Vés al contingut

Amudja-zade Husayn Paixà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmudja-zade Husayn Paixà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1644 Modifica el valor a Wikidata
Kozluk (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1702 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Silivri (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIstanbul Modifica el valor a Wikidata
Kapudan paixà
1732 – 1732
← Canım Hoca Mehmed Pasha (en) Tradueix – Ebubekir Pasha (en) Tradueix →
Gran visir de l'Imperi otomà
17 setembre 1697 – 4 setembre 1702
← Elmas Mehmed Paixà – Daltaban Mustafa Pasha (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Köprülü Modifica el valor a Wikidata
PareHəsən ağa Modifica el valor a Wikidata

Amudja-zade Husayn Paixà - Amjazade o Köprülü Amcazade Hacı Hüseyin Paşa segons la grafia turca moderna, (? - Silivri, 22 de setembre de 1702) fou gran visir otomà, nebot de Köprülü Mehmet Paixà (Amudja-zade vol dir "fill de l'oncle").

Va prendre part a la campanya de Viena el 1683, però després del fracàs fou cridat a la Porta; va ocupar alguns governs militars de segon orde fins al maig de 1691 quan fou nomenat caimacan (vicegran visir) càrrec del qual fou revocat el gener o febrer de 1602, ocupant un govern militar secundari i tornant al cap d'un temps al lloc de caimacan (gener de 1604) fins al juny de 1694.

El desembre de 1694 fou nomenat kapudan paixà i fou enviat a Quios que havia estat ocupada pels venecians; es va enfrontar a aquests en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de 1695), els va derrotar i obligar a evacuar l'illa el maig del 1695. Fou nomenat muhafiz de Quios per uns mesos fins que fou enviat a Adana com a governador. El setembre de 1696 fou nomenat muhafiz de Belgrad.

Va fer diversos suggeriments que no foren escoltats (agost del 1697), però després de la batalla de Zenta[1] i la mort del gran visir Elmas Mehmed Paixà, el sultà el va designar gran visir (17 de setembre de 1697). A l'any següent durant les converses del Tractat de Karlowitz va restar a Belgrad fins que fou acordada la pau (gener de 1699).

Va restar com a gran visir tres anys més, fins al 4 de setembre de 1702; conflictes a la cort i la seva mala salut el va fer dimitir finalment, i es va retirar a les seves propietats a Silivri on va morir als pocs dies.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sandler, Stanley. Ground Warfare: An International Encyclopedia. ABC-CLIO, 2002, p. 985. ISBN 1576073440. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amudja-zade_Husayn_Paixà&oldid=29596154»