Vés al contingut

Peix llop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anarhichas lupus)
Infotaula d'ésser viuPeix llop
Anarhichas lupus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAnarhichadidae
GènereAnarhichas
EspècieAnarhichas lupus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Anarhichas lupus marisalbi (Barsukov, 1956)[1]
  • Anarhichas strigosus (Gmelin, 1789)
  • Anarhichas vomerinus (Agassiz, 1867)
  • Anarrhichas vomerinus (Agassiz, 1867)[2]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El peix llop[3] (Anarhichas lupus) és una espècie de peix de la família dels anaricàdids i de l'ordre dels perciformes.[4] La seva carn té un sabor semblant a la de la llagosta[5] i es comercialitza fresc i congelat per a ésser menjat cuit al vapor, fregit, rostit, bullit, al forn o al forn microones.[6] Segons la FAO, la captura total d'aquesta espècie per a l'any 1999 fou de 39.591 tones i els països amb les majors captures foren Rússia amb 23.794 t i Islàndia amb 13.804.[7]

Morfologia

[modifica]

Fa 150 cm de llargària màxima[8] i 23,6 kg de pes.[9] Sol ésser de color verd grisenc gairebé negre o marró vermellós amb 10-15 franges tranversals i fosques, les quals s'estenen fins a l'aleta dorsal.[10] Cap gros i amb el musell rom. Dents maxil·lars molt fortes: semblants a les canines a la part davantera i arrodonides i, freqüentment, força desgastades al darrere (cal manipular-lo amb precaució perquè la seua mossegada pot ocasionar lesions greus). Aleta caudal més aviat arrodonida i amb 22-26 radis, pectorals molt grans i pelvianes absents. L'aleta anal fa la meitat de la mida de la dorsal. Sense línia lateral. Dimorfisme sexual: les femelles presenten una part inferior de color blanc brut, mentre que els mascles tenen un patró clapat.[11][12][13][14][5]

Ecologia

[modifica]

És un peix marí, demersal[15] (entre 1-600 m de fondària,[15] normalment entre 18 i 110),[16] oceanòdrom[17] i de clima temperat (79°N-37°N, 75°W-56°E), el qual viu als fons rocallosos (de vegades també sorrencs o fangosos)[6] de l'Atlàntic nord-oriental[18] (des de Spitsbergen[19] fins a la mar Blanca,[20][21] les costes d'Escandinàvia,[10] la mar del Nord,[22][23][24][25][26] les illes Britàniques,[27][28][29][30] les illes Fèroe, Islàndia[31] i el sud-est de Groenlàndia),[32][33][34][35][36] de l'Atlàntic nord-occidental (des del sud de la península del Labrador, Nova Brunswick, Nova Escòcia, l'illa del Príncep Eduard i el Quebec[37][38][39][40][41][42][43][44][45] fins a l'oest de Groenlàndia,[46][47][48] Cap Cod -Massachusetts-,[49] Rhode Island i, rarament, Nova Jersey),[50][8][16][51][52][53][54] de la mar Bàltica (incloent-hi Bornholm i Rügen),[55][56] de la mar Cantàbrica i de la Mediterrània nord-occidental (com ara, el golf de Gènova).[2][11][57][58][59]

Menja peixos,[15] mol·luscs de closca dura, crancs, llagostes, eriçons de mar i d'altres equinoderms.[60][61][11][62] Sembla que té un període de baixa ingesta d'aliment a l'hivern (durant l'època de reproducció i de reemplaçament de les dents) seguit per un altre de recuperació a la primavera.[63]

És depredat pel merlà (Merlangius merlangus)[64] i la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus).[65][66]

És inofensiu per als humans,[11] de costums solitaris.[6] i la seua longevitat és de 22 anys.[67]

La còpula té lloc durant un període de 3-6 hores, la fertilització és interna i la femella allibera els ous 7-15 hores després de l'aparellament. Els ous (grans i arribant als 6,5 mm de diàmetre) són dipositats en masses esfèriques entre el juliol i el febrer (del maig a l'agost a la mar Blanca), les larves naixen entre el gener i el juliol, i romanen pelàgiques mentre no fan entre 5-6 cm de llargada (a finals de la tardor).[13]

