Vés al contingut

Antidepressiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antidepressius)
Infotaula de fàrmacAntidepressiu
Malaltia objectedepressió major, trastorn d'ansietat generalitzada i depressió Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicmedicament, psicòtrop i psicolèptic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN06A Modifica el valor a Wikidata
ChEBI35469 Modifica el valor a Wikidata

Els antidepressius són medicaments que s'utilitzen per tractar el trastorn depressiu major, alguns trastorns d'ansietat, algunes casos de dolor crònic i per ajudar a controlar algunes addiccions.[1] Els efectes secundaris comuns dels antidepressius inclouen sequedat bucal, augment de pes, marejos, mal de cap, disfunció sexual,[2][3][4][5][6] i una reactivitat emocional reduïda.[7][8][9] Hi ha un lleuger risc de comportament i pensament suïcides quan els prenen nens, adolescents i adults joves.[10] Es pot produir una síndrome de suspensió després d'aturar qualsevol antidepressiu que s'assembli a una depressió recurrent.[11][12]

Algunes revisions sobre antidepressius per a la depressió en adults troben beneficis,[13] mentre que altres no.[14] Les evidències del benefici en nens i adolescents no són clares. Els vint-i-un medicaments antidepressius més freqüentment prescrits van resultar ser més efectius que el placebo per a adults amb trastorn depressiu major en un metaanàlisi del 2016.[15] Hi ha debat a la comunitat mèdica sobre quant dels efectes observats dels antidepressius es poden atribuir a l'efecte placebo, i hi ha qui afirma que no aportarien gairebé res.[16][17] La majoria de les investigacions sobre si els antidepressius funcionen es fan en persones amb símptomes greus,[18] una població que presenta respostes menors al placebo,[19] de manera que els resultats no es poden extrapolar a la població general.[20]

Hi ha tractaments eficaços per a la depressió que no impliquen medicaments o es poden utilitzar conjuntament amb medicaments. S'ha vist que alguns compostos naturals, com per exemple els olis essencials del coriandre, tindrien efectes antidepressius.[21]

Tipus

[modifica]

Inclouen:

De tots aquests els més utilitzats són els ISRS.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antidepressiu

Efectes secundaris

[modifica]

