Vés al contingut

Ana María Briongos Guadayol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ana María Briongos)
Plantilla:Infotaula personaAna María Briongos Guadayol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Un invierno en Kandahar, Negro sobre negro, Iran, Receptes i costums Gastronòmics
Premis
Gourmand Award 2009, Annual Latino Book Award 2009

Lloc webana-briongos.net Modifica el valor a Wikidata

Ana María Briongos Guadayol (Barcelona, 29 de desembre de 1946 - 25 de juny de 2024) va ser una escriptora catalana. Llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona, va estudiar llengua i literatura persa a la Universitat de Teheran, durant l'època del Xa, i fins a la Revolució islàmica, va treballar a l'Iran i a l'Afganistan.[cal citació]

Després va conèixer l'Iran post-revolucionari des d'una botiga de catifes del basar de la ciutat d'Isfahan. Més tard, se'n va anar a l'Índia, on va viure a Calcuta durant uns anys, com explica en el seu llibre Negro sobre negro.

Fruit d'aquestes vivències, va tenir la necessitat d'explicar allò que va veure, viure i sentir en aquests països. Com a resultat, va escriure sis llibres en castellà i català, que han estat traduïts a diversos idiomes; tots expliquen la vida quotidiana i les experiències de la gent corrent, amb la idea que la informació no ha de quedar només en mans de les càmeres de televisió, els periodistes i els antropòlegs, com Placid Garcia-Planes,[1] recull en una entrevista.

Va ser coneguda com a escriptora de literatura de viatges i en concret, un dels seus llibres de viatges: Esto es Calcuta!, forma part de l'estudi, Introducción al relato de viaje hispánico del siglo XX: textos, etapas, metodología. Tomo II, que fa el catedràtic emerit, Julio Peñate Rivero, responsable de la Càtedra de Llengües i Literatura Ibèriques[2] de la Universitat de Friburg a Suïssa.

També va aparèixer en l'estudi de 2007 del professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, Francesc Espinet i Burunat publicat a la Revista HMIC de la UAB.[3]

Les fotografies del reconegut fotògraf Toni Catany van il·lustrar alguns dels seus llibres, i va col·laborar en el llibre de Nazario La Barcelona de los años 70 vista por Nazario y sus amigos i en el documental emés per TV3 Construint llibertat, un edifici contracultural a la Barcelona dels 70[4]

També va participar en programes de televisió, com ara Saló de lectura de BTV i Millenium del Canal 33 en el capítol Viure l'aventura amb el també escriptor de llibres de viatges i fotògraf Jordi Esteva i en el programa de Telemadrid, Noches Blancas de Fernando Sánchez Dragó dedicat a l'Iran i Afganistan.[5]

I en els programes de Radio Euskadi, Levando anclas[6] conduït per Roge Blasco, en el de Catalunya Ràdio Els viatgers de la Gran Anaconda conduït per Toni Arbonés,[7] on va col·laborar regularment [8] i en el programa El Cafè de la República de la mateixa emisora, en el programa La Maleta Azul de l'emissora on-line R3W[9] conduït per Loreto Hernández o en el programa de RNE Viaje al centro de la noche.[10]

En 2019 va ser entrevistada en el programa de la Cadena Ser [11] per celebrar els seus 50 anys de vida viatgera.

Va fer classes i conferències en universitats, institucions i organitzacions socials, en especial a les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Universitat de Barcelona, Casa Àsia,[12] Casa Árabe.[13]

En els últims anys de vida, va col·laborar com a voluntària a la Fundació Bayt al-Thaqafa creada per Teresa Losada on ensenyava a adolescents immigrants d'origen asiàtic.[14]

Des de 2013 i fins a 2015 va formar part de la junta directiva de la Sociedad Geográfica Española,[15] on publicava els articles, i també va publicar articles a diferents diaris i revistes com La Vanguardia i El País o la revista de viatges Altaïr.[16]

Han escrit sobre la seva obra, entre altres, Placid Garcia-Planes,[1] José Martí Gómez,[17] Joaquim Roglan,[18] Núria Escur Javier Fernandez de Castro [19] o Tony Wheeler, fundador de Lonely Planet, que esmenta un paràgraf del seu llibre Negre sobre negre a les seves conferències i llibres.

