Antiveduto Grammatica
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1571 (Gregorià) Roma |
| Mort | 13 abril 1626 (54/55 anys) Roma |
| Sepultura | Santa Caterina da Siena a Via Giulia (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | pintor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| |
Antiveduto Grammatica (desembre de 1569 - abril de 1626) va ser un pintor italià protobarroc, actiu prop de Roma.
Grammatica va néixer a Roma, on va ser batejat el desembre de 1569. Segons Giovanni Baglione, l'artista va rebre el nom d'Antiveveduto ("previst") perquè el seu pare tenia la premonició que aviat naixeria durant un viatge entre la seva Siena natal i Roma. Va ser a Roma on Antiveduto es va criar i va basar la seva carrera. El seu aprenentatge amb l'artista perugià Giovanni Domenico Angelini (Giandomenico Perugino) [1] el va introduir en el treball a petita escala, principalment sobre coure. Es va guanyar el sobrenom de "gran Capocciante" perquè es va especialitzar en pintar caps d'homes famosos. Una dècada més tard, el 1591, Antiveduto es va constituir com a artista independent.
L'encàrrec públic més antic de Grammatica, una configuració antiga que representava Crist Salvador amb Sant Estanislau de Cracòvia, Sant Adalbert de Praga i Sant Jacint Odrowaz, va ser pintada per a l'altar major de Sant Estanislau dei Polacchi . Caracteritzat per Giulio Mancini com el més zelós en la seva professió, Antiveduto va començar la seva associació amb l'Accademia di San Luca el 1593. Es va familiaritzar molt amb els dos protectors de l'Acadèmia, els cardenals Federico Borromeo i Francesco Maria del Monte, i va estar molt lligat a aquest últim; tant que el 1624 va ser elegit com a "principi" al càrrec més alt de l'associació. Poc després, però, es va veure embolicat en un escàndol. Les maquinacions de l'enemic de Grammatica, Tommaso Salini, sobre l'intent de vendre el retaule de l'Acadèmia, que es pensava de Rafael, van provocar una retirada humiliant, quan el cardenal Del Monte va intervenir per restablir la constitució de la institució. La seva fortuna estava en certa manera lligada amb el mateix cardenal, molt mal vist pels Barberini, i la seva mort va precedir la de Del Monte per quatre mesos, l'abril de 1626.
Les seves obres s'exposen en nombroses col·leccions públiques, com ara el Museu Estatal de l'Ermitage - Sant Petersburg,[2] el Museo Nacional del Prado - Madrid,[3] el Kunsthistorisches Museum de Viena,[4] el Muzeul Naţional Brukenthal - Sibiu/Hermannstadt, Romania,[5] la Kelvingrove Art Gallery and Museum – Glasgow,[6] i la Maison D'Art Gallery, Mònaco.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Lione, Pascoli. Vite de pittori, scultori, ed architetti Perugini. Antonio de' Rossi, Strada del Seminario Romano, Rome, 1732, p. 133.
- ↑ «Works». hermitagemuseum.org.
- ↑ «Santa Cecilia - Colección - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es.
- ↑ «Singende Hl. Cäcilia mit zwei musizierenden Engeln». www.khm.at.
- ↑ Solutions, MB. «Muzeul National Brukenthal Sibiu». www.brukenthalmuseum.ro. Arxivat de l'original el 2019-03-24. [Consulta: 6 març 2018].
- ↑ «FONDAZIONE ZERI - CATALOGO : Glasgow Art Gallery and Museum — Gramatica». catalogo.fondazionezeri.unibo.it.
- ↑ «Antiveduto Grammatica - Old Masters - Maison d'Art à Monaco». oldmasters.com. Arxivat de l'original el 2018-03-07. [Consulta: 6 març 2018].
Bibliografia
[modifica]- Gianni Papi, Antiveduto Grammatica, Soncino 1995
- Kathryn Bosi Monteath, “6. Antiveduto Gramatica: Santa Cecília amb dos àngels. Instruments retratats”, “Maravelles de so i bellesa” : Instruments musicals del barroc italià, catàleg de l'exposició Florència, 12 de juny-4 de novembre de 207, Florència, Giunti, 2007, pp. 146–47
- Helmut Philipp Riedl, Antiveduto della Grammatica (1570/1-1626) Lebun und Werk, Berlín 1998
- Antonella Triponi, Antiveduto Grammatica. Una disputa del primo Seicento romano: nuovi documenti Storia dell'Arte 103
- Gianni Papi, Aggiornamenti per Antiveduto Gramatica, Arte Cristinana Marzo-Abril 2003, 815 pp. 117–124
- Massimo Pulini, Il fossombrone ritrattista degli oratoriani. La racolta Mattei e Antiveduto Gramatica Paragone Marzo 2005 pp. 31–39
- Giovanni Baglione, Le vite de' pittori scultori et architetti. Dal pontificat de Gregorio 13. del 1572. In fino a' tempi di papa Vrbano ottauo nel 1642, Roma, stamperia d'Andrea Fei, 1642, pp. 294–295, SBN IT\ICCU\NAPE\011153.
- Alberto Macchi, L'uomo Caravaggio - atto unico / prefazione di Stefania Macioce, AETAS, Roma 1995,ISBN 88-85172-19-9
Enllaços externs
[modifica]
- Antiveduto Grammatica a Artcyclopedia.
- Article a l'Enciclopèdia en línia del Museu del Prado.
- Orazio i Artemisia Gentileschi, un catàleg d'exposició totalment digitalitzat de The Metropolitan Museum of Art Libraries, que conté material sobre Antiveduto Grammatica (vegeu índex)