Pasquale Anfossi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 abril 1727  Taggia (Itàlia) | ||
| Mort | febrer 1797 (69 anys) Roma | ||
| Mestre de capella Basílica de Sant Joan del Laterà | |||
| 1792 – febrer 1797 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, violinista | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Instrument | Violí | ||
   
| |||
Pasquale Anfossi (Taggia, 1727 - Roma, 1797) fou un compositor italià. Autor d'una extensíssima producció, avui només conegut per un parell d'obres registrades.[1]
Deixeble de Piccinni, es donà a conèixer (1773) a Roma en la seva primera òpera L'incognita perseguita, la qual va obtenir molt d'èxit. Marxà a París (1780), dirigí l'òpera italiana a Londres (1781-83), i després a Berlín i a Praga, tornant a Itàlia el 1784, on fou mestre de la capella de Sant Joan del Laterà.
Escrigué en total 73 òperes, que foren en la seva major part ben acollides, malgrat la seva manca d'originalitat. Entre les més famoses podem citar: La finta giardinera; Il geloso in cemento (1774); L'Olimpiade; L'Avaro; Il vecchi burlati; Il curioso indiscreto (1777); Il matrimonio per iganno; Cleopatra; La vedova scaltra; Armida;I viaggiatori felici (1780), etc.,. Compongué a més algunes obres de bona música religiosa.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 89. ISBN 9788475963570.
- ↑ Tom núm. 5 de l'Enciclopèdia Espasa.