  • Exemplar de l'aquàrium Shedd, de Chicago
    Exemplar de l'aquàrium Shedd, de Chicago
  • Il·lustració (circa 1795-1797)
    Il·lustració (circa 1795-1797)
  • Detall de l'interior de la boca
    Detall de l'interior de la boca
  • Segell de les illes Fèroe del 1983
    Segell de les illes Fèroe del 1983
  • Model d'un peix llop al Museu d'Història Natural de Washington D.C.
    Model d'un peix llop al Museu d'Història Natural de Washington D.C.
  • Dos exemplars a Océanopolis, a Brest
    Dos exemplars a Océanopolis, a Brest
  • Vista del cap
    Vista del cap
  • Peix llop sobre la sorra d'un aquàrium
    Peix llop sobre la sorra d'un aquàrium
  • Crani provinent del Quebec (el Canadà)
    Crani provinent del Quebec (el Canadà)
  • Il·lustració del 1828
    Il·lustració del 1828
  • Vista frontal d'un peix llop a l'aquàrium del Québec
    Vista frontal d'un peix llop a l'aquàrium del Québec
  • Dibuix del 1911 mostrant les dents de les mandíbules inferior i superior del peix llop
    Dibuix del 1911 mostrant les dents de les mandíbules inferior i superior del peix llop
  • Grup de peixos llop a l'aquàrium del Québec
    Grup de peixos llop a l'aquàrium del Québec

