Vés al contingut

Aneurisma de l'aorta abdominal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aneurisma aòrtic abdominal)
Plantilla:Infotaula malaltiaAneurisma de l'aorta abdominal
TAC d'un aneurisma aòrtic abdominal
modifica
Tipusaneurisma de l'aorta i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcirurgia vascular Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaLDLR (en) Tradueix, LRP1 (en) Tradueix i DAB2IP (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11BD50.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I71.3 i I71.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9441.3 i 441.4 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM614375 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB792 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000162 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine756735 i 416266 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD017544 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0162871 i C0162871 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:7693 Modifica el valor a Wikidata
No s'ha de confondre amb Dissecció de l'aorta.

L'aneurisma de l'aorta abdominal (AAA)[1] és un augment localitzat de l'aorta abdominal de manera que el diàmetre és superior a 3 cm o més d'un 50% més gran del normal.[2] Normalment no causa símptomes, excepte si es produeix una ruptura.[2] De tant en tant, es pot produir dolor abdominal, d'esquena o de cames.[3] Els aneurismes grans de vegades es poden sentir pressionant l'abdomen.[3] La ruptura pot provocar dolor a l'abdomen o l'esquena, pressió arterial baixa o pèrdua de consciència, i sovint provoca la mort.[2][4]

Causes i diagnòstic

[modifica]

Els AAA es produeixen amb més freqüència en persones majors de 50 anys, en homes i en persones amb antecedents familiars.[2] Altres factors de risc inclouen el tabaquisme, la pressió arterial alta i altres malalties del cor o dels vasos sanguinis.[5] Les condicions genètiques amb un risc augmentat inclouen la síndrome de Marfan i la síndrome d'Ehlers-Danlos.[6] Els AAA són la forma més comuna d'aneurisma aòrtic.[6] Al voltant del 85% es produeix per sota dels ronyons i la resta ja sigui al nivell o per sobre dels ronyons.[2] Als Estats Units, es recomana el cribratge amb ecografia abdominal per als homes d'entre 65 i 75 anys amb antecedents de tabaquisme.[7] Al Regne Unit i Suècia, es recomana examinar tots els homes de més de 65 anys.[2][8] Un cop es troba un aneurisma, normalment es fan ecografies de manera regular.[3]

Prevenció i tractament

[modifica]

No fumar és la millor manera de prevenir la malaltia.[2] Altres mètodes de prevenció inclouen el tractament de la pressió arterial alta, el tractament del colesterol alt i no tenir sobrepès.[2] La cirurgia es recomana generalment quan el diàmetre d'un AAA creix fins a >5,5 cm en els homes i >5,0 cm en les dones.[2][9][10] Altres motius de reparació inclouen la presència de símptomes i un ràpid augment de la mida, definit com més d'un centímetre per any.[3][11] La reparació pot ser mitjançant cirurgia aòrtica oberta o reparació endovascular d'aneurisma (REVA).[2] En comparació amb la cirurgia oberta, la REVA té un menor risc de mort a curt termini i una estada hospitalària més curta, però pot ser que no sempre sigui una opció.[2][12][13] No sembla que hi hagi cap diferència en els resultats a llarg termini entre els dos,[14][15] però la necessitat de repetir el procediment és més freqüent amb la REVA.[16]

Prognosi i epidemiologia

[modifica]

Els AAA afecten entre el 2 i el 8% dels homes majors de 65 anys.[2] Són cinc vegades més freqüents en els homes.[17] En aquells amb un aneurisma de menys de 5,5 cm, el risc de trencament l'any següent és inferior a l'1%.[2] Entre els que tenen un aneurisma d'entre 5,5 i 7 cm, el risc és d'un 10%, mentre que per als que tenen un aneurisma superior a 7 cm el risc és d'un 33%.[2] La mortalitat si es trenca és del 85% al 90%.[2]

