Vés al contingut

Anna Pagès Santacana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anna Pagès)
Plantilla:Infotaula personaAnna Pagès Santacana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: annapagess Modifica el valor a Wikidata

Anna Pagès Santacana (Barcelona, 25 de juliol de 1965) és una filòsofa, escriptora i investigadora en la teoria sobre l'educació, especialment coneguda pel seu llibre Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018) que tracta del paper de les dones al món filosòfic.[1] Des de 2017 és col·laboradora a les pàgines d'opinió dels diaris La Vanguardia[2] i El Periódico.[3]

Biografia

[modifica]

Va estudiar als anys setanta a l'Institut Tècnic Eulàlia, una escola fundada el 1925 al barri barceloní de Sarrià caracteritzada històricament per l'ensenyament mixt i el laïcisme combinat amb una formació religiosa comprensiva i amb la defensa del catalanisme.[4] Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i és doctora en Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona on també ha estat professora de Filosofia i Teoria de l'Educació.

També ha fet classes a la Universitat Oberta de Catalunya, on ha dirigit el programa de psicopedagogia i a la Universitat Ramon Llull, on ha estat vicedegana de recerca i relacions institucionals a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport. En l'actualitat és professora titular en la Facultat de Psicologia i Pedagogia Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[5] És membre del Grup de Recerca en Pedagogia Social i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC) i del Grup Càtedra Ramon Llull «Antropologia i Pedagogia».[6]

Especialista en teoria de l'educació i transmissió del coneixement, considera que el paper de la filosofia, literatura i llengües, les humanitats són prioritàries per a la transmissió del coneixement.[4] Qüestiona l'informe PISA perquè no té en compte el context cultural i no es pot estandarditzar l'educació a tot el món.[cal citació]

Autora de nombrosos articles sobre hermenèutica filosòfica i transmissió cultural. Ha col·laborat amb diaris com La Vanguardia i El Periódico, també escriu per al blog filosofia & co.[7] Entre els llibres de filosofia publicats es troba Al caient del passat: Filosofia hermenèutica i transmissió cultural (2006), Sobre l'oblit (2012) tracta del record i les seves contradiccions, enllaçant a autors com Freud o Gadamer amb el seu propi pensament, però també amb literats com Jorge Semprún o Thomas Mann. i Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018).[8][9]

El 2015 amb Sobre l'oblit, va participar en la campanya Autors i actuacions Arrenca't a llegir… i pensa! emmarcada en el projecte de «Els llibres, a les fàbriques» organitzat per la Fundació Anastasio de Gracia.[10]

Sopar amb Diotima

[modifica]

En l'obra Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018) Pagès es basa en l'obra El convit de Plató per donar vida a la filòsofa grega Diotima, invocada per Sòcrates per parlar de l'amor i els seus misteris.

La figura de Diotima en el Banquet de Plató és una cosa excepcional en un món filosòfic d'homes i per a homes. Sòcrates presta la seva veu a Diotima per fer que els homes filòsofs, parapetats en el seu autisme autoreferencial, puguin escoltar què ha de dir sobre l'amo, assenyala el periodista i crític cultural Félix Riera qui considera que Anna Pagès és una de les filòsofes «més interessants de l'actual panorama cultural».[1]

«Amb el temps, la Filosofia feminista recuperarà la figura de Diotima com una metàfora per recordar que dones i saviesa no estan renyides. Les dones poden pensar més enllà de la metafísica tancada i sistemàtica: aconsegueixen donar un gir al discurs filosòfic i impugnar la pretesa totalitat a la qual aspira» assenyala Pagès.[11] «no intenta destriar el mite de la feminitat. Més aviat tracta de construir la feminitat com a mite».[1]

El llibre s'organitza en deu capítols que aborden qüestions relacionades amb la filosofia i la seva relació amb la feminitat i amb la presència de les dones al món del pensament. Els capítols poden ser llegits de manera independent. En tots ells s'aborden diferents qüestions relacionades amb la filosofia i la seva relació amb la feminitat i amb la presència de les dones al món del pensament.

Obres

[modifica]
  • Pagès, A. Darnell i Vianya, Mercè; Pàges, Anna; Planella, Jordi; Tedesco, Juan Carlos; Gluz, Nora (2005). Pàges, Mercè; Planella. Antropologia de l'educació (en catalán). Editorial UOC, 2005. ISBN 978-84-692-4629-0. 
  • Pagés, A.. Al filo del pasado: Filosofía hermenéutica y transmisión cultural. Herder, 2006. ISBN 9788425424595. 
  • Pagès, Jordi. Antropología pedagógica. ISBN 978-84-692-4629-0. 
  • Pagés, A.. Sobre el olvido. Herder, 2012. ISBN 9788425430756. 
  • Pagés, A.. Cenar con Diotima: Filosofía y feminidad. Herder, 2018. ISBN 9788425440649. 
  • Filosofar: ¿Cómo "suena" hoy la filosofía catalana? (en castellà). EDLibros, 2018. ISBN 9788409014286. 
  • “Les condicions del pensar en el desemparament: notes hermenèutiques del Diari Filosòfic de Hannah Arendt”, Ars Brevis, Anuari de la Càtedra Ramon Llull, 2007
  • “L'étranger comme exception à l'universel éducatif”, Li Télémaque, Philosophie, Education, Societé, 2012, numéro 41, pp 47–59
  • “L'enfance comme l'indicible de l'expérience éducative: uneix approche philosophique” en Répenser l'enfance? Paris: Editions Hermann, 2012, pàg.275-285
  • “Efectes de metàfora i Història de l'Educació”, en Fòrum d'Educació, Vol. 15, Núm. 23 (2017)
  • “Revisiting tradition: feminist perspectives in philosophy of education” PESGB Newsletter, 2017

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Fèlix Riera. «Visita a Voltaire y a Diotima». La Vanguardia - Suplemento Culturas, 21-07-2018. Arxivat de l'original el 19 de gener de 2019. [Consulta: 17 gener 2019].
  2. ↑ «Artículos de Anna Pagès». www.lavanguardia.com. [Consulta: 17 gener 2019].
  3. ↑ Pagès, Anna. «Artículos de Anna Pagès» (en castellà). elperiodico, 08-05-2015. [Consulta: 17 gener 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Entrevista d'Antoni Bassas a Anna Pagès». Ara.cat, 16-05-2015. [Consulta: 17 gener 2019].
  5. ↑ «Dra. Anna Pagès Santacana - Perfil Univeresidad Ramón Llull». Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 1r octubre 2020].
  6. ↑ «Anna Pagès | Autores y colaboradores | Inicio» (en castellà). www.fragmenta.cat. [Consulta: 17 gener 2019].
  7. ↑ Editorial Herder. «Anna Pagès». Arxivat de l'original el 2019-01-09. [Consulta: 1r octubre 2020].
  8. ↑ «Anna Pagés escribe el libro “Sobre el olvido” en editorial Herder» (en castellà). Euro Mundo Global. [Consulta: 17 gener 2019].
  9. ↑ Josep Solà Santesmases i Anna de Montserrat. «L'experiència de l'oblit». Temps d'Educació 44, 2014. Arxivat de l'original el 2019-01-19. [Consulta: 1r octubre 2020].
  10. ↑ «Anna Pagés acude a SEAT para participar en Autores y autos» (en castellà). agfitel.es, 24-11-2015. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 17 gener 2019].
  11. ↑ «A pesar de Platón… ¡somos muchas!». La Vanguardia, 05-07-2018. [Consulta: 17 gener 2019].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Pagès_Santacana&oldid=34100299»