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barsukov, V. V., 1956. White Sea wolffish (Anarhichas lupus maris-albi Barsukov). Voprosy Ikhtiologii. V. 6: 129-135.
  2. ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ «Peix llop». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 Maine.gov Arxivat 2012-06-17 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  7. ↑ Fisheries and Aquaculture Department - FAO (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  9. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units
  10. ↑ 10,0 10,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 FishBase (anglès)
  12. ↑ IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, Estats Units
  13. ↑ 13,0 13,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  14. ↑ ScotCat 1997-2011 (anglès)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p.
  16. ↑ 16,0 16,1 Bigelow, H. B. i W. C. Schroeder, 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fish. Bull. 53:1-577.
  17. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  18. ↑ Whitehead, P. J. P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  19. ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  20. ↑ Pavlov, D. A. i G. G. Novikov, 1993. Life history peculiarities of common wolffish (Anarhichas) in the White Sea. ICES J. Mar. Sci. 50:271-277.
  21. ↑ Barsukov, V. V., 1959. The wolffish family (Anarhichadidae). Fauna SSSR = Faune de l'URSS = Fauna of USSR, Zoologiceskij Institut Akademii Nauk SSSR. Moscou. V. 5 (núm. 5): 1-292. (En rus, traducció a l'anglès de l'Indian National Scientific Documentation Centre, Nova Delhi, 1972).
  22. ↑ Poll, M., 1945. Contribution à la connaissance de la faune ichtyologique du Bas-Escaut. Bull. Mus. royal d'Hist. Nat. Belg./Med. Kon. Natuurhist. Mus. Belg. 21(11): 1-32.
  23. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  24. ↑ Liao, Y.-Y. i M. C. Lucas, 2000. Growth, diet and metabolism of common wolf-fish in the North Sea, a fast-growing population. J. Fish Biol. 56(4):810-825.
  25. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  26. ↑ Poll, M., 1947. Poissons marins in Faune de Belgique. Brussel·les, 452 p., 267 fig., 2 pl., 2 mapes.
  27. ↑ Foster-Smith, J. (ed.), 2000. The marine fauna and flora of the Cullercoats District. Marine species records for the North East Coast of England. Sunderland: Penshaw Press, for the Dove Marine Laboratory, University of Newcastle upon Tyne.
  28. ↑ Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  29. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  30. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p
  31. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  32. ↑ Møller, P. R., J. G. Nielsen i S. W. Knudsen, J. Y. Poulsen, K. Sünksen i O. A. Jørgensen, 2010. A checklist of the fish fauna of Greenland waters. Zootaxa. Núm. 2378: 1-845.
  33. ↑ Nielsen, J. G. i E. Bertelsen, 1992. Fisk i grønlandske farvande. Atuakkiorfik, Nuuk. 65 s.
  34. ↑ Muus, B., F. Salomonsen i C. Vibe, 1990. Grønlands fauna (Fisk, Fugle, Pattedyr). Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag A/S København, 464 p. (en danès).
  35. ↑ Barsukov, V. V., 1986. Anarhichadidae. P. 1113-1116. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  36. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  37. ↑ Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines.
  38. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  39. ↑ Jenness, D., 1928. Eskimo language and technology. Rep. Canadian Arctic Expedition 1913-1918, V.15:1-134. King's Printer, Ottawa.
  40. ↑ McAllister, D. E., V. Legendre i J. G. Hunter, 1987. Liste de noms inuktitut (esquimaux), français, anglais et scientifiques des poissons marins du Canada arctique. Rapp. Manus. Can. Sci. Halieut. Aquat, 1932,106 p.
  41. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  42. ↑ Story, G. M., W. J. Kirwin i J. D. A. Widdowson, 1990. Dictionary of Newfoundland English. Segona edició. University of Toronto Press, Toronto. 770 p.
  43. ↑ McAllister, D. E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus, núm. 64: 1-310.
  44. ↑ Nozères C., Archambault D., Chouinard P.-M., Gauthier J., Miller R., Parent E., Schwab P., Savard L. i Dutil J.-D., 2010. Identification guide for marine fishes of the estuary and northern Gulf of St. Lawrence and sampling protocols used during trawl surveys between 2004 and 2008. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2866: xi + 243 p.
  45. ↑ Templemann, W., 1986. Some biological aspects of Atlantic wolffish (Anarhichas lupus) in the Northwest Atlantic. J. Northw. Atl. Fish. Sci. 7:57-65.
  46. ↑ Fabricius, O., 1780. Fauna groenlandica. Hafniae and Lipsiae. 452 p.
  47. ↑ Rätz, H-J., 1999. Structures and Changes of the Demersal Fish Assemblage off Greenland, 1982-1996. NAFO Sci. Coun. Studies, 32:1-15
  48. ↑ Schultz-Lorentzen, X., 1927. Dictionary of the West Greenland Eskimo language. Medd. Om Grønland 69:1-303.
  49. ↑ Storer, D. H., 1855. A history of the fishes of Massachusetts. Memoirs of the American Academy of Arts and Sciences (new series). V. 5 (pt 2, art. 12): 257-296, Pls. 17-23.
  50. ↑ Collette, B. B. i G. Klein-MacPhee (eds.), 2002. Bigelow and Schroeder’s fishes of the Gulf of Maine. Tercera edició. Caldwell, Nova Jersey: Blackburn Press, 577 p.: ill.; 27 cm.
  51. ↑ Bowman, R. E., C. E. Stillwell, W. L. Michaels i M. D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.
  52. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units
  53. ↑ Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  54. ↑ Nelson, G. A. i M. R. Ross, 1992. Distribution, growth and food habits of the Atlantic wolffish Anarhichas lupus from the Gulf of Maine-Georges Bank region. J. Northw. Atl. Fish. Sci. 13:53-61.
  55. ↑ Fricke, R., 2007. HELCOM Red List of threatened and declining species of fishes and lampreys of the Baltic Sea. Baltic Sea Environment Proceedings. V. 109: 1-40
  56. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  57. ↑ NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  58. ↑ Hanel, L., Plíštil, J. & Novák, J., 2009. Checklist of the fishes and fish-like vertebrates on the European continent and adjacent seas. Bull. Lampetra, ZO čSOP Vlašim, 6: 108-180
  59. ↑ GBIF (anglès)
  60. ↑ Munk, P., 2002. Larval sand lance (Ammodytes sp.) in the diet of small juvenile wolffish (Anarhichas spp.): predatory interactions in frontal water masses off western Greenland. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 59:1759-1767.
  61. ↑ Ortova, E. L., E. S. Berestovsky, O. V. Karamushko i G. V. Norvillo, 1990. On feeding and distribution of young wolffishes, Anarichas lupus and A. minor, in the Barents and Norwegian Seas. J. Ichthyol. 30(8):126-131.
  62. ↑ Albikovskaya, L. K., 1983. Feeding characteristics of wolffishes in the Labrador-Newfoundland region. Northw. Atl. Fish. Org. Sci. Coun. Stud. No.6:35-38.
  63. ↑ Yih-Yia Liao i Martyn C. Lucas, Diet of the common wolffish Anarhichas lupus in the North Sea. Journal of the Marine Biological Association of the UK, 2000. 80, pp. 181-182
  64. ↑ Hislop, J. R. G., A. P. Robb, M. A. Bell i D. W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.
  65. ↑ De Gee, A. i A. H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  66. ↑ FishBase (anglès)
  67. ↑ Canada's Arctic Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix llop
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peix_llop&oldid=34189353»