Vés al contingut

Emperador menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anax parthenope)
Infotaula d'ésser viuEmperador menor
Anax parthenope Modifica el valor a Wikidata

Mascle madur  
Estat de conservació
Risc mínim
UICN165488 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOdonata
FamíliaAeshnidae
GènereAnax
EspècieAnax parthenope Modifica el valor a Wikidata
Selys, 1839

L'emperador menor (Anax parthenope) és una espècie d'odonat anisòpter de la família dels èsnids.[1]

Descripció

[modifica]

Té una longitud total, del cap a la punta de l'abdomen, d'entre 62 i 75 mm.[1] Els mascles es poden confondre amb els d'Anax ephippiger, encara que hi ha algunes diferències: la més fàcil d'apreciar és que A. parthenope té els ulls verds mentre que els d'A. ephippiger són marrons. D'altra banda, els individus d'A. parthenope que tenen l'abdomen blavós en comptes de marró es podrien confondre amb A. imperator; aquesta última espècie sol tenir l'abdomen verd (normalment marró en A. parthenope) i també en el tòrax, just davant de la inserció de les ales, els mascles madurs tenen unes característiques taques blaves. A més, A. parthenope presenta un característic anell groc a l'inici de l'abdomen, al segment S1, just abans de la taca blava en els mascles.[1]

Distribució

[modifica]

Habita des del nord d'Àfrica i Europa fins a l'Índia, Sibèria, Xina i Japó.[2][1] En els darrers anys el seu rang de distribució s'ha anat estenent cap al nord fins a arribar a l'est d'Irlanda, nord d'Alemanya, Polònia, Letònia i sud de Suècia.[2] Recentment, un individu es va trobar a les illes Orkney (nord d'Escòcia) i a Omsk (Sibèria).[2]

A l'est de la seva distribució asiàtica trobem la subespècie A. p. julius, que podria tractar-se d'una espècie diferent.[2]

Hàbitat

[modifica]

Generalment cria en aigües estancades (més rarament en aigües amb poc corrent[2]) i amb vegetació aquàtica. No suporta aigües eutrofitzades.[1]

Període de vol

[modifica]

En zones mediterrànies, els adults es poden veure des de febrer-març fins a octubre-novembre, però en zones més al nord sol oscil·lar entre juny i agost.[1]

Comportament

[modifica]

A diferència d’Anax imperator, el mascle sol acompanyar en tàndem a la femella durant la posta d'ous.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Dijsktra, Klaas-Douwe B.; Lewington, Richard. Guía de campo de las libélulas de España y de Europa (en castellà). Omega, 2014. ISBN 978-84-282-1602-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Anax parthenope» (en anglès). IUCN Red List. Mitra, A. 2013. [Consulta: 20 novembre 2015].