Anna Rebeca Mezquita Almer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1890  Onda (la Plana Baixa) |
| Mort | 6 octubre 1970 (79 anys) San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
 | |
Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 26 d'octubre de 1890 - San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 6 d'octubre de 1970) va ser una poetessa valenciana.[1][2]
Filla de pare farmacèutic, tot i nàixer a Onda, se'n va anar a viure ben jove a Nules, lloc on va conèixer el qui seria el seu futur marit, Manuel Valentín, advocat, de família republicana i valencianista. Després de casada, va fixar la seua residència inicialment a València i després a San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, per motius laborals del seu marit. La seua producció poètica es va iniciar en la maduresa, una vegada instal·lada a les Illes Canàries, i arran de les lectures dels poetes de la Renaixença valenciana, sobretot de Jacint Verdaguer. L'any 1952 va ser guardonada als Jocs Florals de València, celebrats a Lo Rat Penat, però quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes es van adonar que el «guanyador» era una dona, li van retirar el guardó.[3] Per mitjà del seu germà va conèixer Bernat Artola, que influí perquè es publicara el seu primer llibre: Vidres (1953).
L'any 1954, Joan Fuster, en una carta escrita a Gaietà Huguet i Segarra, es mostra sorprès: «M'han dit que a Castelló ha aparegut una nova poeta: Anna Rebeca Mesquida o Mesquita. Fa goig aquesta revifalla de les nostres lletres. Si poguéssem consolidar-la!».[4]
La seua poesia presenta dos vessants: per una banda l'estil jocfloralesc amb especial predilecció pels temes de la natura i el paisatge, i d'altra banda l'atenció a la temàtica intimista.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Grau, Manuel Garcia. Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica: (nord del país Valencià, 1933-1966). L'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 978-84-7826-529-9.
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Biografia Anna Rebeca Mezquita i Almer». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Lacueva i Lorenz, Maria «"Jo vinc d'un temps perdut": escriptores en català al País Valencià durant el franquisme. Breu aproximació». Líquids, núm. 1, juliol-desembre 2007, p. 134.
- ↑ Cucó, Alfons; Cortés, Santi. Llengua i política, cultura i nació. València: Eliseu Climent, 1997, p. 134. ISBN 9788475025117.
- ↑ Garcia Grau, Manuel; pròleg de Vicent Pitarch i Amela. Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (nord del País Valencià, 1933-1966). Abadia de Montserrat, 1994, p. 129-172. ISBN 8478265295.
Bibliografia
[modifica]- Gimeno Betí, Lluís. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 2006. ISBN 8486113350.
- Lacueva i Lorenz, Maria. «Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educació literària» (Tesi doctoral). Roderic. Universitat de València, 2013.
Enllaços externs
[modifica]- Àpunt Mèdia Valentes
- Biografia a l'Associació Cultural Cardona i Vives (castellà).