Vés al contingut

Ana de San Agustín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anna de Sant Agustí)
Plantilla:Infotaula personaAna de San Agustín
Biografia
NaixementAna de Pedruja y Pérez, Ana de San Agustín
11 desembre 1555 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1624 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Villanueva de la Jara (Província de Conca, Castella-la Manxa)
SepulturaConvent de Santa Ana (Villanueva de la Jara) 
Es coneix perFundadora del convent de Villanueva de la Jara
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCarmelites descalces
verge, confessora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat11 de desembre
IconografiaHàbit de carmelita

Ana de San Agustín, nascuda Ana de Pedruja y Pérez (Valladolid, 11 de desembre de 1555 - Villanueva de la Jara, Conca, 11 de desembre de 1624) fou una monja carmelita descalça. Fou proclamada venerable per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Nascuda a Valladolid com a Ana de Pedruja y Pérez; era filla de Juan de Pedruja y Rebolledo, administrador dels comtes de Buendía, i de Magdalena Pérez de Argüello. Va ésser educada cristianament i, de gran, va dir que se li havia aparegut el Nen Jesús i que li digué que havia de seguir la vocació religiosa.

Va prendre l'hàbit de les carmelites descalces al convent de Malagón el 3 de maig de 1577, professant-hi un any després. Amb Teresa de Jesús, va fundar el convent de Santa Ana a Villanueva de la Jara (1581), on van arribar el 21 de febrer de 1580; des d'aquí, també fundà el convent de San José de Valera de Abajo (1600), a Conca. A La Jara va transcórrer la seva vida de religiosa, destacant-hi per la seva virtut i tinguda per santa. Va tenir episodis místics i aparicions i visions de sants, de Crist o l'infern, entre d'altres. Morí en aquest convent l'11 de desembre de 1624.

Veneració

[modifica]

Fou sebollida al convent de La Jara, on el seu cos, incorrupte, encara es conserva. El seu procés de beatificació s'incoà aviat, però fou interromput per circumstàncies històriques. El 15 de desembre de 1776 Pius VI la va proclamar venerable.