Estudis demostren que l'ús d'antidepressius involucra una adaptació neural que comporta una regulació a la baixa dels receptors β-adrenèrgics. En aquesta adaptació, induïda per antidepressius, es troben implicats múltiples mecanismes neurals. Altres estudis proven que diferents antidepressius produeixen efectes variats sobre els receptors del còrtex i de l'hipocamp.[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jennings, Leigh. «Chapter 4: Antidepressants». A: Clinical psychopharmacology for neurologists: a practical guide. Springer, 2018, p. 45–71. DOI 10.1007/978-3-319-74604-3_4. ISBN 978-3-319-74602-9. 
  2. ↑ «Enduring sexual dysfunction after treatment with antidepressants, 5α-reductase inhibitors and isotretinoin: 300 cases». International Journal of Risk & Safety in Medicine, 29, 3, 5-2018, pàg. 125–134. DOI: 10.3233/JRS-180744. PMC: 6004900. PMID: 29733030.
  3. ↑ Bahrick, Audrey S. «Persistence of Sexual Dysfunction Side Effects after Discontinuation of Antidepressant Medications: Emerging Evidence». The Open Psychology Journal, 1, 2008, pàg. 42–50. DOI: 10.2174/1874350100801010042.
  4. ↑ «Strategies for managing sexual dysfunction induced by antidepressant medication». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 5, 5, 5-2013, pàg. CD003382. DOI: 10.1002/14651858.CD003382.pub3. PMID: 23728643.
  5. ↑ «Sexual dysfunction, depression, and the impact of antidepressants». Journal of Clinical Psychopharmacology, 29, 2, 4-2009, pàg. 157–64. DOI: 10.1097/jcp.0b013e31819c76e9. PMID: 19512977.
  6. ↑ Serotonin and noradrenaline reuptake inhibitors (SNRI); selective serotonin reuptake inhibitors (SSRI) – Persistent sexual dysfunction after drug withdrawal (EPITT no 19277), 11 June 20191, EMA/PRAC/265221/2019, Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC)
  7. ↑ Sansone, Randy A.; Sansone, Lori A. «SSRI-Induced Indifference». Psychiatry, 7, 10, 10-2010, pàg. 14–18. PMC: 2989833. PMID: 21103140.
  8. ↑ Publishing, Harvard Health. «Is your antidepressant making life a little too blah?», 08-11-2016.
  9. ↑ «Half of Patients on Antidepressants Experience Emotional Blunting».
  10. ↑ «Revisions to Product Labeling». FDA.
  11. ↑ Wilson, E; Lader, M «A review of the management of antidepressant discontinuation symptoms». Therapeutic Advances in Psychopharmacology, 5, 6, 12-2015, pàg. 357–68. DOI: 10.1177/2045125315612334. PMC: 4722507. PMID: 26834969.
  12. ↑ Gabriel, M; Sharma, V «Antidepressant discontinuation syndrome». Canadian Medical Association Journal, 189, 21, 29-05-2017, pàg. E747. DOI: 10.1503/cmaj.160991. PMC: 5449237. PMID: 28554948.
  13. ↑ Barth, Michael; Kriston, Levente; Klostermann, Swaantje; Barbui, Corrado; Cipriani, Andrea; Linde, Klaus «Efficacy of selective serotonin reuptake inhibitors and adverse events: Meta-regression and mediation analysis of placebo-controlled trials». British Journal of Psychiatry, 208, 2, 02-01-2018, pàg. 114–119. DOI: 10.1192/bjp.bp.114.150136. PMID: 26834168.
  14. ↑ Jakobsen, JC; Gluud, C; Kirsch, I «Should antidepressants be used for major depressive disorder?». BMJ Evidence-Based Medicine, 25, 4, 25-09-2019, pàg. bmjebm–2019–111238. DOI: 10.1136/bmjebm-2019-111238. PMC: 7418603. PMID: 31554608.
  15. ↑ Cipriani, Andrea; Zhou, Xinyu; Del Giovane, Cinzia; Hetrick, Sarah E; Qin, Bin; Whittington, Craig; Coghill, David; Zhang, Yuqing; Hazell, Philip «Comparative efficacy and tolerability of antidepressants for major depressive disorder in children and adolescents: a network meta-analysis». The Lancet, 388, 10047, 8-2016, pàg. 881–890. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30385-3. PMID: 27289172. «When considering the risk-benefit profile of antidepressants in the acute treatment of major depressive disorder, these drugs do not seem to offer a clear advantage for children and adolescents. All antidepressants were more efficacious than placebo in adults with major depressive disorder»
  16. ↑ Kirsch, Irving «Antidepressants and the Placebo Effect». Zeitschrift für Psychologie, 222, 3, 1-2014, pàg. 128–134. DOI: 10.1027/2151-2604/a000176. PMC: 4172306. PMID: 25279271.
  17. ↑ Turner, Erick H; Rosenthal, Robert «Efficacy of antidepressants». BMJ, 336, 7643, 08-03-2008, pàg. 516–517. DOI: 10.1136/bmj.39510.531597.80. PMC: 2265347. PMID: 18319297.
  18. ↑ Depression: The Treatment and Management of Depression in Adults. Updated. British Psychological Society, 2010. ISBN 978-1-904671-85-5. [Pàgina?]
  19. ↑ «Initial severity and antidepressant benefits: A meta-analysis of data submitted to the Food and Drug Administration». PLOS Medicine, 5, 2, 2-2008, pàg. e45. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050045. PMC: 2253608. PMID: 18303940.
  20. ↑ Cipriani, Andrea; Furukawa, Toshi A; Salanti, Georgia; Chaimani, Anna; Atkinson, Lauren Z; Ogawa, Yusuke; Leucht, Stefan; Ruhe, Henricus G; Turner, Erick H «Comparative efficacy and acceptability of 21 antidepressant drugs for the acute treatment of adults with major depressive disorder: a systematic review and network meta-analysis». The Lancet, 391, 10128, 4-2018, pàg. 1357–1366. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)32802-7. PMC: 5889788. PMID: 29477251.
  21. ↑ Brinza, Ion; Boiangiu, Razvan Stefan; Cioanca, Oana; Hancianu, Monica; Dumitru, Gabriela «Direct Evidence for Using Coriandrum sativum var. microcarpum Essential Oil to Ameliorate Scopolamine-Induced Memory Impairment and Brain Oxidative Stress in the Zebrafish Model» (en anglès). Antioxidants, 12, 8, 31-07-2023, pàg. 1534. DOI: 10.3390/antiox12081534. ISSN: 2076-3921. PMC: PMC10451280. PMID: 37627529.
  22. ↑ Sartorius, N; Baghai, TC; Baldwin, DS; Barrett, B; et al «Antidepressant medications and other treatments of depressive disorders: a CINP Task Force report based on a review of evidence» (en anglès). Int J Neuropsychopharmacol, 2007 Des; 10 (Supl 1), pp: S1-207. DOI: 10.1017/S1461145707008255. ISSN: 1461-1457. PMID: 18096106 [Consulta: 16 octubre 2021].
  23. ↑ Sellinger, M.; Frazer, A.; Mendels, J. CENTRAL BETA-ADRENERGIC RECEPTOR SUBSENSITIVITY DEVELOPS AFTER REPEATED ADMINISTRATION OF ANTIDEPRESSANT DRUGS. Elsevier, 1979, p. 743–745. ISBN 978-1-4832-8363-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antidepressiu&oldid=32598972»