Angostura
Angostura trifoliata | |
---|---|
Dades | |
Font de | oli d'escorça d'Angostura |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Rutaceae |
Gènere | Angostura |
Espècie | Angostura trifoliata (Willd.) T.S.Elias (1970) |
L'angostura (Angostura trifoliata),[1] és un arbre perenne de la família de les rutàcies originàri de Colombia i Veneçuela.[2] La seva escorça conté olis essencials i és utilitzada com a medicinal i com a aromatitzant.[3]
Història
[modifica]Aquesta planta ja era coneguda a Espanya i Europa per diversos botànics. La major difusió va ser a partir dels caputxins catalans d'Angostura (Orinoco-Caroní), que l'exportaven als seus convents germans de la península Ibèrica.[4]
Quan Humbold i Bonpland van visitar aquestes missions dels Caputxins van poder comprovar que la veritable escorça d'angostura l'obtenien els monjos a partir de la Trifoliata. Humbold va recomanar batejar el nom de la planta amb el del seu amic Bonpland (d'aquí el nom Bonplandia trifoliata).[5]
Descripció
[modifica]És un arbre d'uns 15 a 25 m d'altura amb fulles trilobulades de fins a 6 dm de llargària, de desagradable i picosa fragància, sobre llargs pecíols; les fulles són ovolanceolades, sèssils, punxegudes i tenen punts blancs en el feix.
Les flors sorgeixen en llargs raïms axil·lars, de color blanc i amb plomalls vellosos en la part exterior. L'escorça és de color marró-gris, no obstant això, s'utilitza en un nombre d'uns altres amargs aromàtics, tals com els Amargs d'Abbott.
Propietats
[modifica]La planta angostura (Galipea officinalis, Angostura trifoliata) té forma similar a un arbust i ha estat estudiada pel seu potencial antibiòtic i activitat citotòxica (destrueix les cèl·lules). Es considera que la seva escorça és la font principal d'aquestes propietats medicinals.
Encara que l'arbre de l'angostura i el licor amarg d'Angostura® comparteixen gairebé el mateix nom, el licor "amarg" va ser nomenat en honor de la ciutat d'Angostura, Veneçuela, és a dir, que la fórmula propietària no estaria fent ús en els seus ingredients de l'Angostura trifoliata.[6]
Usos
[modifica]L'escorça té propietats medicinals.
- S'usa com a tònic amarg, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, febrífug, carminatiu. En dosis altes també és una mica vomitiva i laxant (anti-diarreics i anti-espasmòdics).
- En tractaments de gastritis cròniques, dispèpsia, manca d'apetit, hipo-acidesa gàstrica.
- En cocteleria és molt apreciada, perquè és l'ingredient principal de begudes tipus Bíter, és a dir: beguda alcohòlica aromatitzada amb essències d'herbes amb un sabor amarg.
- Els indis fan ús de l'escorça amb pols d'aspersió dins l'aigua, que s'utilitza per atordir als peixos.
Taxonomia
[modifica]Angostura trifoliata va ser descrita per (Willd.) T.S.Elias i publicada a Taxon 19:575. (1970)[7]
|
|
Nom comú
[modifica]- Català: angostura, Angostura, cuspa, cuspare, quina, galipea o chuspa.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Angostura trifoliata». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ «Angostura trifoliata» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ «angostura». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alexander Walker. Colombia: siendo una relacion geografica, topografica, agricultural, comercial, politica de aquel pays(etc.). Baldwin, Cradock y Joy, 1822, p. 688–.
- ↑ Alexander von Humboldt; Aimé Bonpland; Helen Maria Williams Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of the New Continent: During the Years 1799-1804. Cambridge University Press, 2 juny 2011, p. 769–. ISBN 978-1-108-02797-7.
- ↑ «Natural standard». Arxivat de l'original el 2014-01-10. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Angostura trifoliata a Tropicos
- ↑ 8,0 8,1 «Angostura trifoliata». Departament d'Agricultura dels Estats Units: Germplasm Resources Information Network (GRIN). [Consulta: 19 octubre 2009].
- ↑ Angostura trifoliata a PlantList