Antoni Cellers i Azcona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1775  Lleida |
| Mort | 1835 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Alumnes | Pere Casals |
Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835)[1] fou un arquitecte català.
Biografia
[modifica]L'any 1817 fou el primer director de l'Escola d'Arquitectura de l'Escola de la Llotja.[2] Estudià a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). Entre el 1816 i 1818 va fer projectes d'obres públiques a Lleida, entre els quals destacà un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852.[3]
Autor de les reformes del Palau Dou (1818) i de l'església del Convent de Carmelites Calçades de Barcelona (1830-1832) i de l'Església de l'Immaculat Cor de Maria (antiga Església dels Escolapis) de Sabadell (1831-1832), intervingué en la restauració del Monestir de Montserrat.[4]
Estudià amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d'Hèrcules. Va fer un estudi sobre les roques volcàniques d'Olot (1829).[3]
En el seu testament, llegà la seva biblioteca al seu deixeble Pere Casals, natural d'Agramunt[5] i mestre d'obres per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid (1834).[6][7]
Fou sebollit al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170; avui en lloc desconegut).
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni Cellers i Azcona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 «Neoclassicism». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 09-11-2013.
- ↑ Garganté Llanes, 2009.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/39 (2a part), f. 173v-174, 22-12-1835.
- ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 590-591 (Premi Lluís Domènech i Montaner, 1894).
- ↑ Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.
Bibliografia
[modifica]- Bassegoda i Nonell, Joan «Arquitectura neoclásica de Barcelona. El pórtico del convento de Carmelitas». Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 56, primer semestre 1983, pàg. 82-88.
- Bassegoda i Nonell, Joan «Vida y obra del arquitecto Antonio Celles Azcona (1775-1835)». Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 88, 1999, pàg. 19-30.
- Garganté Llanes, Maria «Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentistas». Locvs Amoenvs, núm. 10, 2009, pàg. 195-226.