Feliu Monné i Batallé

Feliu Monné i Batallé
Biografia
Naixement	15 febrer 1864 ; Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)
Mort	23 gener 1935 (70 anys); Esparreguera (Baix Llobregat)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Feliu Monné i Batallé^[1] (Olesa de Montserrat, 15 de febrer del 1864 - Esparreguera, 23 de gener del 1935) va ser un músic i compositor, especialment de ballables.

Biografia

Els Monné van ser una família eminentment musical a l'Olesa i l'Esparreguera des de mitjan segle xix fins ben entrat el segle xx. Els tres germans Fèlix (n. 1840), Feliu (1864-1935) i Agustí Monné i Batallé (n. 1850) van tenir respectivament els fills músics Agustí (1873-1939) i Josep Monné i Dinarés (1878-1954) —fills d'en Fèlix—; Andreu Monné i Duran (1890-1935) —fill d'en Feliu—; i Francesc Quico Monné i Casanovas (1884-959). D'aquest darrer n'eixiria el conjunt Els Nois d'Olesa Monné. Ja de ben jove, en Feliu començà a aprendre de música; acabà tocant el piano, l'orgue i el violí. Amb pocs anys, amb un germà seu marxaren a viure a Esparreguera. Amb 21 anys fundà la Cobla-Orquestra Monnés (o Munnés) (encara existia el 1929^[2]). Dirigí diverses agrupacions corals i actuà d'intèrpret en concerts de música clàssica; també va ser professor de música, i ensenyà solfeig i alguns instruments. En morir era l'organista de l'església parroquial del seu poble d'adopció. L'Ajuntament d'Esparreguera li dedicà un carrer.

Feliu Monné fou autor d'un gran nombre de composicions i arranjaments musicals, amb uns cinc-cents títols, on a banda de la música sacra, les sardanes i les caramelles, predominen les peces de ball, tant per a orquestra com per a piano, per a cobla, per a gralla o per a un petit grup de corda. També va fer músiques per a La Passió d'Esparreguera.

El seu fill, Andreu Monné i Duran (Esparreguera, 1890 - novembre 1935), va ser compositor i músic dels Monnés^[3] fins que la mort n'estroncà la curta existència. Compongué^[4] les sardanes Esparreguera, Eulàlia, Filomena, Garba d'or, Joventut, La Moreneta, Record de joventut i Sardana de les fades.

Obres

Ballables

De Tots Sants a Manresa (pasdoble), L'elegància (vals), L'entremaliada (polca) i El xuflero (vals-jota).

Per a gralla

Los tarragonenses (1902, rigodon), Marxa per a processó (1903), La clavellina (1904, sardana), Noche buena (1904, dansa), La pastorcilla (1908, dansa), Rosita (1907, dansa), La coqueta (1903, dansa), La frescachona (1902, dansa) i Loca de amor (1917, dansa), La carnavalesca (1901, americana), El graller (1902, pasdoble), El andarín (1903, pasdoble), Rompen filas (1901, pasdoble), La ligera (1903, polca) i La Republicana (1917, polca), La bicicleta (1901, polca amb variacions), La modernista (1902, masurca), Palmira (1917, masurca), Un capricho (1897, masurca obligada de gralla), El vallesano (1901, vals jota), El montanyès (1907, vals jota), El Curro (1904, vals jota), Algabeño (1903, vals jota) i El jaleo (1901, vals jota), Los gasistas (1903, xotis), Los vendrellenses (1902, xotis), Los liliputienses (xotis) i Los huérfanos (xotis), La fira de Vilanova (fantasia per a gralla del 1902, amb lletra de Josep Anselm Clavé) i Lliri d'aigua (1917, fantasia per a gralla).^[5]

Sardanes

A la plaça de l'església
L'aplec de la Salut
L'aplec del Puig
La clavellina (1907), per a gralla
Consol
Enjogassada
Esmeragda (1928)
Faustina
Florida
La font dels Monjos (1928)
La font dels pastors (1928)
Llibertat
Montserrat
Montserratina
Nit de Sant Jordi (1925)
Paquita
Petita... bonica (1928)
El retorn (1928)
La sardana del dilluns
La sardana del dimarts
La sardana dels ocells

Enregistraments

DC Música per a gralla d'autors vuitcentistes, enregistrat per la colla Els Vernets (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002), comprèn Los tarragonenses, La clavellina, Los huérfanos, La fira de Vilanova
DC Grallers Els Bordons, enregistrat pel grup de Grallers Els Bodons de Tarragona (Tarragona, DiscMedi 2003), comprèn Marxa per a processó

Bibliografia

F.Monné Flaires de Montserrat, 2a col·lecció de sardanes Barcelona: Prevosti, 1928 (comprèn La font dels pastors, Petita-bonica, El retorn, Esmeragda, La font dels Monjos)
F.Monné, edició a cura de Xavier Bayer; textos de Xavier Bayer, Josep Crivillé i Ramon Vilar Feliu Monné i Batallé (1864-1935) Músiques per a gralla Barcelona: DINSIC, 2000 ISBN 84-95055-57-0
Mireia Alert i Sorribas Feliu Monné, un home dedicat a potenciar la música a la nostra vila, article a Esparreguera Recull gràfic 1880-1965 Barcelona: Edafós, 2000 ISBN 84-95550-00-8 p. 291

Notes

↑ Les vacil·lacions ortogràfiques de la seva època feren que el nom aparegués com a Munné, fins i tot en la seva esquela
↑ La revista Mirador del 1929, en ressenyar una representació de La Passió d'Esparreguera, destaca la participació de Feliu Monné com a director musical i la interpretació dels Monnés Ressenya
↑ Necrològica d'Andreu Monné
↑ Llista 1 de sardanes d'Andreu Monné Llista 2 de sardanes d'Andreu Monné^{[Enllaç no actiu]}
↑ Bayer, Xavier (ed.). Feliu Monné i Batallé (1864-1935) Músiques per a gralla. Barcelona: DINSIC, 2000. ISBN 84-95055-57-0.

Enllaços externs

[1] Les vacil·lacions ortogràfiques de la seva època feren que el nom aparegués com a Munné, fins i tot en la seva esquela

[2] La revista Mirador del 1929, en ressenyar una representació de La Passió d'Esparreguera, destaca la participació de Feliu Monné com a director musical i la interpretació dels Monnés Ressenya

[3] Necrològica d'Andreu Monné

[4] Llista 1 de sardanes d'Andreu Monné Llista 2 de sardanes d'Andreu Monné^{[Enllaç no actiu]}

[5] Bayer, Xavier (ed.). Feliu Monné i Batallé (1864-1935) Músiques per a gralla. Barcelona: DINSIC, 2000. ISBN 84-95055-57-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]