Ana Pfaff Puigmarí
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1985  (38/39 anys)Barcelona | ||
| Formació | Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (–2007) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula | ||
| Ocupació | muntadora, professora d'universitat | ||
 
| |||
.jpg)
Ana Pfaff Puigmarí (Barcelona, 1985) és una muntadora de cinema catalana.
Biografia
[modifica]Graduada en muntatge cinematogràfic per l'ESCAC l'any 2007,[1] va obtenir un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra.[2] L'any 2018 va ser seleccionada per formar part de Berlinale Talents.[3]
Professionalment, ha rebut diversos premis i nominacions per les seves obres com a muntadora. Entre ells dos Premis Gaudí (per Estiu 1993 el 2018 i per Els dies que vindran el 2020) i dues nominacions i una altra nominació per als Premis Goya.
En els últims anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut a festivals internacionals de cinèma y han guanyat nombrosos premis com "Con el Viento" dirigida per Meritxell Colell, Ainhoa; "Yo no soy esa" dirigida per Carolina Astudillo; "Hamada" dirigida per Eloy Domínguez Serén; "Trinta Lumes" dirigida per Diana Toucedo; "Niñato" dirigida per Adrián Orr o la multipremiàda pel·lícula "Estiu 1993" dirigida per Carla Simón que li ha atorgat el Premi Gaudí a millor muntatge y diberses nominacions a premis com els Goya, Platino o Fènix, entre d'altres. Col·labora freqüentment amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es. Amb ambdós ha treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals.
Com a docent imparteix classes en el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental d'ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals. L'any 2018 va ser seleccionada per cursar la "Editing Station Berlinale Talents".[4] Des del juny de 2021 forma part de la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català, presidida per la directora Judith Colell i Pallarès.[5]
Filmografia principal
[modifica]- 2017: Estiu 1993
- 2018: Con el viento
- 2019: Els dies que vindran
- 2019: Suc de síndria (curtmetratge)
- 2019: Después también (curtmetratge)
- 2019: La mami (documental)
Premis i nominacions
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2018 | Millor muntatge | Estiu 1993 | Carla Simón | Guanyadora |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2018 | Millor muntatge | Estiu 1993 | Carla Simón | Guanyador |
| 2019 | Con el viento | Meritxell Colell | Nominada | |
| 2020 | Els dies que vindran | Carlos Marqués-Marcet | Guanyador | |
| 2021 | La mami | Laura Herrero Garvin | Nominada | |
| 2022 | Libertad | Clara Roquet | Nominada |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2018 | Millor muntatge | Estiu 1993 | Carla Simón | Nominada |
Referències
[modifica]- ↑ «Ana Pfaff, CCCB». CCCB, 24-10-2016. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Els alumni Carlos Marqués-Marcet, Aleix Castellón i Ana Pfaff, entre els guanyadors dels Premis Gaudí». Universitat Pompeu Fabra, 29-01-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Ana Pfaff, EFTI» (en castellà). Centro Internacional de Fotografía y Cine. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Dossier de Laboratori Feminista de Creació Documental de la Bonne 2021». Arxivat de l'original el 2021-12-13. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Judith Colell, nova Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català». [Consulta: 15 juny 2021].[Enllaç no actiu]