Amadeu de Lausana
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Amedée c. 1110 Chatte (França) |
| Mort | 27 agost 1159 (48/49 anys) Lausana (Suïssa) |
| Sepultura | Catedral de Friburg (Suïssa) |
| Bisbe de Lausana, Ginebra i Friburg | |
| 1145 – 27 setembre 1159 ← Guy de Maligny (en)  – Landri de Durnes (en) → Diòcesi: bisbat de Lausana | |
| Abat abadia d'Hautecombe | |
| 1139 – 1145 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ministeri eclesiàstic, monastic life (en) i Marian cult (en) |
| Ocupació | bisbe catòlic (1145–), religiós cristià, escriptor |
| Orde religiós | Cistercencs |
| Bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 27 d'agost |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Família | |
| Família | Casa de Clermont-Tonnerre |
| Pare | Amadeu de Clermont el Vell |
Amadeu de Lausana (Castell de Chatte, Delfinat, avui Val-d'Isère, 21 de gener de 1110 - Lausana, Suïssa, 27 d'agost de 1159) fou un monjo cistercenc, bisbe de Lausana. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.
Biografia
[modifica]Amadeu era fill d'Amadeu I de Clermont (de la dinastia de Clermont-Tonnerre), senyor d'Hauterive, i de Peronella de Borgonya; per part de mare, era parent de Conrad III d'Alemanya i de Frederic Barbaroja, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu pare ingressà en 1119 amb setze cavallers al monestir cluniacenc de Bonnevaux;[1] al grup hi havia el petit Amadeu, però l'abat no l'acceptà per la seva joventut. En 1121, Amadeu de Clermont deixà Bonnevaux i portà al seu fill a l'Abadia de Cluny, on els dos foren acollits, i poc després, el petit Amadeu fou enviat a la cort d'Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, on fou educat.
Quan l'emperador morí en 1125, Amadeu renuncià a la vida cortesana i es retirà a l'abadia de Claravall, llavors dirigida per Bernat de Claravall, i s'hi feu monjo cistercenc. En 1139, Bernat l'envià com a abat a l'abadia d'Hautecombe (Savoia); la governà amb encert, de manera que fou anomenat el Savi de Savoia. Fou elegit bisbe de Lausana pel poble i el clergat. Amadeu, però, refusà el càrrec fins que el papa l'ordenà que l'acceptés.
Sembla que fou consagrat bisbe el 21 de gener de 1145. Aconseguí que la diòcesi fos protegida per l'emperador Conrad III i que el papa Eugeni III en confirmés els privilegis i donacions. En 1146, Amadeu assistí a l'assemblea que Conrad va convocar a Espira.
Cap al 1147, Amadeu III de Savoia, comte de Savoia, Aosta i Maurienne, volgué anar a la Segona Croada i demanà a Amadeu que en la seva absència governés les seves terres i fos tutor del seu fill Humbert;[2] hagué d'enfrontar-se a l'intent d'ocupació per part d'un germà del comte. A més, hagué de combatre el comte Amadeu de Ginebra, que volia apoderar-se de Lausana i intentà assassinar el bisbe. En 1155, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic va confirmar les possessions de l'església de Lausana i nomenà Amadeu canceller del regne de Borgonya.
Com a bisbe, fou molt estimat per l'atenció que tenia envers els desprotegits, especialment vídues i orfes, i pel sentit de la justícia. Sovint es retirava al castell de Chexbres, prop de Lausana, per fer-hi meditació i pregària en solitud. Molt devot de Santa Agnès de Roma i de la Mare de Déu, escrigué homilies i obres de devoció mariana, de les que se'n conserven vuit sermons, veritables tractats de mariologia. Forma part de la segona generació d'autors espirituals cistercencs.
En 1159 caigué malalt i morí al palau episcopal el 27 d'agost del mateix any. Fou enterrat a la catedral de Lausana.
Veneració
[modifica]Es creia que les seves restes havien estat traslladades a l'abadia de Hautecombe, però unes excavacions a Lausana el 1911 en trobaren els ossos, la mitra, l'anell i el bàcul episcopals. Les restes van ser guardades en un cofret i portades a la catedral de Friburg (Suïssa), ja que la catedral de Lausana s'havia convertit en catedral protestant i Friburg era la seu de la nova diòcesi catòlica de Lausana, Ginebra i Friburg.
Amadeu fou canonitzat en temps desconegut; en 1701 la Congregació de Ritus permeté recitar-ne l'ofici als cistercencs i el culte fou confirmat per Climent XI en 1710.
Notes
[modifica]- ↑ Mort el 1150, serà beatificat com a beat Amadeu de Clermont el Vell.
- ↑ Més tard beatificat.