Antoni Cirerol Thomàs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1926  Palma (Mallorca) |
| Mort | 11 desembre 2015 (89 anys) Palma (Mallorca) |
 Diputat al Parlament de les Illes Balears | |
| té el rol: president del Parlament de les Illes Balears 31 maig 1983 – 14 abril 1987 Legislatura: primera legislatura de les Illes Balears Circumscripció electoral: Mallorca | |
| 1r President del Parlament de les Illes Balears | |
| 31 maig 1983 – 14 abril 1987 ← cap valor – Jeroni Albertí i Picornell → | |
 Regidor de l'Ajuntament de Palma | |
| té el rol: tinent d'alcalde 1970 – 1979 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - dret (1944–1949) Universitat del País Basc - dret Universitat Complutense de Madrid - dret |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Aliança Popular de les Illes Balears (1976–valor desconegut) |
| Premis | |
Antoni Cirerol Thomàs (Palma, 27 d'agost de 1926 - Palma, 11 de desembre de 2015) fou un advocat i polític mallorquí, primer President del Parlament de les Illes Balears.
Biografia
[modifica]Estudià al Col·legi de La Salle de Palma i el 1944 va anar a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. Va fer ampliació d'estudis a la Universitat de Bilbao i a la Universitat Complutense de Madrid.
El 1970 fou nomenat regidor de Palma pel terç d'entitats professionals, formant part del consistori fins a les eleccions municipals espanyoles de 1979. De 1972 a 1978 fou tinent d'alcalde d'hisenda i patrimoni i de 1974 a 1976 fou president de l'Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram.
Ingressà a Alianza Popular el 1976 i formà part de la llista del partit per Balears, com a número 3, a les eleccions generals espanyoles de 1977,[1] però no fou escollit. Fou diputat elegit a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 amb el partit Aliança Popular.[2] Fou nomenat primer president del Parlament de les Illes Balears i exercí aquest càrrec del 1983 fins al 1987 durant la I legislatura.[3]
Durant la seva etapa com a president de Parlament balear, la Cambra va aprovar lleis molt significatives: llei de declaració d'Es Trenc-Salobrar de Campos com a Àrea natural d'especial interès (ANEI), llei de creació de la Radiotelevisió pública balear, llei de normalització lingüística, llei electoral, llei de Sindicatura de Comptes, llei d'Acció Social, llei d'Ordenació i Protecció d'Àrees Naturals d'Interès Especial, llei d'ordenació territorial o la llei de declaració de ses Salines d'Eivissa i Formentera com ANEI.[4]
Més tard, Cirerol va exercir el càrrec de secretari general de la Junta del Port de Palma, atès que era funcionari públic de l'Estat en el cos especial de secretaris de juntes de ports.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Candidatures definitivament admeses per a les eleccions a al Congrés dels Diputats i al Senat (BOE núm. 120, de 20 de maig de 1977)
PDF
- ↑ Relació de diputats i senadors I Legislatura Arxivat 2022-03-07 a Wayback Machine. PDF
- ↑ Composició dels òrgans parlamentaris I Legislatura PDF
- ↑ Fallece Antoni Cirerol, presidente del Parlament balear en la primera legislatura (castellà)
- ↑ «Ha mort Antoni Cirerol que va ser secretari de la Junta del Port de Palma». Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 28 juliol 2021].
Bibliografia
[modifica]- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3.
- Les eleccions de 1977 a les Illes Balears de Llorenç Carrió i Crespí, p. 47
Antoni Cirerol (1983-87) · Jeroni Albertí (1987-91) · Cristòfol Soler (1991-95) · Joan Huguet (1995-99) · Antoni Diéguez (1999) · Maximilià Morales (1999–2003) · Pere Rotger (2003-07) · Maria Antònia Munar (2007-10) · Aina Rado (2010-11) · Pere Rotger (2011-12) · Margalida Duran (2012-15)· María Consuelo Huertas (2015-17) · Baltasar Picornell (2017-2019) · Vicenç Thomàs (2019-23) · Gabriel Le Senne (2023-) |