Referències

[modifica]
  1. CM Logan, MK Rice. Logan's Medical and Scientific Abbreviations. Philadelphia: J. B. Lippincott Company, 1987, p. 3. ISBN 978-0-397-54589-6. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Kent, KC «Clinical practice. Abdominal aortic aneurysms.». The New England Journal of Medicine, 371, 22, 2014, pàg. 2101-8. DOI: 10.1056/NEJMcp1401430. PMID: 25427112.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Upchurch, GR; Schaub, TA «Abdominal aortic aneurism». Am Fam Physician, 73, 7, 2006, pàg. 1198-204. PMID: 16623206.
  4. Spangler, R; Van Pham, T; Khoujah, D; Martinez, JP «Abdominal emergencies in the geriatric patient.». International Journal of Emergency Medicine, 7, 1, 2014, pàg. 43. DOI: 10.1186/s12245-014-0043-2. PMC: 4306086. PMID: 25635203.
  5. Wittels, K «Aortic emergencies.». Emergency Medicine Clinics of North America, 29, 4, 11-2011, pàg. 789–800, vii. DOI: 10.1016/j.emc.2011.09.015. PMID: 22040707.
  6. 6,0 6,1 «Aortic Aneurysm Fact Sheet». cdc.gov, 22-07-2014. Arxivat de l'original el 3 February 2015. [Consulta: 3 febrer 2015].
  7. LeFevre, ML «Screening for abdominal aortic aneurysm: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement.». Annals of Internal Medicine, 161, 4, 19-08-2014, pàg. 281–90. DOI: 10.7326/m14-1204. PMID: 24957320.
  8. Svensjö, S; Björck, M; Wanhainen, A «Update on screening for abdominal aortic aneurysm: a topical review.». European Journal of Vascular and Endovascular Surgery, 48, 6, 12-2014, pàg. 659–67. DOI: 10.1016/j.ejvs.2014.08.029. PMID: 25443524.
  9. Long A, Rouet L, Lindholt JS, Allaire E «Measuring the maximum diameter of native abdominal aortic aneurysms: review and critical analysis.». Eur J Vasc Endovasc Surg, 43, 5, 2012, pàg. 515-24. DOI: 10.1016/j.ejvs.2012.01.018. PMID: 22336051 [Consulta: 26 abril 2024].
  10. Lederle FA, Kane RL, MacDonald R, Wilt TJ «Systematic review: repair of unruptured abdominal aortic aneurysm». Ann Intern Med, 146, 10, 2007, pàg. 735-41. DOI: 10.7326/0003-4819-146-10-200705150-00007. PMID: 17502634 [Consulta: 14 octubre 2024].
  11. Greenhalgh RM, Powell JT «Endovascular repair of abdominal aortic aneurysm». N Engl J Med, 358, 5, 2008, pàg. 494–501. DOI: 10.1056/NEJMct0707524. PMID: 18234753.
  12. Thomas DM, Hulten EA, Ellis ST, Anderson DM, Anderson N, McRae F, Malik JA, Villines TC, Slim AM «Open versus Endovascular Repair of Abdominal Aortic Aneurysm in the Elective and Emergent Setting in a Pooled Population of 37,781 Patients: A Systematic Review and Meta-Analysis.». ISRN Cardiology, 2014, 2014, pàg. 149-243. DOI: 10.1155/2014/149243. PMC: 4004021. PMID: 25006502.
  13. Biancari F, Catania A, D'Andrea V «Elective endovascular vs. open repair for abdominal aortic aneurysm in patients aged 80 years and older: systematic review and meta-analysis.». European Journal of Vascular and Endovascular Surgery, 42, 5, 11-2011, pàg. 571–6. DOI: 10.1016/j.ejvs.2011.07.011. PMID: 21820922.
  14. Paravastu SC, Jayarajasingam R, Cottam R, Palfreyman SJ, Michaels JA, Thomas SM «Endovascular repair of abdominal aortic aneurysm.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 1, 23-01-2014, pàg. CD004178. DOI: 10.1002/14651858.CD004178.pub2. PMID: 24453068.
  15. De Bruin JL, Baas AF, Buth J, Prinssen M, Verhoeven EL, Cuypers PW et al «Long-term outcome of open or endovascular repair of abdominal aortic aneurysm». N Engl J Med, 362, 20, 2010, pàg. 1881-9. DOI: 10.1056/NEJMoa0909499. PMID: 20484396 [Consulta: 14 octubre 2024].
  16. Ilyas S, Shaida N, Thakor AS, Winterbottom A, Cousins C «Endovascular aneurysm repair (EVAR) follow-up imaging: the assessment and treatment of common postoperative complications.». Clinical Radiology, 70, 2, 2-2015, pàg. 183–196. DOI: 10.1016/j.crad.2014.09.010. PMID: 25443774.
  17. Bunce, Nicholas H.; Ray, Robin; Patel, Hitesh. «30. Cardiology». A: Adam Feather, David Randall, Mona Waterhouse. Kumar and Clark's Clinical Medicine (en anglès). 10a ed. Elsevier, 2020, p. 1129-1130. ISBN 978-0-7020-7870-5.