Anne Hidalgo
_2020._Jacques_Paquier._P%C3%A9cresse_-_Ollier_-_Hidalgo_(cropped).jpg)
Anne Hidalgo, nascuda com a Ana María Hidalgo Aleu (San Fernando, Cádiz, 19 de juny de 1959) és una política francoespanyola. Membre del Partit Socialista francès, va ser la primera dona a assolir l'alcaldia de París i és batllessa de la capital francesa d'ençà del 2014.
Biografia
[modifica]Filla d'un electricista i una modista espanyols, va arribar amb la seva família a França, concretament a Lió, l'any 1961 i fins a 1973 no van obtenir la nacionalitat francesa.[1] Hidalgo cursà estudis universitaris a la Universitat de París X Nanterre i es diplomà en Dret sindical i social.
Carrera política
[modifica]El 1994 va ingressar en el Partit Socialista francès.[2]
Durant el període 1984-1997 va treballar com a Inspectora de Treball a Chevilly-Larue, amb una incursió l'any 1996 a l'empresa privada, com a responsable de recursos humans de la Companyia General d'Aigües.
L'any 1997 va ser Consellera Tècnica de la Ministre d'Ocupació i Solidaritat, Martine Aubry, i a l'any següent ingressà en el gabinet de Nicole Pery, Secretari d'Estat pels Drets de les dones i Formació Professional.[2]
Durant la campanya electoral presidencial de 2002, Lionel Jospin la va escollir com a portaveu pels temes d'educació.[3]
Políticament lligada a l'alcalde de Paris, Bertrand Delanoë, del que va ser la primera adjunta a l'alcaldia durant el període 2001 a 2014,[1] amb responsabilitats sobre Paritat home-dona (2001) i Urbanisme i Arquitectura (2008).
El 2001 va guanyar les eleccions a l'alcaldia del districte 15è, amb el 41,2% dels vots.
El març de 2014 va guanyar les eleccions a l'alcaldia de París;[4] s'imposà en la segona volta a la candidata de l'UMP, Nathalie Kosciusko-Morizet, per 53,34% a 44,06%.[5]
El 8 d'agost de 2016 va ser escollida Presidenta de l'organització mundial de ciutats pel canvi climàtic - C40 Climate Leadership Group-.[6]
El mes de gener de 2019 va anunciar la pròxima creació d'una policia municipal, operativa a partir del 2020, amb un total de 3400 agents, equipats amb porres "Tonfa" i gasos lacrimògens.[7]
En la segona volta de les eleccions del 28 de juny de 2020, ajornada per motiu del coronavirus, Hidalgo que va presentar-se amb la coalició "Paris En Commun L'écologie Pour Paris" va tornar a guanyar les eleccions amb el 48,7% i s'imposa a les candidates del LR Rachida Dati - Engagés Pour Changer Paris - amb el 33,8% i Agnes Buzyn - Ensemble Pour Paris- amb el 13,3%.[8][9]
El 14 d'octubre de 2021 va ser escollida pel partit socialista francès com a candidata a la presidència per les eleccions del 2022. En les primàries socialistes va guanyar al candidat Stéphane Le Foll, amb un 72% dels vots.[10]
En una consulta denominada "Primaries Populars", amb l'objectiu d'obtenir una candidatura unitària d'esquerres, realitzada el 30 de gener de 2022 amb un total de 467000 inscrits i amb 392738 votants, Anne Hidalgo va quedar en cinquena posició. Christiane Taubira va obtenir la millor valoració, seguida de l'ecologista Yannick Jadot, Jean-Luc Melenchon, i Pierre Larrouturou.[11]
En la primera volta de les eleccions presidencials del 10 d'abril de 2022 va obtenir el 1,74% dels vots i va demanar el vot per Emmanuel Macron per la segona volta:
" voter le 24 avril contre l'extrême droite de Marine Le Pen en vous servant du bulletin de vote Emmanuel Macron".[12]
En la segona volta de les eleccions legislatives del 6 i 7 de juliol de 2024, en nom del partit Paris en Commun, va donar suport a la coalició Nuveau Front Populaire (Nou Front Popular) que va obtenir el 25,68% de vots, però el primer lloc en escons amb un total de 178.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Anne Hidalgo. Maire de Paris» (en francès). [Consulta: octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Mateo, Pascal; Peiffer, Valerie. «Les candidats en aparte» (en francès), 22-03-2012. [Consulta: octubre 2015].
- ↑ «Anne Hidalgo» (en francès). [Consulta: octubre 2015].
- ↑ Favilli, Elena. «Anne Hidalgo». A: Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 24. ISBN 9788418135699.
- ↑ «Anne Hidalgo» (en francès). [Consulta: octubre 2015].
- ↑ «Chair of the C40» (en anglès). [Consulta: novembre 2017].
- ↑ «Anne Hidalgo annonce la création d'une police municipale à Paris.» (en francès), 25-01-2019. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Municipales 2020 : à Paris, la victoire d'Anne Hidalgo, la déroute d'Agnès Buzyn» (en francès). Le Monde.fr, 29-06-2020.
- ↑ «Résultats Municipales Paris (75000) - Élections 2020» (en francès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Sans surprise, Anne Hidalgo est investie par le PS pour 2022» (en francès), 15-10-2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
- ↑ «Christiane Taubira remporte la Primaire populaire et appelle à «l'union et au rassemblement »» (en francès), 30-01-2022. [Consulta: 30 gener 2022].
- ↑ «Après l'échec historique d'Hidalgo, le PS rêve qu’il peut encore être utile» (en francès), 11-04-2022. [Consulta: 11 abril 2022].
- ↑ «France entière - Elections Législatives 2024 - Publication des résultats des élections en France». [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «Résultats des législatives 2024 : union de la gauche en tête, participation record, revers pour le RN... Ce qu'il faut retenir du 2d tour» (en francès), 08-07-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]
- Hidalgo, Anne: Mon Combat pour Paris. Flammarion. Paris 2013. ISBN 978-2-0812-7769-4
- Zachée, Gwet: Anne Hidalgo l'amour de Paris. Edilivre 2014. ISBN 978-2-3327-9428-4
Alcaldes de París | |
|---|---|
| 1789-1794 | |
| 1848 | |
| 1870-1871 | |
| Des de 1977 | |
- Persones vives
- Polítics de la província de Cadis
- Socialistes francesos
- Alcaldes de París
- Persones de San Fernando (Cadis)
- Alumnes de la Universitat de París X Nanterre
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Socialistes andalusos
- Alcaldes andalusos
- Polítics parisencs
- Emigrants espanyols cap a França
- Naixements del 1959
- Time 100
- Alcaldes del Partit Socialista (França)