Vés al contingut

Ángel Orensanz Zabal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Angel Orensanz)
Plantilla:Infotaula personaÁngel Orensanz
Imatge
«Monumento a los oscenses muertos» (1963) d'Ángel Orensanz. Es troba al Parc Miguel Servet d'Osca (1963, Parc Miguel Servet) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementÁngel Orensanz Zabal
11 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Larués (província d'Osca) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York (1986–)
França Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalEscola la Llotja
FormacióEscola de la Llotja (1954–)
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, artista d'instal·lacions, artista d'art natura, artista conceptual, pintor, dibuixant, cineasta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artescultura
Movimentabstracte
Participà en
1951Biennal de São Paulo
documenta
Biennal de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAl Orensanz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webangelorensanz.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5087776 TMDB.org: 1301903
LinkedIn: angel-orensanz-a3a05a34 Flickr: 25147146@N00 Modifica el valor a Wikidata

Ángel Orensanz Zabal (Larués, Osca, 1940[1] o 1941[2]) és un escultor aragonès.

Biografia

[modifica]

Es va traslladar a Barcelona el 1954 on va començar els seus estudis a l'Escola la Llotja, després dels quals va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Va realitzar una presentació de les seves obres sobre l'òpera L'Atlàntida al Gran Teatre del Liceu a la capital catalana. Després de passar una època a París, rep l'any 1967 el primer premi a la IV Biennal d'Art de Saragossa per la seva obra Dinosaurio.[1] Es va traslladar a Bèlgica i a Londres i finalment es va establir a Nova York a mitjans dels vuitanta, on va crear la fundació que porta el seu nom en una antiga sinagoga del Lower East Side.[2]

Obra

[modifica]

La seva obra la realitza en materials diversos com ara el formigó, bronze, vidres, esmalts, ferro i d'altres, passant de l'expressionisme figuratiu a l'abstracteabstracte geomètric amb muntatges de environments d'escultures dretes antropomòrfiques, com a cilindres totèmics de colors vius entre els quals destaquen el vermell, el negre, el blau i el blanc.[3]

Va ser guardonat el 2002 a Espanya amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Belles Arts. I el 2003 a La Biennal d'Art Contemporani de Florència amb el premi Lorenzo il Magnifico,[2] La seva participació en el festival artístic Documenta a Alemanya durant l'any 2007 ho va realitzar amb la intervenció d'una obra realitzada amb lones multicolors col·locades a diversos punts de la ciutat, segons el mateix artista: «Són un codi d'alarma imminent. Tampoc tenen una presència permanent, sinó transitòria.»[4]

Orensanz és membre de la Societat d'Arts, Ciències i Lletres de París, de l'Accademia Internazionale d'Art de Roma, la de belles Artes de San Luis de Saragossa, de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, de San Fernando de Madrid i membre honorari de l'Acadèmia Russa de les Arts.[5]

El Museu Ángel Orensanz y Artes de Serrablo de Sabiñánigo compta a més a més de la col·lecció etnològica amb diverses obres de l'escultor.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 DDAA, 1989, p. 155.
  2. 2,0 2,1 2,2 DDAA i 2004, tomo 15.
  3. «Orensanz, Ángel». Gran Enciclopedia Aragonesa, 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 30 gener 2013].
  4. Europa Press. «El escultor Angel Orensanz viaja a la ciudad alemana de Kassel para participar en el festiolval artístico "Documenta"» (en castellà). El Periódico de Aragón, 2007. [Consulta: 30 gener 2013].
  5. «Moscú prepara una exposición retrospectiva de Ángel Orensanz» (en castellà). El Periódico de Aragón, 2008. [Consulta: 30 gener 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • DDAA. Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares. Tomo III (en castellà). Barcelona: Edicions Catalanes, 1989. ISBN 84-86719-14-3. 
  • DDAA. La Gran Enciclopèdia en català Volum 15. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5443-1. 

Enllaços externs

[modifica]