Cogoma groga
(S'ha redirigit des de: Amanita citrina)
Amanita citrina  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Amanitaceae | ||||||||
| Gènere | Amanita | ||||||||
| Espècie | Amanita citrina (Pers., 1797) | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Amanita mappa var. alba Amanita mappa var. citrina Amanita mappa var. tenuipes Amanita bulbosa var. citrina Amanita bulbosa var. olivacea Amanita venenosa var. alba Amanita citrina var. brunneoverrucosa Amanita citrina var. grisea Amanita citrina var. eucitrina Amanita citrina var. mappalis Amanita citrina var. vulgaris Agaricus mappa Agaricus citrinus Amanita citrina var. alba Amanita mappa
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogoma groga[1] (Amanita citrina), farinera groga[2] o reig bord groc[3] és un fong de la família de les agaricàcies. El seu carpòfor (bolet) no és comestible. Es reconeix pel seu barret de color groc, més o menys viu, l'olor a patata crua, la volva membranosa, el bulb emarginat del peu i que no presenta fibres radials com succeeix en la cogoma verda (Amanita phalloides) o farinera borda.
Hàbitat
[modifica]El podem trobar en boscos d'arbres planifolis o de coníferes, habitualment entre els mesos de juliol a novembre.[4]
Gastronomia
[modifica]L'efecte verinós de la cogoma groga és molt lleu. En l'ésser humà accelera l'activitat del cor i vasoconstricció. A altes temperatures, per contra, l'efecte del verí queda anul·lat en gran part.[4]
Bibliografia
[modifica]- Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette, ISBN 84-499-0649-0.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 4,0 4,1 Gerhardt, Ewald. Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Barcelona: Omega, 2000, p. 957. ISBN 84-282-1121-3.