L'any 2020 va fer de presentadora per al programa Va passar aquí, sobre la història i curiositats de la ciutat de Barcelona, de la cadena de televisió Betevé sobre 'La casa dels hippies, un edifici singular',[20] construït a Barcelona al 1970 pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets, habitat per artistes i gent liberal que van fer de l'edifici tot un símbol de la contracultura.

Obres

[modifica]

El seu llibre, Un invierno en Kandahar,[cal citació] que explica la vida a l'Afganistan abans de l'època dels talibans, va guanyar en la seva versió anglesa, l'Anual 2009 Latino Book Award, com a millor llibre de viatges.

Un altre dels seus llibres, Negro sobre negro: Iran cuadernos de viaje,[21] també en la seva versió anglesa, va ser seleccionat com a finalista per al Thomas Cook Travel Book Award, l'any 2001.

El seu llibre, ¡Esto es Calcuta![22] va ser finalista l'any 2005, del premi Grandes viajeros que atorga Casa Àsia.

L'any 2009, amb el llibre: Iran, Receptes i costums Gastronòmics, escrit en català amb Quico Alsina com a coautor, va guanyar el Gourmand World Cookbook Awards 2009 en dues categories de: Millor Llibre de Cuina Estrangera Best Foreing Cookery Book (Dins de paràgraf SPAIN-CATALAN) i Millor Llibre de Cuina Asiàtica Best Asian Cuisine Book (Dins de paràgraf SPAIN-CATALAN).

Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes com l'anglès, l'italià, el portuguès, el neerlandès, i el polonès.

Literatura de viatges

[modifica]

Literatura infantil

[modifica]

Literatura gastronòmica

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 La Velvet en Afganistan
  2. Introducción al relato de viaje hispánico del siglo XX: textos, etapas, metodología. Tomo II. Esto es Calcuta!, ed.. Visor Libros p. 301 a 316. ISBN 978-84-9895-137-0
  3. Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans en terra de moros. Un inventari provisional fins al 2006. Francesc Espinet, -UAB- Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània. ISSN 1696-4403
  4. Construint llibertat, un edifici contracultural a la Barcelona dels 70. Documental. 02/11/2012
  5. Irán y Afganistán en Las noches Blancas. Telemadrid. Emès el 27 de setembre de 2010
  6. «Levando Anclas, on parla de l'Indía i Bangladesh. Podcast. 10/11/2013». Arxivat de l'original el 2014-05-21. [Consulta: 21 maig 2014].
  7. L'Iran, durant la celebració del Nowruz, l'any nou iranià. Podcast. 09/06/2013
  8. Llista de programes d'Ana Briongos a Catalunya Ràdio fins a l'any 2019
  9. «Descubriendo Irán con Ana Briongos. Podcast. 05/11/2013». Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 28 maig 2014].
  10. Viaje al centro de la noche - Del Imperio Persa a Irán. Podcast. 25/05/14.
  11. «Cadena Ser - A vivir que son dos días: Ana Briongos, la física que se enamoró de Oriente Medio. 2019». Arxivat de l'original el 2019-10-16. [Consulta: 15 octubre 2019].
  12. «Trobada, 5 novembre de 2013 amb Alfred Kavanagh i Ana María Briongos: el viatge com a relat, la trobada amb Pèrsia a través de la història». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 14 maig 2014].
  13. El viaje como relato. Casa Árabe. 7 de novembre de 2013
  14. Programa de reforç escolar per a nois/ies escolaritzats/des o en procés d'escolarització
  15. «Junta Directiva de la Sociedad Geográfica Española». Arxivat de l'original el 2014-05-15. [Consulta: 14 maig 2014].
  16. «Ana M Briongos. ¿Esto es Calcuta?». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 14 maig 2014].
  17. Ana Briongos y el viejo Afganistán
  18. El menu de... Ana Briongos
  19. La cueva de Alí Babá. Irán dia a dia
  20. 'La casa dels hippies, un edifici singular'
  21. «Award shortlist announced». The Telegraph. Telegraph Media Group, 26-05-2001.
  22. «Esto es Calcuta! Finalista del premio Grandes Viajeros de Casa Àsia Article amb Podcast». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 14 maig 2014].

Enllaços externs

[modifica]