Vés al contingut

Antocianina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antocià)
Infotaula de compost químicAntocianina
Substància químicaclasse estructural d'entitats químiques Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolpigment biològic Modifica el valor a Wikidata

No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre.

Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.

Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines.

El 1835, el farmacèutic alemany Ludwig Clamor Marquart va donar el nom d'Anthokyan a un compost químic que dona a les flors un color blau per primera vegada en el seu tractat "Die Farben der Blüthen". En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.[1]

Les antocianes pertanyen a una classe pare de molècules anomenades flavonoides sintetitzades mitjançant la via dels fenilpropanoides. Es troben en tots els teixits dels traqueobionts, incloses fulles, tiges, arrels, flors i fruits. Les antocianines es deriven de les antocianidines afegint-hi glúcids.[2] Són inodores i moderadament astringents.

En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.

Antocianina en mg per
100 g d'aliment
albergínia 750
taronja ~200
móra ~115
Gerd 10-60
Cirera 350-400
grosella 80-420
aranja (roja) 30-750
vi negre 24-35

Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.

Plantes riques en Antocianines

[modifica]

Pigmentació

[modifica]

A les flors, l'intens color que es dona per l'acumulació d'antocianines pot atreure una gran varietat de fauna pol·linitzadora, mentre que a les fruites la mateixa coloració pot ajudar a la dispersió de llavors, atraient l'atenció d'herbívors als fruits potencialment comestibles que exhibeixen aquests vermells, blaus o morats.

A la fisiologia vegetal

[modifica]

Es creu que les antocianines poden tenir un paper protector a les plantes contra temperatures extremes.[3][4] S'ha trobat que les plantes de tomàquet es protegeixen del fred amb antocianines que contraresten les espècies reactives d'oxigen, donant lloc a una menor taxa de mort cel·lular a les fulles.[3]

Característiques i usos

[modifica]
  • Els antocians són compostos poliaromàtics amb grups oxhidril (-OH) que en reaccionar amb l'oxigen permeten l'activitat antioxidant.
  • Per la seva sensibilitat a les variacions del pH poden servir com indicadors, ja que viren del roig al violeta en augmentar l'alcalinitat.
  • Additiu alimentari com a colorant anomenat vermell antocià (E163) usat en melmelades i altres aliments de pH àcid com el iogurt.
Estructura bàsica de l'antocianina

Estructura i tipus d'antocians

[modifica]
Antocianidina R1 R₂ R₃ R₄ R₅ R₆ R₇
Aurantinidina -H -OH -H -OH -OH -OH -OH
Cianidina -OH -OH -H -OH -OH -H -OH
Delfinidina -OH -OH -OH -OH -OH -H -OH
Europinidina -OCH₃ -OH -OH -OH -OCH₃ -H -OH
Luteolinidina -OH -OH -H -H -OH -H -OH
Pelargonidina -H -OH -H -OH -OH -H -OH
Malvidina -OCH₃ -OH -OCH₃ -OH -OH -H -OH
Peonidina -OCH₃ -OH -H -OH -OH -H -OH
Petunidina -OH -OH -OCH₃ -OH -OH -H -OH
Rosinidina -OCH₃ -OH -H -OH -OH -H -OCH₃

Referències

[modifica]
  1. Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460. 
  2. Jordheim, Monica; Andersen, Øyvind M. «ANthocyanins». Anthocyanins, 18-10-2010.
  3. 3,0 3,1 Qiu, Zhengkun; Wang, Xiaoxuan; Gao, Jianchang; Guo, Yanmei; Huang, Zejun «The Tomato Hoffman’s Anthocyaninless Gene Encodes a bHLH Transcription Factor Involved in Anthocyanin Biosynthesis That Is Developmentally Regulated and Induced by Low Temperatures». PLoS ONE, 11, 3, 04-03-2016, pàg. e0151067. DOI: 10.1371/journal.pone.0151067. ISSN: 1932-6203. PMC: 4778906. PMID: 26943362.
  4. Van Breusegem, Frank; Dat, James F. «Reactive Oxygen Species in Plant Cell Death». Plant Physiology, 141, 2, 6-2006, pàg. 384–390. DOI: 10.1104/pp.106.078295. ISSN: 0032-0889. PMC: 1475453. PMID: 16760492.

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) MadSci Network Arxivat 2020-07-25 a Wayback Machine. Preguntes i respostes sobre antocianines