Antoni Lucchetti i Farré

Antoni Lucchetti i Farré

Biografia
Naixement	11 setembre 1940 (84 anys) Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Representa: Iniciativa per Catalunya Verds 1987 – 1994
Diputat al Parlament de Catalunya
29 juliol 1986 – 28 juliol 1987 (renúncia) ← Ramon Espasa i Oliver – Ignasi Riera i Gassiot → Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Dades personals
Residència	Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, actor de teatre, professor mercantil, economista, director de cinema, jurista, director comercial de televisió
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya (1973–) PSUC viu Iniciativa per Catalunya Verds
Membre de	Comissions Obreres
Família
Germans	Francesc Lucchetti i Farré Alfred Lucchetti i Farré

Antoni Lucchetti i Farré (Barcelona, 11 de setembre de 1940) és un actor, director de cinema, advocat i polític català, germà dels també actors Francesc i Alfred Lucchetti i Farré.

Biografia

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret, i doctor en Història Econòmica. De 1962 a 1975 fou director comercial d'una empresa del ram de l'electrònica, el 1976 fou economista per al ministeri de Comerç i Turisme d'Espanya i de 1976 a 1980 per a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

El 1963 començà treballant amb els grups del teatre independent El Camaleó i La Pipironda. El 1968 va realitzar amb Agustí Coromines i Casals el curtmetratge de denúncia No se admite personal, on mostrava als aturats de Barcelona que esperaven que se'ls donés feina a la Plaça d'Urquinaona.

Alhora milità en el PSUC, del que el 1977 en fou nomenat membre del comitè central, del comitè executiu i del secretariat. Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 formà part de la comissió mixta de valoracions dels traspassos del Parlament de Catalunya. De 1984 a 1986 fou director dels Serveis d'Hisenda de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Va ser regidor per Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona durant dos mandats (1986-1994).

Durant la crisi del PSUC dels anys 1980 va donar suport al secretari general Francesc Frutos i Gras, i des del 1986 a Rafael Ribó i Massó. Quan el sector més prosoviètic abandonà el PSUC per a fundar el Partit dels Comunistes de Catalunya va romandre fidel al PSUC i continuà com a membre del Comitè Central. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1987 a 1995, on destacà per la seva actitud crítica al projecte de Barcelona Olímpica de Pasqual Maragall. Des de 1995 fins a 2006 ha estat professor del Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

El 1996 la seva actitud crítica a Iniciativa per Catalunya el va dur a promoure una candidatura alternativa en la IV Assemblea d'IC i a la fundació de PSUC viu. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 va promoure la candidatura d'Esquerra Unida i Alternativa amb Izquierda Unida, el PCC i PSUCviu, però no fou escollit.

Actualment exerceix com advocat penalista i és membre del Grup CATORZEDABRIL, dedicat al teatre de la memòria històrica. Segueix militant al PSUCViu.

Enllaços externs

• Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans per Pelai Pagès i María Teresa Martínez de Sas, p. 804.