Anemone narcisiflora
Anemonastrum narcissiflorum | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Ranunculaceae |
Gènere | Anemonastrum |
Espècie | Anemonastrum narcissiflorum Holub, 1973 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Anemone narcissiflora |
Sinònims |
L’anemone narcisiflora [1] (Anemonastrum narcissiflorum[2][3]) és una espècie herbàcia de la família de les ranunculàcies que viu en ambients de muntanya al nord de la península Ibèrica, concretament als Pirineus i serres properes.
Mesura entre un i dos pams d’alçada i porta una umbel·la amb 3-6 flors de color blanc molt característiques.[4]
Descripció
[modifica]Es una herba perenne que pot atènyer els 40 cm d’alt, amb fulles palmades, profundament dividides i amb segment laciniats. Les flors, com en totes les anemones tenen un número variable de “pètals”, normalment 5 o 6 (que pròpiament caldria anomenar tèpals, ja que no hi ha un calze i una corol·la clarament diferenciades). Els estams són nombrosos i de color groc i al centre hi ha també un nombre elevat de carpels individuals, amb un bec curt i glabre (que seria el caràcter que els diferenciaria d’altres espècies semblants que hom ha situat al gènere Pulsatilla)[4].
Distribució i hàbitat
[modifica]És una espècie de distribució boreoalpina que viu en terrenys muntanyosos del hemisferi nord; d'Amèrica del Nord, Àsia o Europa. Als Pirineus no és molt comuna però la trobaríem, amb una certa continuïtat, des de Navarra fins al Capcir i el Conflent, arribant a serres exteriors com El Turbó, el Moixeró o la Serra d'Ensija. Viu en prats més o menys pedregosos amb sòl profund, preferentment calcaris.
Taxonomia
[modifica]L'epítet específic "narcissiflora" fa referència a un a suposada semblança amb les flors d'un narcís que devia trobar-li Carl von Linné, l'any 1753, quan va descriure aquesta espècie, originalment com Anemone narcissiflora, a la seva obra més reconeguda, Species Plantarum. Així consta encara a moltes flores de referència, com "Flora Ibérica"[5] o la Flora dels Països Catalans[4][1]. Fou transferida al gènere Anemonastrum per Josef Ludwig l'any 1973.[6]
El tradicional gènere Anemone està estretament relacionat amb Pulsatilla i Hepatica; alguns botànics els inclouen tots dos dins d'Anemone[4]. En canvi altres obres consideren que són tres gèneres separats[5].
Més recentment, s'han descrit nous gèneres i fins i tot s'ha postulat l'existència de tota una nova família per aquestes espècies, anomenada Anemonaceae, però que encara no ha estat globalment acceptada[6].
-
Fulles palmades, profundament dividides
-
Flors "semblants a un narcís" (Mount Nukedo, Japó)
-
Flors del narcís dels poetes, per comparar
-
Un segell postal d' Alemània
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.227. ISBN 9788492583249.
- ↑ «Anemonastrum narcissiflorum» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Anemone narcissiflora» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.237. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ 5,0 5,1 Montserrat Recoder, Pere. «Anemone narcissiflora L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 24 gener 2025].
- ↑ 6,0 6,1 «Anemonastrum narcissiflorum (L.) Holub» (en anglès). gbif.org. [Consulta: 24 gener 2025].