Vés al contingut

Alexandre V

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antipapa Alexandre V)
Plantilla:Infotaula personaAlexandre V

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Πέτρος Φιλάργης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1339 Modifica el valor a Wikidata
Creta (República de Venècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1410 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Bolonya (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
12 juny 1405 (Gregorià) – 3 maig 1410
Arquebisbe de Milà
17 maig 1402 – novembre 1408
← Antonio de' SaluzziFrancesco Crippa (en) Tradueix →
Bisbe de Novara
18 setembre 1389 – 12 juny 1398
← Oldrado Maineri (en) TradueixGiovanni Capogallo →
Bisbe de Vicenza
23 gener 1388 –
← Biagio de LeonissaFrancesco Malipiero →
Bisbe diocesà
5 octubre 1386 – 24 abril 1388
← Guglielmo Centueri (en) TradueixPietro Maineri (en) Tradueix →
Antipapa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 10919829 Modifica el valor a Wikidata

Alexandre V (grec: Πέτρος Φιλάργης) (Creta, 1339 - Bolonya, 3 de maig de 1410) fou antipapa del 1409 al 1410.

Biografia

[modifica]

Alexandre V va néixer prop de l'actual Neàpoli a Creta, llavors part de la República de Venècia, el 1339. Va ser batejat com Pietro Filargo, però sovint és conegut amb els noms de Pietro di Candia i Peter Philarges.[1]

Va entrar a l'orde franciscà, i les seves habilitats van ser tals que va ser enviat a estudiar a les universitats d'Oxford i París. Mentre estava a París es va produir el Cisma d'Occident; Filarges va donar suport al papa Urbà VI (1378–89). Va tornar a Llombardia, on, gràcies al favor de Giangaleazzo Visconti, duc de Milà, esdevingué bisbe, primer de Piacenza (1386), després de Vicenza (1387), després de Novara (1389), i finalment arquebisbe de Milà. (1402).[2]

En ser nomenat cardenal pel papa Innocenci VII (1404–1406) el 1405, va dedicar totes les seves energies a la reunificacio de l'Església, malgrat els dos papes rivals. Va ser un dels impulsors del Concili de Pisa i les seves maniobres polítiques van provocar el descontentament del papa Gregori XII (1406–1415), que va ordenar que Filarges privades les seves dues dignitats com a arquebisbe i cardenal.[2]

Consagrat a acabar amb el cisma, serà un dels cardenals que, fugint de Lucca, on Gregori XII havia reclòs al col·legi cardenalici, convocaran el Concili de Pisa, que provocarà que Gregori el privi del seu arquebisbat i de la seva dignitat de cardenal.

Al Concili de Pisa (del 25 de març de 1409), els cardenals reunits van triar Filarges per a la càtedra papal que havien declarat vacant. Va ser coronat el 26 de juny de 1409 com a Alexandre V, convertint-lo en realitat en el tercer pontífex rival. Després de la seva elecció, la majoria de governs d'Europa el van reconèixer com el veritable pontífex amb les excepcions del Regne d'Aragó i Escòcia, que es va mantenir lleial al papa d'Avinyó, i diversos estats italians, que es van adherir al papa romà.[3]

Durant els seus deu mesos de regnat, l'objectiu d'Alexandre V era estendre la seva obediència amb l'ajuda de França i, en particular, del duc Lluís II d'Anjou, a qui va conferir la investidura del Regne de Sicília, després d'haver-lo retirat a Ladislau d'Anjou. Nàpols. Va proclamar i va prometre més que no efectuar un cert nombre de reformes: l'abandonament dels drets de "botí" i "procuracions", i el restabliment del sistema d'elecció canònica a les esglésies catedrals i als principals monestirs.[4]

Alexandre V va morir sobtadament mentre estava amb el cardenal Baldassare Cossa a Bolonya, la nit del 3 al 4 de maig de 1410. Les seves restes van ser col·locades a l'església de Sant Francesc de Bolonya. Un rumor, encara que ara considerat fals, es va estendre que havia estat enverinat per Cossa, que el va succeir com a Joan XXIII (1410–1415).[5][6]

Tradicionalment, l'Església catòlica considerava que el papat de Gregori XII havia acabat l'any 1409 amb l'elecció d'Alexandre V. El 1958, el papa Joan XXIII va seleccionar el número reial XXIII, citant "vint-i-dos [sic] Joans d'una legitimitat indiscutible".[7] Com que l'anterior Joan XXIII (1410–1415) havia succeït Alexandre V, la línia pisana es va convertir en il·legítima. El papat de Gregori XII es va estendre fins al 1415, i ara Alexandre V és considerat per l'Església catòlica com un antipapa.[8]

Referències

[modifica]
  1. A Companion to Philosophy in the Middle Ages, ed. Jorge J. E. Gracia and Timothy B. Noone, (Blackwell Publishing, 2002), 506.
  2. 2,0 2,1 Peterson, J.B. (1907). «Alexander V». Enciclopèdia Catòlica. Robert Appleton Company. [Consulta: 23 desembre 2022].
  3. Sumption, Jonathan. The Hundred Years War IV: Cursed Kings. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2015, p. 477. ISBN 9780812247060. 
  4. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  5. P.M. Savage,Alexander V, Antipope (Peter of Candia), New Catholic Encyclopedia, 2003. HighBeam Research (September 17, 2012).
  6. Charles A. Coulombe, Vicars of Christ: A History of the Popes (Kensington Publishing Corp., 2003), 310.
  7. «I Choose John ...». Time, 10-11-1958, p. 91.
  8. Oakley, 2008, p. 89.


Precedit per:
Guglielmo Centuaria

Bisbe de Piacenza

1386-1387
Succeït per:
Pietro Maineri
Precedit per:
Andrea Segazeno

Bisbe de Brescia

1387 - 1388
Succeït per:
Tommaso Visconti
Precedit per:
Nicolò da Verona

Bisbe de Vicenza

1388 - 1389
Succeït per:
Giovanni da Castiglione
Precedit per:
Oldrado Maineri

Bisbe de Novara

1389 - 1402
Succeït per:
Giovanni Capogallo
Precedit per:
Antonio de' Saluzzi

Arquebisbe de Milà

1402 - 1410
Succeït per:
Francesco Crippa
Precedit per:
Fernando Pérez Calvillo

Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols

1405 - 1409
Succeït per:
Louis de Bar
Precedit per:
Primer cismàtic

Antipapa
Papa de la línia de Pisa

1409-1410
Succeït per:
Joan XXIII


Papes del Cisma d'Occident
Antipapa Benet XIVCliment VIII de PeníscolaBenet XIII d'AvinyóBenet XIII d'AvinyóJoan XXIII de PisaJoan XXIII de PisaAlexandre VGregori XIIInnocenci VIIInnocenci VIIBonifaci IXUrbà VIBenet XIII d'AvinyóCliment VII d'AvinyóMartí VGregori XI