Una insòlita aventura
An Awfully Big Adventure  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Mike Newell |
| Protagonistes | |
| Producció | Hilary Dwyer i Philip Hinchcliffe |
| Guió | Charles Wood i Beryl Bainbridge |
| Música | Richard Hartley |
| Fotografia | Dick Pope |
| Muntatge | Jon Gregory |
| Productora | Fine Line Features |
| Distribuïdor | Fine Line Features i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1995 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | An Awfully Big Adventure (en)  |
| Gènere | coming-of-age, comèdia dramàtica, drama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una novel·la |
| Tema | incest |
| Lloc de la narració | Liverpool |
         
| |
Una insòlita aventura (títol original: An Awfully Big Adventure) és una pel·lícula britànica del 1995, dirigida per Mike Newell. Ambientada en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, és l'adaptació d'una novel·la homònima de Beryl Bainbridge.[1] El títol fa referència a una frase en la història de Peter Pan, en que aquest hi diu: "To die will be an awfully big adventure", 'morir seria una insòlita i gran aventura'. Ha estat doblada al català[2]
Argument
[modifica]L'argument se centra en una jove adolescent que s'afegeix a una companyia teatral de Liverpool. En el transcurs d'una producció hivernal de Peter Pan, l'obra es converteix ràpidament en una metàfora negra de la condició de la joventut.
Repartiment
[modifica]- Alan Rickman - P.L. O'Hara
- Hugh Grant - Meredith Potter
- Georgina Cates - Stella Bradshaw
- Alun Armstrong - Oncle Vernon
- Peter Firth - Bunny
- Carol Drinkwater - Dawn Allenby
- Rita Tushingham - Tieta Lily
- Prunella Scales - Rose Lipton
- Edward Petherbridge - Richard St. Ives
- Nicola Pagett - Dotty Blundell
- Clive Merrison as Desmond Fairchild
- Alan Cox - Geoffrey
- James Frain - John Harbour
Crítica
[modifica]La pel·lícula va rebre crítiques diverses; tot i que Alan Rickman i Hugh Grant van ser àmpliament reconeguts positivament, molts espectadors es van mostrar indiferents al seu humor subtil i a l'estructura episòdica. Lisa Schwartzenbaum, de l'Entertainment Weekly, va escriure que "Rickman ... és la cosa més interessant que hi ha en aquest embolic difícil de digerir ... Hi ha un encant esgarrifós en O'Hara, i és la seva energia que mou la història cap al seu inquietant i sorprenent final."[3] Edward Guthmann, del San Francisco Chronicle, va escriure que "no hi ha cap porció sentimental de l'excentricitat britànica, o cap gest gentil cap als teatres amaters o als personatges que els habiten . .. En lloc d'això, és una experiència amarga i desagradable que ens dona totes les raons del món per no involucrar-nos'hi. Newell, que va dirigir Four Weddings amb un toc brillant i profunditat, dona la impressió que no li agraden els seus personatges, i que li és indiferent si a nosaltres tampoc."[4]
Referències
[modifica]- ↑ «An Awfully Big Adventure» (en anglès). The New York Times.
- ↑ «Una insòlita aventura». esadir.cat.
- ↑ Schwartzenbaum, Lisa. «An Awfully Big Adventure». Entertainment Weekly, 04-08-1995. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Guthmann, Edward. «This Grant 'Adventure' An Awfully Chilly One». San Francisco Chronicle, 16-10-2010. [Consulta: 22 abril 2011].