminueix; al desert de Chihuahua, l'altitud no supera els 1.000m.[2][3]

Aproximadament a l'altura del Tròpic de Càncer l'altiplà és interromput per un sistema de petites cadenes muntanyoses, les Serralades Transversals—la Serralada de Zacatecas la Sierra de la Breña i la Sierra de San Luis—que el divideixen en dues seccions. La secció del nord és més àrida i uniforme; s'hi troba el Bolsón de Mapimí i el semidesert de Zacatecas. La regió del sud, coneguda com l'Altiplà d'Anáhuac inclou els valls de Mèxic, Toluca, El Bajío i l'Altiplà Tarasc.

L'Altiplà Mexicà abasta una secció o els territoris sencers dels estats de Chihuahua, Coahuila, Nuevo León, Durango, Zacatecas, San Luis Potosí, Aguascalientes, Guanajuato, Querétaro de Arteaga, Hidalgo, Mèxic, Tlaxcala, Puebla, Michoacán i el Districte Federal. És una zona densament poblada i amb una agricultura potents.[4]

Referències

[modifica]
  1. Saundry, Peter; Hogan, C. Michael. «Mexico». The Encyclopedia of Earth, 04-03-2015. [Consulta: 24 desembre 2023].
  2. «Altiplano Central». Lugares INAH - Instituto Nacional de Antropología e Historia. [Consulta: 24 desembre 2023].
  3. Domínguez-Domínguez, Omar; Pérez-Ponce de León, Gerardo «Is the Mesa Central of Mexico a biogeographical province? Descriptive analysis based on freshwater biotic components» (en anglès). Revista mexicana de biodiversidad, 80, 3, 12-2009, pàg. 835–852. ISSN: 1870-3453.
  4. Rajchenberg, Enrique; Rambert, Catherine «The desert as territorial representation of Mexico’s North». Antíteses, 5, 9 (Enero), 2012, pàg. 353. ISSN: 1984-3356.